Recordo de petit a escola, la interiorització del reciclatge, de com agafant un objecte inservible aparentment, el podíem tornar a la vida. La vida útil hem d’entendre. Estic convençut que a les escoles del municipi i totes les del territori proper i llunyà, es troba molt interioritzat i ja és prou bo que es faci des de ben petit. No tots els alliçonaments son dolents.

Reminiscències de l’adolescència ja interioritzaven les dues noves “R”: reutilitzar, redueix. Però a casa amb les generacions precedents ja teníem la feina feta. Arranjar, cosir i aprofitar eren el ‘late motiv’ de la família. No calia anar a escola per preveure el cànon de la crematística.

Retenim fins ara tres R. I aquestes es mantenen en l’imaginari de tothom. Més de 6 podríem proposar per alentir a les noves generacions. I no ho dic per incorporar-les, més aviat ja es troben aquí fa temps i potser les hem de fer aflorar, ni que sigui posar-les en ordre per gaudir d’un bon eslògan.

“Re-fer” és la primera que tinc apuntada. Mirant aquí i allà, de videoconferències amb amics amb l’excusa de veure cares noves, d’ençà a les primeres etapes de la COVID de la temporada 2020. Em refereixo als lligams entre nosaltres, entre els que ens trobem a casa.  Potser abans no donàvem el valor a una bona conversa, ni a raspallar el gos —o el gat si es deixa—o veure com les ungles li creixen a falta de carreres a l’aire lliure. O veure que et falten unes tenalles especials i no pots comprar-les. Tenir la sort i gaudir de la treva, baixar a fer un riu hipotèticament a l’hora que fos necessari. El silenci. També cal veure la perversió dels que mai ho feien i ara tenen gossos amb agulletes o fins i tot ferides als coixinets. Tenir animals malauradament no es sinònim d’empatia.

“Re-pensar” potser és la més complicada i la que portarà més cua. L’espai públic, els carrers, les dimensions, les connexions, les continuïtats, les distàncies. Tot son nous conceptes —mentals i físics—per l’escala humana. No poder anar al pipi-can per romandre fora de la distància màxima o arribar i trobar-lo massa ple, brut per manca de manteniment per l’ERTE de la brigada de neteja, o trencat pels que amb nocturnitat i amagats de les patrulles necessiten exteralitzar l’energia del confinament. També veure com per anar d’un punt a un altre no trobes com fer-ho a peu o més greu en bicicleta, patins o quelcom amb rodes.

“Re-formular” pot arribar a assemblar-se a l’anterior però ve a referir-se a continuar gaudint de les tradicions de la nostre cultura amb una configuració adaptada al segle XXI o ja posats al XXII, que a aquest ritme farem un altre centenari i no avançarem gaire. Tradicions de dècades , ni centenàries ni mil·lenàries i que potser tenen més recorregut en el desgreuge que en el gaudi. Desitjo de tot cor per ésser concret que Sant Joan sigui més silenciós per a tots i les tradicions d’uns no permetin el patiment d’altres éssers. I d’exemples tenim milers.

He fet tres, com podia posar molts més marcant amb un guió per si no es detecta be: re-gaudir els carrers, re-memorar la vida de fa anys sense tanta mobilitat,  re-dimensionar els habitatges i veure que ens falten terrasses i  balcons o canviar la normativa de cobertes per ocupar-les de forma eficient. També re-formar els habitatges i veure que no es troben ben aïllats ara que passem més temps, re-fermar les relacions del veïnatge i fer cangurs de persones o animals pels que si han de sortir o re-centralitzar al fer la compra.

Dit això i després de fer màrqueting del cutre, val a dir que potser primer és fer la cosa i no posar-li el nom fins que funcioni, no sigui que qualsevol oportunista li posi el cartell a la seva campanya de ‘pintura verda’ o d’ ‘amics per sempre’  i després no faci res del que diu. Això si, si em disculpeu, medalla d’or a la velocitat de cartells urbans i propagandes, més que d’accions. Mira, em ve al cap un nou ‘re’: reflexionar!

Alex Cuesta, membre de la Plataforma Animalista Sant Cugat