La Rosa

En defensa de les pensions públiques.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L'altra nit, tot passejant els gossos, em trobo a la Rosa que anava cap a Can Cadena. Veig que, d'ençà que està jubilada, li costa més caminar. La Rosa havia estat mestra del meu fill a l'escola bressol. El meu fill, que ja està casat i té dos fills; vull dir, que ja fa temps, que, quan feia la carrera de pedagogia, va fer les pràctiques amb la seva antiga mestra a l'escola bressol, la Rosa.

La mateixa Rosa, que quan es va jubilar, va fer el pregó de la Festa Major del poble. Va ser un reconeixement que l'equip de govern de l'EMD de llavors va tenir amb ella.

Doncs bé, aquella nit que me la vaig trobar a Mossèn Cinto, la saludo i li demano que a on anava a aquelles hores. “Vaig al caixer, que necessito cèntims en metàl·lic”. “Doncs, apa, que acabo de passar pel davant i no hi ha ningú”, li dic. “No –em respon– si vaig al BVV, a Sant Cugat. Com que ara l'han tret d'aquí...” Ostres, quina mala jugada!

Nosaltres, al poble, de sempre havíem tingut la Caixa Terrassa. Allà hi pagàvem els rebuts dels tallers i de l'escola dels nens. Se la va engolir Unim. Més tard, va ser absorbida pel BVV.

Recordeu la història del peix gros que es menja el petit? Doncs, això. És la llei del mar o de la selva, només que feta per una gent assedegada de beneficis. Una gent –i no parlo només dels bancs– que quan diuen que tenen pèrdues, no és que perdin ni un cèntim, és que no guanyen allò que pretenien.

Per què aquesta manca de sensibilitat amb la gent gran? Per què aquesta obcecació en tancar oficines i posar caixers a la intempèrie? Si els posen, en el cas del nostre poble, ni això... Per què condemnar-los a al fred i la pluja per tal que puguin disposar dels seus diners?

I per què les autoritats no diuen res? No es tracta que ens defensin, que vetllin per nosaltres, en contes de fer l'orni?

Arribes a la conclusió que tenim quatre poders que ens regeixen. El legislatiu, el judicial, l'executiu i l'econòmic. I aquest darrer passa per sobre de tots altres tres.

Quan ja tenia l'article fet i incubant al calaix, surt la notícia que la banca fa saber que tindran més en compte a la gent gran. Permeteu-me que m'ho miri amb un cert escepticisme. Aquesta gent només els interessa els nostres diners, amb ells fan el seu benefici.

Rafa Usero, membre de la Plataforma de Pensionistes

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi