Records i projectes

Membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

De vegades es fa molt difícil descriure amb paraules el que algú ha significat per tu, en part perquè abans de la pèrdua ets incapaç d’esgrimir la seva aportació a la teva vida però en canvi es fa colpidorament evident quan la seva absència t’arriba de sobte.

A principis de gener, una persona estimada i respectada per mi em va deixar una mica orfe. No tenia una relació condicionada per calendaris ni obligacions, tampoc eren freqüents les nostres trobades, però ell era un d’aquells amics que no saps dir ben bé per què arriben a la teva vida i sembla que n’hagin format sempre part. Un home de somriure permanent i conversa plena de saviesa i coneixement.

Francesc Sánchez Pérez, sabadellenc de sang i orgull, va tenir una vinculació amb Sant Cugat com a advocat especialitzat en urbanisme. De vegades, quan les seves obligacions laborals li feien venir a l’Ajuntament, havíem quedat a fer un cafè al carrer Major amb el monestir de fons com a teló històric. Xerràvem sobre la nostra passió compartida, la Roma antiga, i somiàvem amb la celebració d’algun esdeveniment a la nostra ciutat on es possés de manifest que més enllà del patrimoni descomunal que representa el Monestir hi ha uns fonaments que el subjecten fermament amb arrels romanes molt més desconegudes pel gran públic.

Ell havia aconseguit que la “Renovatio Arragonis” s’implantés a Sabadell però amb l’arribada de la crisi econòmica les Administracions locals no podien fer front a despeses que no fossin bàsiques i un bon any van deixar de celebrar-se sense data per un nou inici. Ell, resignat però fermament convençut que aconseguiria que tornessin, lluitava sense descans mitjançant la seva associació “Arraona romana” donant espai i veu a desenes d’historiadors, arqueòlegs i divulgadors.

Era a casa seva, al seu web, on en certa manera jo mateixa vaig créixer com a escriptora i agafada de la seva mà generosa em va catapultar a un altre nivell, simplement perquè confiava en la gent i perquè des de l’ombra li agradava veure, com un pare orgullós, el fruit de les seves apostes. Com jo, n’hi va haver molts companys, alguns d’ells amics que contagiats per la seva confiança van llençar-se a nous projectes. Ell millor que ningú sabia donar l’empenta necessària per esvair les inseguretats que no et deixen tirar endavant i així, sempre que parlàvem m’agradava recordar-li que era el millor dels “mecenes” per a tots nosaltres.

Recordo que molt abans de la pandèmia, en Francesc Carol, ara regidor de Seguretat Ciutadans però que aleshores actuava mitjançant la seva Associació d’Egiptologia, va plantejar en un consell de barri que Sant Cugat celebrés el seu passat romà. La seva proposta es va aprovar dins dels pressupostos per entitats però finalment mai es va veure materialitzat. Potser algun dia, Sant Cugat podrà veure als seus carrers la recreació viva de les nostres arrels més profundes, mostrant a nens i grans un patrimoni que encara que molt menys espectacular que la nostra joia del romànic, es manté ocult a l’espera de ser visitat i descobert.

A la nostra ciutat, encara que molta gent no ho sap, tenim com a mínim tres dels divulgadors en Xarxa més importants d’època romana, així com recreadors de grups tan reputats com Barcino Oriens. Potser caldria aprofitar aquesta oportunitat per donar-li una volta a un projecte cultural que alimenta l’ànima com el pa ho fa als nostres estómacs.

El meu estimat “mecenes i Ciceró” el veuré a cada racó i a cada pedra romana que em trobi al camí. El pensaré a cada nou projecte que emprengui però ara hauré d’aprendre a fer-ho sense la seva inspiració, deixant de gatejar pel terra per aixecar-me i aprendre a caminar sola. El buit és gran però la sort d’haver compartit un xic de la seva vida és més gran encara.

Estimat amic, no sé si ens hem conegut abans del nostre present o si allò viscut ha estat poc o molt intens però ens tornarem a veure allà on siguis i reprendrem una conversa que sigui eterna.

Bon viatge company, ajuda a la família a suportar la teva absència i com deien els nostres avantpassats romans “Sit tibi terra levis”.

Mireia Gallego, membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi