Per què diem no als Jocs Olímpics d’Hivern als Pirineus

Resistència a un projecte de pistes d'esquí a la Vall Fosca (Pallars Jussà)
Resistència a un projecte de pistes d'esquí a la Vall Fosca (Pallars Jussà) | Laura Calvet Mir

Un espai de lectura i reflexió en clau ecologista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El passat 17 de febrer de 2022, un grup de més de 150 científiques independents van presentar un manifest que s’oposa a la presentació de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern 2030 per part del govern català. Entre les signants hi ha diverses persones que formem part del Grup de Lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari. El manifest posa sobre la taula dades i estudis científics que indiquen que la realització dels Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus és, com a mínim, una mala idea, i potser més aviat una proposta nefasta. Les raons van des del canvi climàtic fins al desenvolupament territorial, passant per la biodiversitat i els jaciments arqueològics. El manifest aporta evidències científiques que en un context d’emergència climàtica com l’actual, amb fonaments clars d’un augment de la temperatura i la cada vegada més erràtica precipitació, és molt probable que la viabilitat dels Jocs Olímpics sols sigui possible amb neu artificial; si és que les temperatures són prou baixes per poder-la fabricar. Una neu artificial que requereix molta energia per produir-se, i no oblidem que estem en un context de crisis energètica, i que també necessita molta aigua, en un país amb sequeres cada cop més recurrents.

D’altra banda està demostrat que els Pirineus estan patint una reducció de biodiversitat per diversos factors, entre ells la pèrdua d’hàbitats i la contaminació, que es veurien agreujades si es realitzessin els Jocs Olímpics. Els Pirineus també són un territori amb una història d’assentaments humans que es remunta a èpoques immemorials i que fa relativament poc que s’està estudiant. Les infraestructures dels Jocs Olímpics posarien en risc la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona. També s’aporten evidències que els Jocs Olímpics realitzats en altres països han dut a un efecte negatiu a nivell econòmic en les regions on s’han fet, amb caigudes del PIB del 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels Jocs i posteriorment. A més, solen crear feines precàries i amb inversions en grans empreses que no repercuteixen en l’economia ni en el desenvolupament locals. Ens sembla molt cínic per part del Govern plantejar que amb els Jocs Olímpics es podran fer infraestructures necessàries pel territori quan aquestes ja s’haurien d'haver fet. A part, creiem fermament que no es necessiten més vies ràpides que uneixin Barcelona amb els Pirineus, sinó una bona xarxa de carreteres locals no sobredimensionades i un transport públic cap a les ciutats basat en el tren.

Amb totes les dades i estudis científics sobre la taula, la pregunta més rellevant és: quin model socio-econòmic es vol pels Pirineus? Evidentment aquesta pregunta creiem que l’han de respondre les i els habitants de la zona, però amb informació científica de qualitat, contrastable i amb un procés de debat que permeti decidir des d’una posició informada i no pas des de les il·lusions infundades que transmeten algunes persones recolzades per interessos econòmics tèrbols. Poder viure al Pirineu no passa per sumar-se al monocultiu turístic, sinó per diversificar l’economia tornant a activar el sector primari, reactivant empreses locals basades en els recursos del territori, com per exemple el processament de productes vegetals i animals o l’aprofitament dels boscos i en un sector turístic de baix impacte i no estacional. Hi ha molts habitants dels Pirineus que ja han proposat actuacions en aquesta línia, com per exemple l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya o el projecte de Senterada Comestible.

Diverses de les persones signants del manifest treballen i/o viuen als Pirineus, són molt conscients de la seva realitat i per això defensem un model basat en projectes endògens que permetin arrelar més persones en el territori, en un context de crisis socio-ecològica com l’actual.

Laura Calvet Mir, German Llerena del Castillo i Miquel Caballé, membres del grup de lectura d’ecologia política de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi