Paga la pena aquesta reforma laboral?

Opinió

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“La política és l´art de trobar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar desprès els remeis equivocats”. Groucho Marx.

L’espectacle viscut al Parlament espanyol, el dijous 3 de febrer del 2022, deixa en irrellevant la cita anterior. La reforma laboral ha estat aprovada (sempre i quan el poder judicial no faci el mateix paper viscut en altres casos), però la reputació de la política i dels polítics ha quedat molt malmesa. I en això, plou sobre mullat, perquè la percepció de la ciutadania, a les diferents enquestes del CIS o del CEO, posen als polítics i la política com un dels principals problemes de la nostra societat. Els elements posats a l’escenari no tenien pèrdua. Un acord amb un partit (UPN) a canvi de no recolzar una moció de censura a l’Ajuntament de Iruña (Pamplona) governada per aquesta força política. Els dos diputats d’UPN coaptats pel PP per tombar la reforma laboral i obrir una crisi política de dimensions desconegudes. I un error informàtic que el PP qualifica de pucherazo. Amb aquests ingredients, amb la pràctica política que desprenen, no és estranya la incredulitat i l’afartament de la ciutadania. La conseqüència més funesta és el desprestigi de la pròpia democràcia, i obrir, encara més, les portes a la influència de l´extrema dreta.

L’acord assolit per la patronal i els sindicats sobre la reforma laboral significava el trencament d’una dinàmica en què semblava impossible qualsevol mena d’acord sobre diferents temes socioeconòmics o polítics. Per part de la patronal, ha sigut decisiva la postura impulsada pel seu president, Antonio Garamendi, d’arribar a un pacte, que com a mínim no signifiqués la derogació total de la llei anterior. Posició que no era compartida per altres patronals, com la federació madrilenya o el propi Foment del treball, a casa nostra. Les pressions sobre Garamendi han estat intenses, sobretot perquè el PP segueix en la seva línia de rebuig a qualsevol acord amb el govern central, fent de cada debat polític un instrument de desgast i de deslegitimació. Serà interessant observar, quan d’aquí a uns mesos hi hagin eleccions per dirigir la CEOE, el preu que pagaran les posicions de l’avui president.

Pels sindicats és un pas important en el desmuntatge dels aspectes més negatius pels treballadors i treballadores de l’anterior llei del PP. L’acord amb la patronal ha permès que aquesta no es despengi del consens i possibiliti explorar i avançar en el futur la línia dels acords subscrits durant aquesta legislatura.

El govern central aconseguia trencar, en un aspecte cabdal de la legislatura, la dinàmica d’erosió i bloqueig practicada per la dreta, aconseguint que la patronal es desfés d’aquest posicionament. També ha intentat aconseguir una majoria alternativa a la de la investidura. Aquí el fracàs ha estat rotund. No hi ha altres majories possibles amb actors i interessos tan heterogenis. El senyor Bolaños desprès d’aquest episodi i el de Múrcia, potser que s´ho faci mirar.

Una part de les esquerres parlamentàries han mantingut un vot contrari, per raons diferents. En el cas de Junts i la CUP s’ha mantingut l’estratègia, des de ja fa temps, de no donar cap suport a les iniciatives del govern central. En el cas d’ERC ha semblat que el seu posicionament no tenia gaire a veure amb la llei, per si mateixa, sinó amb altres qüestions: deixar clar al govern central que el seu suport parlamentari no és gratuït i pot variar si no hi ha avenços en altres temes com la taula de diàleg. Una vegada més la mirada de reüll dels republicans cap el posicionament de Junts, no sigui cas que això representi una pèrdua d’influència sobre l’electorat independentista. Quan la pràctica política s’oblida del tema a debatre i es perfila per qüestions partidistes i/o electorals es corre el risc que els vots parlamentaris puguin donar peu a l’ensurt de donar continuïtat a una llei tan restrictiva com la del PP.

La reforma laboral ofereix diversos canvis respecte a la llei del 2012. En primer lloc, prevaldrà el conveni del sector per sobre del conveni d’empresa. Aquest és un punt clau que s’ha arrencat en la negociació. D’aquesta manera, tant el salari com la jornada laboral estaran fitxats pels convenis sectorials. És cert que no s’ha aconseguit la priorització dels convenis autonòmics per sobre dels estatals. En aquest punt, la patronal i algun dels patits que han votat si, s’haguessin desdit de l’acord. Els sindicats i el govern central han valorat que era millor, en aquests moments, prioritzar els avenços del conjunt de les reformes acceptades. Els contractes indefinits seran preferents i els temporals estaran vinculats només a causes per circumstàncies de producció, amb un termini general de sis mesos. Desapareixen els contractes d’obra i servei, que eren els més nocius per als treballadors i treballadores. Els ERTO passen a incorporar-se a la legislació ordinària, s’endureixen les sancions a les empreses per frau en els contractes i al mateix temps es reforcen les inspeccions de treball.

No és la derogació total de la llei del 2012, no té l’abast que hagués volgut la pròpia ministra Yolanda Diaz, però té el valor indubtable de trencar amb els aspectes més durs de la llei del PP, sobretot en el terreny de la contractació i de la precarietat laboral, posant els convenis de sector per damunt dels d’empresa, que era el marc on molts treballadors i treballadores veien retallades les seves reivindicacions. És una reforma que compromet la patronal, cosa important a l’hora de gestionar la seva aplicació efectiva. I no és un punt i final. Obre el camí a nous diàlegs sobre altres aspectes sociolaborals de gran importància pels treballadors i treballadores de Sant Cugat, de Catalunya i de l’Estat espanyol.

No oblidem que no hi havia plantejada cap altra alternativa al pacte a tres bandes. Bé, si que hi havia una altra alternativa: rebutjar la reforma laboral, tombar-la a les Corts de Madrid i seguir amb la mateixa llei laboral del PP del 2012. Tota una declaració de progressisme polític i laboral!

David Casas

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi