feminae@: La manca d’ètica en l’esclavatge de l’estètica

Advocada, politòloga i activista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i d’humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les recents víctimes de violència masclista i vicària i de crítica institucional, si escau.

Comparteixo petites i boniques paraules en memòria de les nenes, nens i dones que en pocs dies han patit en les seves carns i en les seves vides, la violència masclista i vicària. La pitjor de les nostres lacres.

Petites i dolces ànimes liles que han perdut prematurament la seva llum a mans de persones que eren de la seva confiança i en un entorn familiar presumptament segur i protegit.

Arribats a aquest punt, possiblement qualsevol tema per tractar ara queda petit o mínim, superficial, perquè ens estan matant les nostres filles i fills i a nosaltres mateixes. Cada víctima ens mata una mica més l’ànima col·lectiva.

Però hem de seguir intentant construir un món millor per les nostres petites i petits, per totes les dones i per això avui abordarem un tema candent a ciutat i en la nostra societat en general, el de l’esclavatge estètic al que estem sotmeses totes les dones a nivell social i com ens en podem deslliurar.

Vagi per endavant que crec fermament en la bellesa incondicional de cada dona, en tant que persona, interior i exterior, i que defujo, potser perquè mai els he complert, dels cànons de bellesa que quatre arreplegats, interessadament, ens volem imposar.

I en això, com a mare de dos adolescents en aquests moments, veig, un terreny que hem de treballar en l’àmbit educatiu de les famílies per tal que les nostres nenes no pateixin aquesta imposició.

Reivindico la bellesa única i irrepetible, defugint cànons i mesures, milito personalment en aquesta idea des d’un cos que té una bellesa no convencional, no reglada, no normativa, perquè totes les dones podem ser lo más sense complir cap dels criteris que la indústria de la moda i l’estètica ens vols imposar.

Criteris i modes que cada any maten adolescents víctimes de trastorns alimentaris, i que converteixen les cares de moltes celebritys en catwomans.

Ratllant clarament el llindar que per extrem se’ns col·loca també des del nostre propi activisme feminista, que reivindica també estereotips de no-bellesa (no depilació, no maquillatge, no estètica) que a mi èticament m’indiquen que tinc un doble pes a sobre, en forma de doble raser.

Per una banda com a dona estic pressionada per complir uns cànons, sexualitzar la meva imatge i estar sempre estupenda, i per l’altra des de les nostres veus en sororitat se’ns demana que no ens depilem, que no ens arreglem, que deixem sense feina els centres d’estètica, que no ens posem perfum, ni tacons, ni sedoses llenceries amb puntetes, i que perdem el glamur que ens exigeixen els altres. Perdoneu?

I a les nostre nenes els hem de dir, que ni una cosa ni l’altra. Que cadascuna ha d’anar com li doni la gana, i perquè?

Perquè només a les dones se’ns penja a sobre aquesta pressió. Els homes no la pateixen.

Em despullo ara mateix i afirmo que dins la meva bellesa imperfecta però autèntica se’m refot si hi ha gent que voldria que jo anés pintada com una porta, o voldria que jo estigués més prima, més forta, menys flàccida, més fibrada, més espigada, més neta o menys bruta, més maquillada, més estilosa, més peluda, més natural o més adulterada.

Coi, que les nostres nenes d’avui sàpiguen des del primer moment que no han de sucumbir a aquest doble xantatge, i que son lliures per mostrar-se i que es cruel per això ser discriminades.

La nostra imatge és un dret fonamental i inalienable de tota persona que es recull dins la Declaració de Drets Humans de la ONU i dins del nostre Estatut d’Autonomia de Catalunya, i ni progressistes ni fatxes, ni feministes, ni polítics, ni crítics de cinema ni els grans de la moda, ni activistes ens han de dir com hem de construir aquest aparador vers en fora de nosaltres mateixes.

Perquè és un aparador, nosaltres decidim com ens mostrem i si volem mostrar-nos, si volem ensenyar aquesta tarja de presentació.

Si ho féssim així, de ben segur estalviaríem molt de sofriment a les nostres adolescents, que sovint es mostren a Tiktok o a Instragram demanant revàlida contínua en forma de likes i evitaríem bulímies i anorèxies.

I cridaríem alt i clar un missatge, el missatge.

La bellesa personal, la configurada per dins i per fora, no pot ser mai sotmesa a esclavatge, dictada per un altre, és el nostre dret cultivar-la, construir-la, modificar-la, i no patir per aquest motiu agressions, discriminacions o greuges.

La nostra imatge és propietat únicament nostra, i l’hem de viure, en totes les seves versions al llarg de la nostra vida, d’un forma pacífica, sense explicacions, sense mirades xafarderes ni impertinències. En definitiva, sense violències.

Contra l’esclavatge de l’estètica i contra les imposicions no-estètiques de qualsevol tipus.

I contra els cànons de bellesa normativa.

La bellesa és quelcom mes. Atrevim nos a construí-la.

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Vull que salteu de la vostra cadira, us vull fer pensar.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi