L'Almudena Grandes, l'excel·lent veu dels perdedors

Escriptora i estudiant d'Història de l'Art.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El passat mes de novembre va marxar una de les escriptores contemporànies més llegides, deixant darrere seu una estela difícil d'oblidar per a les seves lectores i lectors. L'Almudena Grandes va guanyar el premi Sonrisa Vertical per la novel·la titulada Las edades de Lulú en l'any 1989 i la seva versió cinematogràfica va ser dirigida per Bigas Luna un any després. La història de Lulú va trencar estigmes relacionats amb el sexe i va obrir les portes a la narració eròtica en un país poc acostumat a aquest tipus de literatura. L'Almudena Grandes va aconseguir amb aquesta novel·la tant èxit que es va fer un lloc com a escriptora en el món de les lletres. Inclús Las edades de Lulú va ser comparada per la seva temàtica amb Lolita de Vladimir Nabokov.

Novel·les com Atlas de geografía humana, Malena es un nombre de tango i Los aires difíciles van aconseguir que l'Almudena Grandes es consagrés en el panorama literari com una de les escriptores més relevants de la llengua castellana. Grandes ha defensat i valorat a la dona, per això la majoria de les seves novel·les les protagonitzen fèmines valentes i agosarades. Amb un excel·lent i cultivat lèxic, l'escriptora transmetia de forma directa els seus pensaments ideològics, socials, personals; també deixant-los patents com articulista, assagista, col·laboradora radiofònica en diversos mitjans de comunicació i, sobretot, en la seva faceta narrativa.

L'Almudena era una gran admiradora del Benito Pérez Galdós; en una edat molt primerenca va tenir l'ocasió de llegir els Episodios Nacionales. La devien marcar tant que l'escriptora es va proposar que algun dia escriuria els seus propis episodis. Anys més tard, la novel·lista va decidir recrear en sis novel·les el panorama de la postguerra espanyola compresa entre el 1939 al 1964. D'aquest desig neixen els Episodios de una guerra interminable. Al 2010 va donar el tret de sortida amb el primer títol d'aquesta sèrie Inés y la alegría, amb la qual va aconseguir un públic encara més fidel; a la vegada, per aquesta novel·la va rebre tres guardons. A aquesta, el van seguir El lector de Julio Verne, Las tres bodas de Manolita, Los pacientes del doctor García (Premi Nacional de Narrativa, 2017) i La madre de Frankestein, totes les novel·les cavalquen entre la ficció i la realitat. Per finalitzar aquesta sèrie d'episodis només li quedava una novel·la titulada Mariano en Bidasoa; la pròpia autora el va anunciar en alguns mitjans de comunicació. Esperem que algun dia aquest llibre pugui veure també la llum.

Amb aquesta fenomenal sèrie d'episodis es va posicionar del costat dels perdedors; relats que pretenen projectar i donar llum a una etapa fosca de la història. Personatges reals històrics caminen en paral·lel amb altres creats per l'Almudena per aquests Episodios de una guerra interminable.

Amb la seva mort es perd una de les nostres millors narradores. Però d'ella ens quedaran centenars de pàgines impreses amb aventures i desventures d'aquelles veus que no van poder ser escoltades. L'Almudena Grandes serà per sempre aquesta veu.

Pili Egea, escriptora i estudiant d’Història de l’Art

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi