Lectures inspiradores per al Dia Internacional de la Dona

Escriptora i estudiant d'Història de l'Art.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un dia com avui, però de 1908, la fabrica Cotton que estava situada a Nova York es va incendiar amb 129 dones en el seu interior després d'una vaga. Aquestes dones reivindicaven un sou igualitari al dels homes i una reducció menor a les deu hores que ja treballaven. El resultat va ser fatal: l'amo de la fabrica va ordenar tancar el local amb les dones dins.

Amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial les dones es van incorporar a les activitats merament masculines, ja que ells havien estat destinats a la guerra. En els feliços anys vint, ja havien demostrat les seves aptituds i llibertat d'acció. Gradualment, les dones més valentes van accedir a la cultura, a la recerca i a la ciència plantant cara a les adversitats, assistint a les universitats mentre el sufragisme s'implantava en el món, aquestes joves creadores podien desenvolupar les seves capacitats en la societat amb la seva total acceptació.

Però el motiu d'aquest article no és repetir l'origen d'aquell 8 de març, sinó recomanar lectures molt indicades per al dia d'avui que il·lustren a dones empoderades i imparables. Dones i/o personatges que el seu gènere no va ser un impediment per a lluitar i viure pels seus ideals i desitjos.

Aquí va la meva selecció:

Inés del alma mía (Plaza&Janes Editors, 2006) de l'escriptora xilena Isabel Allende. Narra novel·lísticament la vida i peripècies de l'espanyola Inés Suaréz que el segle XVI creua l'Atlàntic per a reunir-se amb el seu amor Joan de Màlaga que va a la recerca del Daurat. Però al saber que aquest ha mort, Inés s'uneix a un grup de conqueridors. Més endavant, comença una relació passional amb Pedro de Valdivia. L'esperit aventurer, la intuïció femenina i les aspiracions polítiques ajuden a Inés a superar mil i un contratemps. Entre tota la biblioteca d'Allende es troba l'assaig sobre feminisme Dones de l'ànima meva (Plaza & Janes Editors, 2020) és el punt de vista de l'autora que, a través de les dones del seu entorn i altres de reconeixement mundial, va configurant la lluita per l'apoderament femení.

Algún día, hoy (Editorial Planeta, 2020. Premi Fernando Lara 2019) de l'escriptora Ángela Becerra explica la vida de la colombiana Betsabé Espinal. Entre la realitat i la ficció, l'autora ens endinsa en la valenta personalitat d'aquesta dona que, amb només vint-i-tres anys, aconsegueix abanderar, el 1920, una de les primeres vagues feministes de la història. Becerra construeix un món paral·lel perquè Betsabé brilli amb més força.

Las mujeres de Federico (Editorial Lunwerg, 2021) en el què les il·lustracions de Lady Desídia i la ploma narrativa d'Ana Bernal-Triviño donen vida als personatges de les obres de teatre de Federico García Lorca. Bernarda Alba, doña Rosita i la Novia d'entre altres es reuneixen en Huerta de San Vicente, allí inicien un canvi personal que les allunyarà del destí imposat pel seu creador. Un relat feminista i tendre a través dels personatges de les obres lorquianes que pretén que fem reflexió sobre nosaltres mateixes.

Amor a l’art (Editorial Maeva. Premi Prudenci Bertrana, 2021) de l'escriptora catalana Tania Juste és una història a dues veus, a dos personatges ficticis. Olivia, estudiant d'art, en la dècada dels 70 que treballa amb el seu avi el qual és un important antiquari a Barcelona. A Olivia li arriba el treball de buidar un pis a la mort d'un col·leccionista i representant d'art i és aquí on descobreix un retrat d'una dona fascinant. Valeria Sans és una talentosa, però desconeguda pintora de principis del segle XX en Paris. Ella es relaciona amb personatges tan rellevants com Pablo Picasso, Gertrude Stein, Jéanne Hebuterne entre d’altres. Amb aquesta història, Juste fa homenatge i reivindica a totes aquelles dones artistes que la història ha esborrat.

El paraíso en la otra esquina (Editorial Alfaguara, 2003) de Mario Vargas Llosa contrasta la vida bohèmia i lujuriosa del pintor Paul Gauguin en Tahití amb la de la incombustible Flora Tristán, la seva àvia. En sofrir perjudicis socials i legals per ser filla il·legitima i esposa separada, Flora Tristán es va sensibilitzar amb els problemes de la societat; no sols va lluitar pels drets de les dones, sinó que també pels dels obrers. Flora va ser pensadora, precursora del moviment feminista i escriptora de diversos llibres entre els que trobem “L'emancipació de la Dona”, la seva obra més destacada.

Malas mujeres (Editorial Lumen, 2022) de la il·lustradora i escriptora Maria Hesse en el que fa un repàs universal a totes aquelles dones, ja siguin reals o fictícies, que van trencar estigmes. Des de temps remots, amb la poma d'Eva, a la dona se les va titllar de perverses, de bruixes de demoniacas o femmes fatals. Hesse fa un recorregut des de Juana “La Loca” fins a Mónica Lewinsky il·lustrant altres punts de vista i lectures. «Si potser van ser dones valentes, fortes, atrevides, decidides. Trencadores. I si les diuen males dones que ho diguin; les parets han caigut i nosaltres ja no serem aquí per a sentir-ho». Maria Hesse.

La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2014) neix arran d'una pèrdua i d'una trobada. Després de la mort del seu espòs, Rosa Montero llegeix el diari de la científica Marie Curie i crea un paral·lelisme literari entre les vides de les dues. A mesura que va desenvolupant l'existència de Curie, l'escriptora va desgranant records personals. És una novel·la plena de ciència, de literatura, de superació, de dolor, de relacions, de sexe, d'assoliments i d'alegries. Rosa Montero construeix aquesta inoblidable novel·la amb essència de dona.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi