La Revolta Escolar i l’oportunitat d’un canvi de la mobilitat

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’hipòdrom, l’anella verda, les pacificacions, les vianantitzacions, la ZBE, el projecte de camí escolar segur de la Floresta, la proposta de mobilitat en bicicleta a l’entorn de Can Cadena, l’impost sobre el CO2, la retirada dels peatges, l’ampliació de l’aeroport, l’infrafinançament de les Rodalies, les estacions fantasma de l’AVE... Des de les propostes més micro a les més macro, la mobilitat esdevé un gran debat ciutadà perquè cada canvi toca hàbits, interessos econòmics, impactes ambientals i ves a saber quantes coses més.

Però els canvis hi són i els seus efectes també. Les persones, que ens passem el dia amunt i avall, estem afectades per tots aquests canvis i per això no és estrany que davant de moltes d’aquestes propostes hi haja una resistència al canvi sense massa més aportació que això. També és cert que, gent amb més criteri, s’hi oposa a algunes de les mesures plantejant alternatives o accions prèvies per minimitzar l’afectació sobre la vida quotidiana però aconseguint una mobilitat menys contaminant. De tant en tant els polítics els donen la raó desplaçant-se en cotxe a actes oficials o per a anar a treballar, davant la desesperació d’aquells que s’enfaden quan una part de la ciutadania els demana pregonar amb l’exemple.

Alhora, de sobte apareixen mesures incomprensibles amb la lògica ecologista. Mentre se’ns demanen esforços en el nostre dia a dia, apareixen debats sobre ampliacions d’aeroports, importacions i exportacions... I, de nou, el debat està servit entre aquells que prioritzen la mirada ambiental i els que prioritzen l’econòmica, o simplement la comoditat d’una mobilitat motoritzada que ho connecte tot. Mentrestant, la contaminació ens preocupa cada dia més.

Enmig de tot això hi ha la Revolta Escolar, les famílies dels centres educatius que s’organitzen per a demanar la pacificació dels entorns escolars. I com aquesta iniciativa sorgida l’any passat també hi ha la Massa Crítica, per a demanar unes ciutats més preparades per a la mobilitat en bicicleta, i les entitats ecologistes que pressionen els governs per a no quedar-se en el simbolisme o en accions poc ambicioses.

Sí, això és una bona notícia. Que una part de la ciutadania ho tinga tan clar evidencia que el debat sobre la mobilitat no és l’acció de govern contra la ciutadania que s’oposa al canvi o demana aplicar-lo d’altres maneres. Es veu així a les dades de l’Observatori Sociològic, en què les mesures per una mobilitat més sostenible tenen valoració positiva i negativa al mateix temps. Es veu així quan hi ha manifestacions com la de la Revolta Escolar d’aquesta setmana i en altres ocasions hi ha les de les persones que s’oposen totalment o parcial a la ZBE.

Aquest és el repte del govern quan fa propostes: actuar davant de l’emergència climàtica i d’una ciutadania que es mobilitza amb peticions antagòniques. Però precisament per això mateix és important que la Revolta Escolar i moviments similars hi siguen. José Gallardo, regidor de Mobilitat, i Alba Gordó, comissionada per l’emergència climàtica, necessiten de l’empenta ecologista, el contrapés d’aquells que apostem per un canvi del model de mobilitat. Perquè no és el mateix que et diguen que no estan d’acord amb tu per haver aplicar una mesura que perquè aquesta no ha anat més enllà. Sense el contrapés, els canvis serien més difícils i el discurs imperant només seria el d’una banda.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi