Com es viu el terratrèmol d’Equador a Sant Cugat, Dimitri Defranc

Opinió

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Quan a Catalunya començava la matinada, a Equador la gent estava tornant de les activitats de dissabte, alguns de treballar i altres d’oci.

De sobte, a les 18:13, un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala de Richter sacsejà el país amb l’epicentre en la costa nord. Les nostre famílies expliquen que immediatament tot s’enfosqui o la terra va començar a llençar raigs producte de la pressió de les capes tectòniques.

El terratrèmol, que va durar 55 segons, semblà una eternitat en la ment dels afectats. La gent va tornar a casa seva com va poder i poc a poc començà a donar-se compte després del xoc de la magnitud del que havia passat.

Una estona després, una altra rèplica de 6,5 graus sacsejà el país. En aquell moment tots els immigrants de Sant Cugat que tenen família a Equador s’havien assabentat de la desgràcia que a dia d’avui compta ja amb més de 500 morts i que començà amb un intens intercanvi d’informació online amb les regions en les que no s’havien caigut les xarxes. Encara ara seguim sense saber sobre alguns familiars que estan en les zones més afectades com les ciutats de Manta, Esmeraldas i Portoviejo.

Avui la comunitat equatoriana a Sant Cugat i Catalunya segueix assimilant la notícia i trigarà uns quants dies a processar la resiliència. Ara mateix la gent es volca en gestos de solidaritat, una solidaritat però que s’ha d’administrar de forma curosa. El consolat d’Equador ens informa que només estan fent recollida de diners en dues contes que tenen a la seva plana de Facebook. Per exemple, ara mateix en Pedernales d’Equador el que demanaven de manera urgent eren taüts per a poder enterrar als morts que estan vetllant al carrer. Una altra persona, mitjançant twitter, demanava gent que pugues portar-la a la ciutat de Manta per recollir una dona embarassada i acompanyar-la a Guayaquil per atendre-la.

Equador és un país que en els darrers temps s’enfronta a una crisi polièdrica doncs, a més del corrent del Niño, que ha deixat inundats diferents pobles de la costa, suma la desgràcia política i econòmica d’un sistema anomenat primari exportador que veu en la caiguda del preu del petroli una crisi a llarg termini. Una crisi que en els bons temps del petroli ja se sentia doncs s’havien perdut més de 5.400 milions de dòlars segons els darrers pressupostos de l’Estat.

La manca de garanties processals i la imposició per la força de les polítiques de l’executiu tenien ja fa temps a Equador en escac. Fa un anys el govern parlava del miracle equatorià que avui, per motius propis i aliens als quefers humans, sembla convertir-se a passos accelerats en un malson en la que es veuen embolicats 13 milions de persones i que no té fàcil solució. Les infraestructures destruïdes en aquest context de crisi seran molt de reparar a curt termini, els edificis i les carreteres que s’han perdut després del terratrèmol pot ser que mai més tornin a existir.

D’altra banda, l’estructura del país i la costum dels equatorians de viure en cases unifamiliars ha fet que el país sempre tingui una estructura de barris extensos amb poca densitat poblacional per quilòmetre quadrat – en una ha. d’Europa hi poden viure 70 famílies i en aquests barris pot ser que no arribin ni a 20 –. Els edificis verticals d’habitatge existeixen a Equador però no és la norma que es facin edificis amb aquesta finalitat. Per exemple, a la ciutat de Guayaquil, que és la més gran del país, amb 3 milions d’habitants, la propietat vertical sòl estar més dirigida cap el us d’oficines i negocis. Aquesta forma de construir ens ha ajudat a que els edificis d’habitatge no siguin la norma i no continguin gran quantitat de persones vivint-hi com ja va passar en el gran terratrèmol de Mèxic dels 70.

Tot i així el recompte de morts augmenta amb el pas de les hores. Esperem que les autoritats puguin complir amb el seu treball d’ajudar a la població civil com ho van fer i amb èxit en la gestió de casos com la possible arribada d’un tsunami a les costes del país en el gran terratrèmol del Japó que va acabar amb la central de Fukushima.

Implicacions de Japó i Equador

Tot i llunyans, l’est asiàtic i tota la regió costera de l’oest d’Amèrica estan intrínsecament relacionades pel Pacífic, la climatologia del Monsó – Niño i en el subsòl pel Cinturó del Foc del Pacífic, en comunicació per una línia de volcans submarins. Per aquest motiu és una zona amb una gran activitat sísmica.

En el penúltim gran terratrèmol que assolà Japó, també es van encendre les alertes de tsunami en tot el litoral d’Amèrica, sent la gestió de tota la zona un èxit per part de les autoritats locals de cada país.

Ara toca seguir removent pedres d’un país que, encara que famós per la seva alegria, avui es posa en mans de la religió com a consol mentre processa el que ha passat i es llepa les ferides. Ferides que seran molt difícils de tancar i no només el temps aconseguirà curar.

 

Dimitri Defranc

Equatorià, biòleg i regidor de la CUP-PC

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi