Abans del fred i durant el confinament total, tenia la sort –amb moltes cometes- o la llicència de sortir a fer les necessitats del pobre quisso, que poc demana i tot ho dóna. Ara que fa fred de veritat, cap dels dos volem sortir però, és inevitable. Ho fem de pressa i tornem. Un dia indeterminat nadalenc, veig uns papers plastificats de forma prou sofisticada, enganxats de forma molt poc sofisticada a la plaça del barri i pels carrers que s'hi aboquen. Potser hi ha més però, pel que explico no val la pena mirar més. Fan referència un article descontextualitzat de la normativa municipal, i fa referència a donar menjar als ocells.

Estic molt pendent dels mitjans locals com aquest, de la web de l'ajuntament i de xarxes socials de perfils públics –tret dels que bloquen des de perfils oficials que només escolten els que li fan l'aleta-. No he vist cap plantejament general o planificació envers aquest tema de l'alimentació de fauna urbana. Ni tan sols sabia, en llegir el pamflet, que hi ha una sobrepoblació o un desequilibri. Quan torno a llegir-lo dóna la sensació que siguem els culpables d'un problema que ni descriu, i a més a més et remet a una normativa que us convido a llegir sencera.

Val a dir que ni soc expert o coneixedor de l'estat de la població de la fauna urbana. Sí que vinc d'un món on es planifica molt d'ofici, en el sentit de donar solucions a problemes existents i mai donar instruccions a circumstàncies sense un estudi previ, i publicat per a tothom. I aplicant el que puc, penso primer a diagnosticar el problema, després anunciar-ho i en una segona fase –d'un pla d'acció general- buscar la solució. Aquí només veig un paperet que quasi m'acusa com a ciutadà que el desequilibri és conseqüència de donar menjar, en aquest cas, als coloms.

Doncs vet aquí que feta la llei, feta la trampa. Només indica la prohibició a la via pública. Si ho fas al teu balcó o ampit de la finestra, perfecte. Si penges una caseta amb aliment a un arbre d'un jardí privat, cap problema. Llavors, a què juguem? A retornar l'equilibri o a només preocupar-nos de la imatge que es dóna a la via pública? Això no fa pel presumpte equilibri de la fauna urbana. Només mira per apaivagar el soroll que fan els veïns perquè no volen ocells o no entenen que formen part del medi. Però a mi no m'hi trobareu amb un enfrontament amb altres veïns. Jo vull respostes del planificador i de l'acció coordinada

Són tantes i tantes preguntes que em venen al cap, que tant de bo, algú competent les pogués respondre. Sort que encara em reservo espai per fer-les. Com i on puc veure que la població d'ocells urbans generen un desequilibri? Quins problemes genera una població d'ocells? Potser es mengen els cucs dels parcs que prèviament s'han esterilitzat amb productes de dubtosa qualitat ambiental? Podem deixar de mirar-nos el melic municipal i pensar que aquests ocells no són de les nostres places o carrers, i pertanyen al territori de molts municipis. On es troba l'estudi que avala l'acció de penjar un paper en un fanal o pal o d'una façana?

Penso que és un cúmul de despropòsits. Ni tan sols és compatible la cinta adhesiva amb una façana d'estuc. Ha caigut el paper plastificat en un parell d'hores, ara es troba per terra desitjant que la neu el faci desaparèixer. Potser té més fortuna i algú li construeix un aixopluc a un ocell, que ja costarà que es desintegri aquest plàstic.

Alejandro Cuesta Hidalgo
voluntari de PAS