Joves, famílies i drogues

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sovint rebem consultes al nostre centre de mares i pares que el preocupa la relació dels seus fills i filles amb el consum de drogues. En la majoria de casos, aquestes inquietuds venen motivades per una sospita de consum per part de les noies o nois. Davant d’aquesta situació, el nostre consell sempre és el mateix: La millor actuació comença amb un diàleg obert, interactiu i sense prejudicis. Cada persona i context requereixen un enfocament específic, però la bona comunicació al si de la família és primordial.

Quan parlem de prevenció ens referim a prevenir-los davant de dues situacions importants. Per una banda, per evitar o enrederir el consum, i per l’altra, afavorir un consum responsable reduint l’aparició de riscos associats. És bastant generalitzat pensar que quan volem fer una feina preventiva en relació amb els consums de drogues, hem de fomentar el famós discurs:  “Digues no a les drogues”.  De fet, no consumir drogues és l’opció més segura per no tenir problemes amb aquestes substàncies. Ara bé, l’evidència disponible ens indica que, en general, aquest tipus d’abordatges per si sols no generen canvis en les expectatives ni en la conducta manifesta dels i les joves.  Podem donar la volta aquest discurs amb l’afirmació: “Una bona manera de no tenir problemes amb les drogues passa per no consumir-ne...” És a dir, centrar-se en l’abstinència i reforçant el no-consum. Ara bé, és molt diferent afirmar que “la millor manera de no tenir problemes amb les drogues és no consumir-ne" que dir “no s’han de prendre drogues”. En el cas d’adolescents i joves, ens decantem clarament per la primera versió per ser més educativa. A més, quan sospitem que els nostres fills i filles ja han iniciat el consum o es mouen en entorns de consum, a part de reforçar el no-consum, és important introduir el concepte de consum responsable i reducció de riscos (consumir amb moderació, no conduir cotxe o patinet sota els efectes d’una droga, consumir en espais segurs, etc.). A vegades resulta difícil parlar amb els fills i filles perquè sembla que vinguem de dos mons diferents. Quan la nostra realitat i la dels nostres fills i filles són molt diferents, hem de tractar d’acostar-nos hi per poder parlar un mateix llenguatge. Amb les drogues passa exactament el mateix: difícilment podrem guiar o donar consells sobre el consum de drogues si l’única cosa que en sabem és que “són dolentes i enganxen”. Per apropar-nos una mica a la seva realitat ens cal conèixer quines són les drogues més consumides al seu entorn, com actuen, quins efectes tenen, quins riscos, etc. En aquest punt, i tenint en compte les edats dels fills i filles, l’ideal és informar-se, sempre des de les ganes de conèixer i sense l’afany de crear alarma.

En definitiva, hem de tenir present que, tot i les ànsies d’independència dels i les joves, les famílies podem actuar com a factors de protecció que inhibeixin, redueixin o atenuïn la possibilitat de que els fills o filles consumeixin drogues o desenvolupin problemes derivats del consum. Mantenir un estil educatiu en equilibri entre el suport i el control ens ajudarà a apropar-nos als nostres fills i filles. Es tracta de oferir el nostre suport quan ho necessitin i marcar límits en aquelles situacions importants per tal d’oferir-los seguretat, ajudar-los a esdevenir persones autònomes i responsables i, per tant, ser més capaços d’afrontar reptes i dificultats. Alguns factors de protecció estan directament relacionats amb el desenvolupament d’habilitats per comunicar-se i relacionar-se, així com el desenvolupament de vincles emocionals positius. Però com podem actuar quan tenim sospites o certeses de consum?

– Evita registres de roba i habitació, així com interrogatoris a amics i amigues. Més val parlar directament amb ell/a de manera tranquil·la i en un espai còmode i íntim, exposant el que ens preocupa i escoltant la seva opinió. Si fem les coses d’amagat perdrem la seva confiança.

– Conserva la calma. Hem d’evitar intervenir deixant-nos endur per l’angoixa o la ràbia. El millor que podem fer és deixar passar els primers moments, els de més alteració, per procurar un clima adequat en el qual puguem dialogar.

– Dialoga per saber quins son els motius que l’han portat a consumir, no tots els consums tenen la mateixa gravetat (depèn de la substància, la freqüència, el context, la finalitat, etc.). Depenent de l’edat i el tipus de substància, és important saber si el consum és esporàdic o habitual, quina informació en té i quina és la seva percepció sobre els riscos del seu consum.

– Fomenta que tinguin consciència i aprenguin de les males experiències. Això ens pot ajudar a establir una major confiança i ser reconeguts com a referents accessibles a qui demanar ajuda.

– Evita discutir o caure en una confrontació excessiva, ja que pot afavorir en el/la jove posicions identitàries en la defensa de les drogues i el seu consum.

– Evita identificar qualsevol consum experimental o mala experiència com un problema de dependència a les drogues.

– Evita desautoritzar o culpabilitzar de forma permanent, ja que delimitem la seva autoestima.

– Demana informació i assessorament a algun professional o persona de referència. Ens ajudarà a poder valorar de manera més objectiva el consum i determinar quines pautes podem seguir en cada situació.

Mònica Marqués, psicòloga i psicopedagoga d’Actua

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi