Construir la pau més enllà de l’absència de guerra

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els conflictes armats són la plasmació violenta i sagnant de conflictes latents. Escandalitzar-nos per la invasió russa d’Ucraïna serveix de poc si no entenem tot el que ha fallat durant els darrers anys. Alinear-nos acríticament amb Ucraïna com a estat sense entendre els seus errors i encerts, la repressió a Donetsk i Lugansk, és absurd. Fer-ho amb Rússia comprant els arguments absurds del seu govern seria cometre el mateix error o, segurament, major ja que és la potència que ha jugat a l’ocupació militar d’un país sobirà.

La duresa de la situació, la interpel·lació directa que ens genera un conflicte al nostre mateix continent i la solidaritat per se nascuda des del fetge ens permeten rodejar-nos de banderes ucraïneses i de discursos que barregen conceptes com ara una allargada ombra de l’URSS com si Rússia no fora en l’actualitat un país capitalista com qualsevol altre tot i que amb una versió autoritària premium. Algunes manifestacions en contra de la guerra han estat carregades de nacionalisme ucraïnès i ho acceptem per ser la nació aixafada pel militarisme.

Però de què serveix una onada nacionalista ucraïnesa i una defensa acrítica de l’OTAN en una situació complexa com l’actual? Des d’una perspectiva de desescalada del conflicte i represa del diàleg, el rebuig des de la confrontació és segurament un error estratègic que en el millor dels casos no suposarà cap canvi i en els pitjors ens portarà a un enquistament de les posicions. Exigir a Putin que ature la invasió és imprescindible. Pensar que ho farà mentre li diem nazi és bastant innocent. Segurament també ho és pensar que només amb bones paraules farà marxa enrere i d'ací el debat i les contradiccions sobre l'enviament d'armes a Ucraïna.

En situacions com aquesta recorde quan Ramon Lobo, en una conversa organitzada per la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) i moderada per un servidor, va dir que en un conflicte ens hem de posicionar sempre amb la societat civil. Perquè aquelles persones que, com tots i totes nosaltres, no tenen grans mecanismes d’influència en la política dels seus respectius països acaben sent les víctimes innocents de situacions complexes.

És molt gratuït fer reflexions com la d’aquest article quan les bombes ja cauen sobre Kíev però no s’ha de deixar de banda la idea de construir la pau més enllà de l’absència de guerra. Ucraïna i Rússia no es trobarien amb aquesta situació si els governs i, en menor grau de responsabilitat, les societats civils hagueren construït la pau, que és molt més que l’absència d’armes.

Ho deia el Centre Delàs d’Estudis per la Pau al seu primer comunicat arran de l’inici de la guerra: la millor forma de construir pau és crear interdependències socials i econòmiques. Ningú atacarà aquell qui estima o amb qui té intercanvis que li permeten la subsistència. Però durant els darrers anys això no s’ha fet i s’ha mantingut una lògica de confrontació, de la qual té la responsabilitat Rússia però també l’OTAN.

Des de la nostra humilitat, només ens queda tindre la solidaritat internacional amb les poblacions civils que sempre paguem els plats trencats dels nostres governants. Segurament des de Sant Cugat com a municipi o des de Catalunya com a país tenim poca capacitat d’incidència però, com a mínim, hauríem d’exigir als nostres governants que totes les accions que facen en aquest sentit vagen en la lògica d’apagar l’incendi, de buscar acords i diàleg, perquè de piròmans ja n’hi ha prou al món.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi