Tu també pagues la guerra

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, diu que Espanya arribarà a destinar el 2% del PIB a la despesa militar. El nostre Estat cau així com una peça de dòmino més en la cursa armamentística. Els països europeus accepten a poc a poc aquesta recomanació de l’OTAN com a resposta a una crisi bèl·lica i humanitària a l’est del nostre mateix continent. A més, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau adverteix que la despesa militar real, amagada en altres ministeris, ja està molt a prop del 2%, concretament en un 1,78%.

El debat va començar amb l’enviament o no d’armes als civils ucraïnesos, una mesura auspiciada mediàticament, aplaudida a nivell polític i amb un ampli suport de la ciutadania (un 78,4% a favor), segons un baròmetre de l'institut InvyMark per la Sexta (12 de març). L’enquesta també dibuixa una ciutadania favorable a l’enviament de tropes (63,3% a favor, 36,1% en contra i 0,6% NS/NC). La disputa mediàtica és també partidista ja que una altra enquesta de Podem (13 de març) mostra més rebuig a l’enviament d’armes i també de tropes, tal com explica el diari Público.

Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), explica en una entrevista a elCugatenc que, davant d’una invasió militar, els pacifistes hauríem de mostrar-nos prudents pel que fa a l’enviament d’armes: “Els que creiem que les armes no seran l’eina per resoldre els conflictes, farem tot el possible per remarcar les vies no violentes. Però el protagonisme l’ha de tenir la població ucraïnesa”. Ell mateix augura una cursa armamentística que ens torne a portar a la confrontació i no a la seguretat comuna, és a dir, “que només em puc sentit segur si el meu potencial adversari també se sent segur”.

Enmig de tot això, vivim les contradiccions de no voler més armes i de com actuar quan les armes ja són les protagonistes. Som conscients –i, de fet, ja ha passat– que armar civils pot derivar en acabar armar l’exèrcit rus amb la presa de les armes dels civils que es rendeixen davant d’un exèrcit molt més fort. També som conscients que sense resistència de cap tipus, Ucraïna passaria a ser un apèndix de la Rússia imaginada per Putin.

Ens enorgullim de les resistències pacífiques d’ucraïnesos i russos, uns per aturar l’exèrcit al seu país i els altres per demanar que acabe l’operació militar. Alhora, els experts en cultura de pau reflexionen sobre com hem arribat a aquesta situació –Ucrania: qué hemos hecho mal para llegar a la guerra, de Pere Ortega a Público– i com eixir-ne de forma pacífica –el programa de Carne Cruda No a la guerra: cómo se construye la paz–, entre d’altres. També parlem de la hipocresia de deixar de banda altres conflictes i com es tradueix això en la política d’asil.

A nivell local també tenim iniciatives que, més enllà de la solidaritat amb les persones afectades, busquen tornar a posar el discurs pacifista al centre. Ho va ser la taula rodona d’aquest diari sobre l’acollida de persones refugiades i també l’acte de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) i el Centre Delàs amb respostes pacifistes a la guerra.

Impostos i bancs amb què paguem les armes

La guerra ens impacta i ens commou. La proximitat continental i cultural d’Ucraïna també. Això ha despertat una onada de solidaritat. El moviment pacifista treballa per previndre conflictes i una de les millors maneres de fer-ho és no embarcar-nos en la cursa armamentística que vol l’OTAN i que el president espanyol ja ha acceptat. Així que segurament haurem de mobilitzar-nos en contra de l’increment de la despesa militar, en contra que els nostres impostos vagen a parar a les armes.

En aquest sentit, potser ens cal revifar la campanya d’objecció fiscal a la despesa militar. Una sola persona fent-ho no suposarà res, centenars de milers de persones arreu de l’Estat dient a Hisenda que hem pagat a una entitat social el que ells volien destinar a les armes, tot i exposar-se a una multa, és un missatge potent en contra de l’armamentisme i a favor de la pau.

Tot i això els nostres impostos seguiran pagant armes i morts així que hem de recuperar altres formes d’acció, la mobilització per oposar-nos-hi i la revisió d’altres formes de finançament de les quals en som corresponsables. És el cas dels grans bancs que inverteixen en armament i, per tant, utilitzen els nostres estalvis per a pagar la guerra. La campanya Banca Armada fa anys que analitza les inversions armamentístiques dels bancs, intenta influir als consells d’administració i proposa la banca ètica com a alternativa. Fins i tot et permet calcular la petjada en armes del teu banc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi