Fa uns dies es va celebrar una nova Taula del Benestar Animal on l’Ajuntament va presentar, a les entitats que hi formem part, els plànols del nou refugi d’animals de Sant Cugat i el terreny on es construirà. Sembla una bona notícia que es vagin perfilant els detalls d’aquest nou centre i s’avanci cap a la seva construcció però també genera certes inquietuds. El nou refugi és una oportunitat única per fer les coses bé i fer-ho bé implica incorporar experts de referència que assessorin als tècnics que estan desenvolupant el projecte per sumar criteris veterinaris, etològics, ètics, etc. La construcció d’un centre d’acollida no pot obeir només a qüestions pràctiques basades en aspectes econòmics, arquitectònics o administratius. Parlem d’un espai que acollirà vides, vides que han patit abandonament, malalties, accidents i en alguns casos maltractament. Aquestes vides mereixen respecte, dignitat i un futur i això només es podrà aconseguir fent una feina conjunta.

Volem un refugi que doni resposta a les necessitats reals de la ciutat, ha de donar cabuda a gats, gossos i fures (que legalment són els mal anomenats “animals de companyia”) però també ha de tenir espais per a d’altres espècies provinents, per exemple, de casos de decomisos. A la PAS mateix hem atès casos que involucraven cavalls, ponis, ovelles, cabres, aus, etc. Volem un refugi que garanteixi que els animals que hi hauran de viure ho facin amb una bona qualitat de vida, que sigui segur, que no es quedi petit en pocs anys. Un refugi on l’eix sobre el qual gira tot siguin els animals, que esdevingui pioner en formació i sensibilització per lluitar contra l’abandonament i que fomenti el respecte cap a tots els animals. És hora d’enterrar aquella concepció de “gossera” que molts tenen associada als centres d’acollida d’animals, llocs inhòspits on gossos i gats s’acumulen i malviuen, estressats i en unes condicions que encongeixen el cor a qualsevol persona amb un mínim d’empatia.

Tenim l’oportunitat i l’obligació moral de ser una ciutat realment “amiga dels animals”. Als polítics els agrada molt posar-se aquest tipus d’etiquetes, ara els toca estar a l’altura. Les entitats animalistes hem de ser garants de que la feina que es faci vagi en aquesta direcció i assegurar-nos que l’administració no es deixi coses pel camí. Això vol dir aportar criteri, qüestionar algunes coses, explicar als ciutadans i als mitjans les coses que vagin passant, ser (en ocasions) molt insistents i treballar hores, hores i més hores. Celebrem el nou refugi, però només si és en aquestes condicions.

Marta Guàrdia Llorens, membre de la Plataforma Animalista (PAS)