Un clam per l’habitatge públic al Vallès; les dades del Vallès metropolità (2)

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La proposta de comparar el nombre d’habitatges públics entre Barcelona i el Vallès amb les seves ciutats de més de 10.000 habitants pretén visibilitzar si és raonable actuar a la segona corona metropolitana de la RMB en les comarques dels Vallesos, Maresme, el Garraf i Alt Penedès, i reequilibrar la població metropolitana, i descongestionar la ciutat central i la seva àrea metropolitana, i disminuir la seva petjada ambiental i les seves polaritats creixents centre-perifèria metropolitana.

Que Barcelona ciutat-BCN és la ciutat que més habitatge públic en valors absoluts ha realitzat, augmentant la seva densitat d’habitatge i de població en el terme municipal. Tot i així, el nombre d’habitatge públic-HPP a Barcelona ciutat és insuficient respecte al conjunt del creixement residencial, ja que mentrestant la perifèria metropolitana que hauria d’actuar activament amb l’Incasòl, amb els ajuntaments i la Generalitat sembla esdevenir marginal sense polítiques públiques socials d’habitatge, en mans de l’habitatge de lliure mercat i de l’habitatge residencial de baixa densitat.

Aquesta hipocresia de les administracions del període 2011-2021 que es pot considerar una hipòtesi simple i fàcilment de desencís pel ciutadà, on Barcelona fa prou els deures des de fa anys en una lluita inútil contra la gentrificació, en canvi, els municipis del Vallès i de la Regió Metropolitana fora de la AMB (Terrassa, Sabadell, Mataró, Vic, Granollers, Mollet del Vallès, Manresa, etc.), amb les seves empreses municipals viuen sense el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), fent una realitat totalment contrària a la planificació territorial aprovada per la mateixa Generalitat de Catalunya.

El comportament de les principals ciutats i capitals del Vallès i l’Arc Metropolità de Barcelona és que no han assumit la seva responsabilitat de tenir pràcticament un terç de la població metropolitana, generant un insuficient habitatge públic per no resoldre cap de les demandes socials d’habitatge que es requeririen per l’emergència social i habitacional que hem patit i estem patint, respecte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Barcelona ciutat ha iniciat en aquests 10 anys un total de 4.247 ut. d’Habitatge de Protecció Pública (HPP), dels quals s’ha realitzat 1.763 habitatges en el darrer quinquenni (2015-2020), i que representen quasi un terç de tot l’habitatge protegit públic de Catalunya, amb un 20,4% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb Barcelona formada per 36 ciutats fa molt més habitatge de protecció pública (HPP) del que s’ha fet a la resta de Catalunya, dels quals s’ha realitzat 10.738 habitatges en el darrer decenni, i que representen quasi dos terços de tot l’habitatge protegit públic de Catalunya, amb un 19,5% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit.

El total de les ciutats i capitals del Vallès és bastant desafortunat, la diferència entre les promeses i els fets són molt distants. En un Vallès de les ciutats de més de 10.000 habitants amb un total de 1.171.111 habitants en el període 2010-2020 s’han realitzat un total de 14.631 ut. d’Habitatge, de les quals només 1.507 ut són d’habitatge de Protecció Pública-HPP.

Sorprenentment s’han iniciat més habitatges en el període de crisi 2011-2015 (885 habitatges) que en el període de sortida de la crisi 2016-2020 (622 habitatges). Només s’han construït 0,53 habitatges públics per 1.000 habitants en els darrers 5 anys. El Vallès només ha construït el 5,7% del total d’habitatge en habitatge públic, incomplint la Llei vigent del Dret a l’Habitatge, i ni tan sols s’ha complert en els municipis de “demanda acreditada” reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Quines ciutats del Vallès s’han implicat més en desenvolupar aquest compromís d’habitatge Públic al Vallès?

La baixa intervenció de l’Incasòl al Vallès Occidental i Oriental per manca de sòl públic excepte les finques de Gallecs i CIM Vallès i del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, les dificultats de l’IMPSOL per intervenir al Vallès només als municipis de la AMB (Barberà del Vallès, Montcada i Reixach, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès), la manca de recursos públics de les empreses municipals d’habitatge Vimusa, Terrassa Habitatge, Proursa Rubí, Promusa Sant Cugat i Cerdanyola (inactiva), i la manca de suport de la Diputació de Barcelona al finançament de les empreses municipals d’habitatge des de la desaparició de l’empresa pública de la Diputació de Barcelona, fa que el conjunt del Vallès no tingui una política unitària d’Habitatge Públic davant la incompareixença dels Consells Comarcals i de la Generalitat de Catalunya, amb tots els incompliments dels Plans Sectorials d’Habitatge aprovats posteriorment a l’aprovació de la Llei d’Accés a l’Habitatge de 2008. L’estudi municipi a municipi del Vallès dibuixa un panorama desolador.

