Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El final del curs polític valldoreixenc ha portat una petició de dimissió del president Puig llençada per ERC-MES, CUP-PC i PSC. Els tres partits d’esquerres estan farts de l’actitud de l’únic càrrec electe de la Junta de Veïns, per deixadesa de funcions, per problemes estancats, per notar-se cada vegada més que el govern se sustenta gràcies als seus companys... Hi ha matisos i coses internes que difícilment un periodista pot acabar esbrinant però al fons d’aquesta mirada hi ha un cúmul de desencisos que, arribats a l’extrem, han acabat portant l’oposició d’esquerres a demanar la dimissió.

Ciutadans, que sempre es desmarca del bloc tripartit que governa Sant Cugat, no demana la dimissió i no participa de la unitat d’acció que ERC-MES, CUP-PC i PSC han teixit aquest mandat i que, de fet, emana del mandat anterior, amb la mateixa correlació de forces però llavors amb Susanna Casta (PSC) a Ciutadans, fins que ho va deixar a mitjans de mandat i va ser substituïda per Anna Cano, ara novament substituïda per José Miguel García.

És important remarcar-ho perquè el desencís de la vocal socialista ja ve del mandat passat, quan amb els vocals de la CUP-PC i ERC-MES –dels quals només ha repetit el cupaire Ferran Margineda– ja tastaven el que arribats a mitjans d’aquest mandat no volen tolerar. La diferència és clara. Al mandat anterior l’equip de Puig –que va començar com a CiU-Actuem i va acabar com a PDECAT-Actuem– tenia la majoria absoluta mentre ara Junts per Valldoreix-Sant Cugat necessita com a mínim de l’abstenció d’una de les vocalies de l’oposició per tirar endavant les propostes, una circumstància que en els temes més crítics acaba suposant una pressió per a Ciutadans, acusat de votar sense gaire criteri i permetent aprovar temes transcendents.

Paral·lelament el govern segueix avançant, carregat de crítiques de l’oposició però amb menys duresa cap a les altres tres vocalies, segurament perquè Susana Herrada, Elena Degollada i Bernat Gisbert demostren un savoir faire diferent. No és d’estranyar, doncs, que en la roda de premsa de resposta a la petició de dimissió només parlara el president o que en el Ple altere l’ordre d’intervenció per a respondre alguna vocalia de l’oposició quan s’indigna. La sensació d’estar sol –potser per voluntat– davant de les crítiques és cada vegada més evident.

I més enllà del debat polític, cal entendre que una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) té un funcionament concret. Que Puig defense el seu càrrec dient, entre d’altres, que és l’únic càrrec d’elecció directa és indefugible. Precisament per això no se li pot fer una moció de censura i ell és el competent de totes les àrees, que pot delegar –com s’ha fet sempre a Valldoreix–. Com que Valldoreix escull la presidència de forma directa, la legitimitat de Puig és inqüestionable.

L’oposició d’esquerres entén aquest funcionament però segurament li falta actuar en conseqüència. Demanar una dimissió està bé com a impacte polític i per a marcar un punt d’inflexió en el mandat però difícilment tindrà una traducció pràctica immediata. ERC-MES, CUP-PC i PSC hauran d’esperar a les properes eleccions per a intentar fer el sorpasso i, si creuen en aquesta unitat d’acció que porten demostrant tot el mandat, segurament haurien de fer-s’ho mirar.

Al 2019 Puig va tindre 1.505 vots, Xavier Humet –candidat de Guanyem Valldoreix, on participava ERC-MES, CUP-PC, Sant Cugat en Comú, Podem i diverses entitats com els Veïns i Veïns Progressistes i Gent per Valldoreix– 1.301 i Casta 520. La suma de les dues candidatures que ara treballen conjuntament des de l’oposició haguera suposat deixar Puig fora de la presidència. Però fa dos anys l’eix nacional pesava massa com per a pactar. Ara l’experiència del tripartit a Sant Cugat potser és un motiu per a canviar d’opinió tot i que segurament el canvi passa per a entendre que, tot i les diferències, sense la unió difícilment aconseguiran el canvi que ara demanen amb una dimissió.

I això és aplicable també a Sant Cugat. Mentre el tripartit va fent amb moltíssimes crítiques, Junts com a principal partit de l’oposició està sabent jugar des de la comunicació. Ara bé, és suficient? S’ha de tindre en compte el context nacional? Segurament Junts no necessita un pacte amb altres forces perquè és un partit especialment rellevant a Sant Cugat però de la seua agilitat de no perdre electorat a cada nova marca i escissió de l’espai polític postconvergent naix la seua capacitat o no de tornar a tindre l’alcaldia de la ciutat.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc