Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Temps de vida i temps de mort. A les portes de la primavera, on la vida s’obre pas, els dies ja s’arrosseguen amb les hores i les activitats tornen al medi. L’esport en totes les seves disciplines exigents o poc, planifiquen el territori, l’ocupen i el transformen. Pels primers, preval un canvi temporal, instantani, puntual i precís. El cas de sortir a passejar, córrer i fins i tot anar amb bicicleta. Els segons ocupen els dies previs, els propis i els posteriors. Hipotequen els espais sense raó i amb raons funestes, impedeixen als afectats per sempre i a la resta, el gaudi instantani del temps que ens queda lliure. I més ara tornant de les quarantenes. I més ara que la vida era una mica més lliure.

La història de l’espècie humana dona per fet que per a la supervivència es va abastir de tot allò que tenia a la natura: abric, aixopluc i eines per al desenvolupament. La innovació va ser equivalent a l’augment del rendiment dels elements de l’entorn. Amb la recol·lecció d’aliments i amb el gran canvi amb l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, l’espècie humana van poder augmentar en número. Va aparèixer la desforestació i el canvi en l’entorn per a la domesticació. La cria dels animals passa pel canvi en l’entorn per poder abastir primer als caps de bestiar i posteriorment a nosaltres.

Un cop la ramaderia va fer que la cacera no fos l’activitat de subsistència, aquesta va passar a tenir tres funcions: subsistència marginal però, que segons la situació (guerra, epidèmia, etc.) podia ser determinant; activitat esportiva per demostrar les habilitats com a caçador, part fonamentat en la preparació per a la guerra i finalment, repressiva contra els carnívors que atemptaven contra el patrimoni dels ramaders o agricultors o la seguretat civil en general.

Ara que ens trobem en època de caça a Collserola voldria recuperar uns números molt senzills per veure com va el negoci. Partirem (dades reals) de 24 caçadors, 22 gossos i 3 captures per cada batuda.

Primerament, necessitem generar una ‘canilla’: 3.000€ del nucli zoològic, 25.000€ d’equipament, 13.000€ de manteniment, 3.500 de remolc pel transport i 3.200 per xips i localitzador. Sortim amb 47.700€. A continuació, les despeses de manteniment de la canilla: 10 gossos 3.000€, reposició de dos exemplars 1.200€, mort o pèrdua 1.800€, visita ordinària de veterinaris 1.000€, lloguer de la gossera 1.200€, instal·lacions 400€, aigua i electricitat 400€ i amortització de la canilla 3.700€. Afegim 12.700. Finalment els tràmits, paperassa i permisos: llicència anual de caça 30€, llicència federativa autonòmica 25€, assegurança 50€, emissora (6 anys d’amortització) 20€, permís d’armes (renovació) 20€, quota de l’àrea de caça 150€, armes i munició 270€, equipament i vestuari 250€, vehicle per desplaçament (40 dies per 11 sortides) 440€, combustible 800€, i dietes (40 dies) 1.000€. Aquesta puja a 3.085€. El total de les despeses individuals es de 64.000€ aproximadament.

El segon tram del càlcul consta d’afegir el cost de la colla: taxa àrea privada de caça (2.500ha) 210€, assegurança (0,54€ x ha) 1.350€, pla tècnic de gestió (4 anys d’amortització) 115€, renovació senyalització (4 anys d’amortització) 40€, condicionament local escorxador (15 anys d’amortització) 200€, aigua i electricitat 500€, anàlisi de triquina (8 senglars) 800€, eliminació despulles de senglar 7.300€. El total de despeses de la colla es de 10.515€ més.

En un darrer pas, ho ajuntem tot: punt de parada per caçador (3.000 per cadascun) 72.000€, punt de parada pel caçador gosser (3.000 per cadascun) 9.000€, les canilles (14.000 per cadascuna) 42.000€ El total de despeses es de 134.000€ aproximadament.

Es per perdre el fil però, si dividim el total de despeses pel numero d’exemplars caçats surt a 1.300€ cadascun. Tal i com està plantejat és un esport, ho paguen particulars, els que s’ho poden permetre.

Ho deixem com esport, si ja ningú vol caçar? O comencem a dir-li extermini?

Alejandro Cuesta, membre de la Plataforma Animalista (PAS)