A l’hora de tancar: Com canalitzar les propostes dels debats sobre l’art a Sant Cugat?

Diletant a jornada completa.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

I ara què? Què fer? Pregunta que sobrevola des de la gènesi. Què fem amb els documents i dossiers que es generaran? Esperem altres vint anys per reunir de nou la taula i entomar el debat? No sé quina pot ser la periodicitat adequada, és clar que vint és massa; però tampoc mensual, com va proposar el Carles Azcón (membre de la Puntual, Mercantic), perquè al segon dia es tancaria la paradeta.

La taula de debats ha complert les expectatives dels participants? L'opinió general és positiva. Ha valgut la pena, per exemple, ha servit de punt de trobada per als diferents actors del sector, s'han intercanviat idees i propostes. I el més important, s'ha generat un fòrum de discussió, que si s'aconsegueix mantenir pot posar en marxa algunes iniciatives i donar resultats a la llarga.

Però també sembla adient comentar algun aspecte a millorar. Algunes de les intervencions han sigut una mica llargues i amb un enfocament massa academicista o enciclopèdic; igual aquesta informació es podia proporcionar per altres vies. També s'ha de dir que entre els ponents ha d’haver més joves, aquesta puntualització es va fer a la sala un dia.

Temes per no oblidar

Dels tres dies de debat es podrien extraure alguns temes per no oblidar i perquè reflexionin l'Ajuntament, els artistes, els tallers d'art, les galeries... I per suposat, després propiciar la retrobada, posar en comú les conclusions individuals i posteriorment establir un sistema de seguiment del compliment dels acords.

Què fer amb el Monestir? A més de mimar-lo. Al llarg del temps s'han fet diverses propostes per modificar l'entorn. El Pep Codó (entrevista que es publicarà properament) va aconsellar a l'alcalde, quan Aymerich estava al càrrec, que s’enderroqués la Casa de Cultura, pendent en aquell moment d'una important intervenció de consolidació i reforma, i que es fes en un altre lloc un gran centre cultural (en aquell moment Coll Favà eren camps de conreu). D'aquesta manera el Monestir quedaria en un espai més net i diàfan, perquè al Pep li sobren fins i tot els arbres de la plaça. Enyora “quan a Itàlia t'apropes a un poble i des de lluny ja pots apreciar l'església”. Més endavant el mateix Pep, en representació d'un grup d'artistes de Sant Cugat, va presentar un projecte (comentat a les jornades) d'escultura pública per a la ciutat; en què, entre d’altres iniciatives, estava el trasllat de totes les escultures que hi ha al voltant del Monestir. Aquest informe, com la proposta d’itinerari artístic, es va ficar a un calaix, on dorm “el sueño de los justos”. O igual és que s'ha perdut la clau.

El tema dels diners i subvencions, s’entén que públiques. Tothom està d'acord que s'ha d’invertir en art i cultura, el que aprofitem per recordar el lema “la cultura és un arma contra la barbàrie”. Però hem de consensuar quin percentatge del pressupost municipal s'ha de destinar a aquesta finalitat. Després cal definir la segona part: com s'adjudiquen les ajudes, a qui es donen, en quines condicions? Això són hores de treball, esborranys... perquè s'ha de definir, per exemple, si són adients les beques perquè els creadors puguin dedicar-se a això, crear; si el sector privat pot rebre una part d'aquests diners. També podrien parlar dels locals i escoles municipals d'art, les quotes que es paguen, si es poden redefinir les condicions de l'accés dels artistes a quest llocs...

Seguim. Hi ha ciutats que tenen una icona reconeguda més enllà del seu entorn proper. Es van citar exemples de manual, que si París, Nova York... Té Sant Cugat un símbol prou representatiu, més enllà de seu PIB? Es van nombrar alguns, però és el Monestir el que rep major consens. Per una ciutat de la grandària de la nostra vila, és important, és necessari tenir un símbol per vendre als turistes? Comentant el tema amb el Pep Codó, va dir que un signe identificador podria ser el gall del Monestir, del qual fa un temps es va fer una reproducció en plata que es regalava al santcugatenc de l’any. Es por considerar un tema menor, però si el model turístic canvia i rebem un turisme més cultural, potser pot interessar un objecte, encara que sigui una mica car, diferent de les menuderies de record que es troben a tot arreu. Però l'autor d'aquest gall, el joier Josep Maria Sancho, està jubilat, així s'hauria de trobar un altre creador.

Ara només resta esperar

De les jornades de debat sobre l'art no sortim llançant coets i eufòrics a rabiar, pensant que d'aquí a quatre dies el panorama serà diferent, però confiem que l'ambient i el clima que es va respirar a la Unió no s'apagui, que no morin les bones intencions i que cadascú faci la seva feina, que no es llencin a la paperera els bons propòsits formulats al llarg dels tres dies de debat.

Acabem sent positius i recordant el refrany: “L'esperança és l'últim que es perd”.

Mariano Martínez, diletant a jornada completa

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi