Cultura de pau

Fundadora de Noestàsola.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La pau és o hauria de ser un dels valors màxims de la nostra existència doncs ens afecta a totes les dimensions, la pròpia, la grupal, la nacional, la internacional i tal com deia Jares 1991 ens exigeix igualtat i reciprocitat en les relacions humanes, sent un procés multidimensional i dinàmic, basat en la cultura de la no violència

Un dels primers testimonis en la cultura de la no violència el datem en el segle VI aC. a l'antic orient, quan Mahavir fundador del jainisme va introduir el concepte d'evitar fer mal als altres i actuar de forma compassiva com a primer valor educatiu i deure moral de totes les persones. Ha plogut molt des d’això i molts estudis s'han basat en el tema però quantes persones hem rebut pedagogia de forma continuada en la infantesa o adolescència? Tant de bo estigués ben present en el nostre dia a dia com a forma de diàleg, cooperació, solidaritat i resolució de conflictes. Així acabaríem amb les violències. Sense aquests valors el món no pot compartir el benestar i justícia social.

Als conflictes armats les dones acostumen a ser en gran majoria les que continuen responsabilitzant-se de les cures, de l'educació, de sostenir l'economia familiar, lluiten per mantenir la seguretat a les seves famílies i comunitats durant i després del conflicte.

Ens cal reformulació de les relacions del gènere en els àmbits públics i privats amb una construcció de noves identitats masculines amb revisió de l'ordre simbòlic masculí amb la incorporació de valors i actituds vinculats socialment a les dones amb la necessitat d'educar en l'ètica de les cures com una de les formes d'educar per la Pau, doncs aquesta la construïm entre totes les persones. La pràctica de la cura implica moltes coses, desenvolupa l'empatia, escolta, paciència, tendresa, compromís... I tot això representen valors en la cultura de la pau.

El feminisme ha contribuït sens dubte al llarg de la història a aquesta cultura de la pau, introduint els drets de les dones posant sobre la taula la discriminació, la violència sexual, la violència estructural sostinguda per la tradició o la genètica

Portem un llarg camí de reivindicacions i fins l'any 1993 no es van reconèixer per la comunitat internacional que els drets de les dones són drets humans. Quan parlem de vulneració dels nostres cossos, parlem de drets humans. Contínuament milers de dones arreu del món continuen lluitant per la seva llibertat, integritat i dignitat. Els canvis no es mantenen sols, es sustenten amb la suma de consciències per abolir les desigualtats, les violències i la pobresa.

Sumen voluntats doncs ens cal un nou ordre de valors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi