Societat mediatitzada

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En un context de digitalització cada cop major, els serveis i fins i tot les relacions humanes es troben mediatitzades per aparells electrònics. De teoritzacions al respecte n’hi ha moltes, especialment destacables aquelles que parlen d’un trencament dels vincles socials i un avenç cap a l’individualisme i la liquiditat de les relacions humanes, que acaben enteses com a béns de consum d’un únic ús. Al primer inconvenient, és més fàcil llençar-ho tot per la borda que intentar reparar, segurament perquè la reparació emocional ha de partir d’una empatia que, en aquest context, cotitza –mai millor dit– a la baixa.

Això, especialment dur en les relacions de família, amistat i sexoafectives, té una translació al conjunt de relacions que es donen a la societat, també les que estan intermediades per les lògiques comercials i de capital. És més fàcil que et porten les coses a casa, comprant a ves a saber quina plataforma de dubtosos valors ètics, que anar a la botigueta de la cantonada, ofegada per la davallada de vendes i per l’increment del preu del lloguer dels locals.

Les grans empreses ho saben i se n’aprofiten. Cada cop hi ha més tràmits digitals que suposen la desaparició del contacte directe amb el client. El tancament continuat d’oficines i caixers n’és bona mostra. El que abans era un problema dels pobles rurals més menuts, ara arriba a les nostres ciutats, amb barris sencers orfes de l’oficina bancària que tot sovint ha sigut clau en la creació del mateix barri amb l’emissió d’hipoteques i domiciliació de nòmines.

Tot és en línia i, certament, és molt còmode per a molts tràmits. Però també és cert que les conseqüències de la digitalització –i concentració– bancària són diversos: la necessitat de menys mà d’obra per a desenvolupar l’activitat, l’encotillament dels tràmits que es poden fer físicament i deixar en l’estocada totes les persones que no saben, no volen o no poden fer servir els mitjans digitals.

En parlàvem fa un any al reportatge Els bancs marxen dels barris i fan créixer la bretxa digital arran del tancament de les oficines del BBVA a la Floresta i Valldoreix i de Caixa Bank al barri del Monestir - Sant Francesc. Ara la Plataforma de Pensionistes, conscient que la gent gran és especialment vulnerable davant d’aquesta situació, comença un seguit de mobilitzacions temàtiques amb una marxa i concentració aquest dilluns a les 12h. per a demanar un canvi de paradigma davant la digitalització de les entitats financeres: contra la reducció de personal i oficines, contra la marginació derivada de la digitalització forçosa i contra l’afectació especial d’aquesta a la gent gran.

És molt possible que la protesta de la Plataforma quede com un fet puntual o potser reiterat que no tinga cap efecte real sobre la situació. Les administracions públiques poden intentar negociar amb les entitats o aplicar beneficis fiscals per tindre presència al carrer però no poden ficar-se en el tancament o l’obertura d’establiments d’empreses privades. Així que la decisió està en mans de les entitats financeres, més preocupades pel capital que per la vulnerabilitat.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi