Àtoms per la pau o per la guerra: l’energia nuclear en un context de crisi global

Un espai de lectura i reflexió en clau ecologista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Ja fa dies que escoltem que en un context de canvi climàtic i d’augment del preu del gas, l’energia nuclear és una alternativa econòmicament i ecològicament viable per mantenir l’estil de vida occidental. És a dir, fer un rentat de cara verd al model capitalista neoliberal. Fins i tot la Comissió Europea ha aprovat d’etiquetar com a “verdes” el gas i l’energia nuclear per poder mantenir el sistema estable durant la suposada transició energètica. Ambdós fonts d’energia es van incloure al febrer de 2022 en el catàleg d'inversions en energia verda i ho seran de manera transitòria fins al 2030 el gas i fins al 2045 la nuclear. Aquest discurs pro-nuclear ha anat en auge arrel de l’inici de la guerra amb Ucraïna i la visibilització de la dependència del gas rus de molts països europeus.

Però és realment l’energia nuclear una energia econòmicament viable i ecològica? Tot depèn del que s’entengui per verda i rendible. Si la nostra mirada només es focalitza en les emissions de diòxid de carboni es podria pensar que l’energia nuclear, al no emetre aquest gas, és ecològica ja que no contribueix al canvi climàtic. No obstant s’obliden moltes altres variables. Com per exemple, el pic de l’urani, és a dir, el fet de que ja hem arribat al moment de màxima extracció d’aquest element i que cada cop serà més difícil obtenir-lo, amb el cost econòmic i energètic associats. Tampoc es pensa en la gestió dels residus nuclears, la qual si es tingués en compte en les avaluacions de viabilitat econòmica a llarg termini, farien de l’energia nuclear una aposta completament inviable en termes monetaris. Això es deu a que les anàlisis econòmiques es solen fer a curt o mitjà termini, per tant, normalment abasten fins al final de la vida útil d’una central i no inclouen el diners que s’hauran d’invertir en la gestió dels residus nuclears. Tampoc es preveuen els problemes que es poden derivar a nivell de contaminació i salut pública si canvien les condicions geològiques del planeta i deixen de ser estables els llocs on s’han creat els cementiris de residus nuclears. I menys s’anticipa que es farà en els casos com els de Fukushima, on actualment s’està avaluant si llençar al mar tota l’aigua contaminada que ha servit per refredar els reactors després de l’accident nuclear arrel del tsunami de 2011. I també com gestionar l’augment de càncers que està patint la població local.

A més l’energia nuclear s’ha fet servir des del seus inicis com a arma, i com hem vist en el conflicte actual a Ucraïna, també s’han posat sobre la taula els caps nuclears que cada país tenia, en un llenguatge gairebé fàl·lic i heteropatriarcal. Citem aquí a l’acadèmic K.R. Smith parlant de les primeres proves nuclears per part dels EUA i de les bombes llençades a Hiroshima i Nagasaki en el context de la Segona Guerra Mundial, amb el qui nosaltres coincidim plenament: "L'energia nuclear es va concebre en secret, va néixer en la guerra i es va revelar per primera vegada al món amb horror. Per molt que els defensors intentin separar els àtoms pacífics dels àtoms de les armes, la connexió està fermament integrada en la ment de la població" (Smith 1988: 62; citat per Slovic 2012). Creiem que no hi ha àtoms per la pau o per la guerra, sinó que l’energia nuclear és totalment un despropòsit en el context de crisi global; energètica, climàtica, de contaminació i d’escalada bèl·lica. I estem totalment a favor d’una pau verda, és a dir, desnuclearitzada.

Laura Calvet Mir, Daniel Corbacho Monné i German Llerena del Castillo. Grup de lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi