Venen a casa nostra, després d’un llarguíssim viatge, exposats a tota mena de perills i màfies, desemparats i sense acompanyament adult, en recerca d’un món millor i amb una motxilla pesada, pesadíssima, a l’esquena.

Fan el mateix viatge, en les mateixes terribles condicions que els seus adults, però sense ells. Això els posa en situació de risc i exclusió social des que trepitgen la nostra terra.

No m’agraden les sigles amb les quals els anomenen. És un nom siglat que els despersonalitza, cosifica i els agreuja respecte d’altres nois i noies de la seva edat, només pel fet que venen de fora. La nostra societat hauria d’acabar amb aquest greuge i prevenir el càncer de l’estigmatització.

Sigueu molt benvinguts, això vagi per endavant. I no, no vull que passeu les vostres primeres nits a comissaria, no és el vostre lloc.

Les dades de les que disposava UNICEF al primer trimestre del 2019 xifraven en més de 6.000 noies i nois els que van entrar a territori espanyol pel sud i en aquestes circumstàncies.

L’any 2000 l’ONU va decretar el 18 de desembre com el Dia Internacional del Migrat, amb l’objectiu de conscienciar al mon sobre el respecte al dret de la mobilitat humana, i que aquest es pugui exercir en qualsevol lloc del món, garantint-ne la dignitat dels que es veuen obligats a abandonar el seu lloc d’origen, independentment del motiu que els ha dut a fer-ho.

La Declaració de Nova York de 2016 per als Refugiats i Migrats, sota els auspicis de l’ONU, expressa la voluntat política dels dirigents mundials de salvar vides, protegir drets i compartir la responsabilitat a escala mundial.

Entre els compromisos assolits en aquesta cimera de l’ONU, el d’assegurar que totes les nenes i nens migrats estiguin estudiant en un termini d’uns mesos després de la seva arribada, i el de treballar per tal de posar fi a la pràctica de detenir als nens als efectes de determinar els seu estatuts migratori.

Millorar la prestació de l’assistència humanitària, condemnant enèrgicament la xenofòbia contra els refugiats i migrats, i crear mesures integrals per atendre les seves necessitats, facilitant la seva integració a la nostra societat, són alguns mes dels compromisos adquirits.

La seva especial vulnerabilitat demana inclús mesures molt més sensibles i que vagin més enllà d’aquests protocols. Tots aquests protocols i compromisos globals pressuposen que les societats de rebuda tindrem el nivell de maduresa social i els recursos humans, econòmics i socials necessaris per fer efectiu el seu acolliment.

A favor, com no puc entendre de cap altra manera, del centre de rebuda que s’està habilitant al nostre municipi, i dels que s’estan habilitant en els municipis limítrofs i arreu de tot el nostre territori.

Catalunya terra de rebuda, terra d’acolliment i una terra per tornar a començar.

Som terra d’acollida.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista feminista i pels drets humans