L’habitatge pública municipi a municipi

Fent un rànquing de ciutats per població i hem incorporat la informació que Idescat aporta municipi per municipi en producció d’Habitatge total i d’Habitatge de Protecció Pública:

– Les ciutats del Vallès amb més de 10.000 habitants que més destaquen per valor absolut d’habitatges de Protecció Pública (HPP) Iniciats els darrers 5 anys i en comparació amb el total d’habitatges (%) del mateix període:

(*) Idescat; Municipis del Vallès Sense iniciar Habitatge Públic-HPP en els darrers 5 anys (2016-2021)

Cal indicar que de les 14 ciutats més grans del Vallès de més de 20.000 habitants i que representen un total de 982.767 habitants, entre totes elles només han realitzat 734 ut. d’habitatge de Protecció Pública (HPP), mentre que han donat Llicència d’Obres a un total de 9.532 nous habitatges totals.

Per tant l’habitatge de protecció pública (HPP) només ha representat el 7,7% del totals dels habitatges realitzats al Vallès, i destaca d’una forma més rellevant els municipis de Sabadell (170ut.), Sant Cugat del Vallès (168ut.), Santa Perpètua de la Mogoda (135 ut.) i amb un 58% del total de l’habitatge com habitatge de protecció, i Mollet del Vallès (80ut.) i amb un 22,4% del total de l’habitatge com habitatge de protecció, i finalment Terrassa (66ut). La major part de municipis de més de 20.000 habitants que han fet habitatge de protecció pública (HPP) no arriben al 10% del total d’habitatges construïts molt lluny del desitjable promig de 20% d’habitatge HPP.

També cal dir que les dades generals del Vallès surten malament perquè hi ha molts municipis del Vallès que en els darrers 5 anys, i en molts casos en els darrers 10 anys, no han fet cap habitatge de protecció pública, i en aquest cas per ordre de magnitud sorprèn veure com municipis com Rubí (78.549 hab.), Cerdanyola del Vallès (57.217 hab) i Ripollet (39.139 hab.) no han construït tot i ser municipis amb governs diferents que es definien com a governs socials i d’esquerres, i en alguns caos, tot i no tenir empresa municipal d’habitatge, tenien a la seva disposició l’empresa metropolitana IMPSOL i l’empresa de la Generalitat (Incasòl) amb terrenys en el seu municipi. Destaquen com a ciutats de més de 20.000 habitants les ciutats de Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixach entre els municipis metropolitans que han renunciat a fer habitatge Públic Protegit (HPP) i renunciant a la protecció d’habitatge per a joves, persones grans, famílies monoparentals i altres situacions d’emergència social, malgrat tenir tot tipus d’equips de govern polític.

Finalment els 12 municipis entre 10.000 i 20.000 habitants del Vallès, excepte Badia i Palau-solità i Plegamans, són del Vallès Oriental, tot i construir 1.336ut. d’habitatge, una sisena part dels habitatges totals del Vallès, només han construït dos municipis, La Garriga i Palau-solità i Plegamans, uns pocs 23ut. d’habitatge de protecció Pública (HPP) en els seus municipis entre tots en aquests darrers cinc anys, i probablement en els darrers 10 anys (un 1,72% del total).

L’oblit de l’habitatge de protecció al Vallès

Està clar que hi ha un problema de model de país en el Vallès sobre com volem viure.

El Vallès i l’Arc Metropolità han d’assumir de forma més rellevant i de forma urgent l’impuls de l’habitatge Públic protegit (HPP) si no volen plantejar un desequilibri generacional entre població, estructures familiars i oferta d’habitatge públic. Donat que cal reconsiderar el model del Registre de sol·licitants com eina només municipal, de persones empadronades en el seu municipi en el conjunt del minifundisme metropolità, ja que difícilment poden accedir de forma prioritària a aquest habitatge molts ciutadans, com es pot veure en les dades d’alguns municipis metropolitans claus que exerceixen una certa capitalitat o centralitat metropolitana amb indiferència (Sant Cugat, Cerdanyola, Rubí, Santa Coloma, Mollet, Sabadell, Terrassa, Mataró, Sant Feliu, etc.), i això vol dir que només amb demandes de la societat civil, treballant per tensionar els equips tècnics i polítics dels municipis i els equips municipals en aquest sentit, es podrà avançar.

Josepa Camps Venut, geògrafa

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi