Quan tens criatures és imprescindible implicar-se en l’educació escolar. En els primers cicles tendim a fer una recerca enfocada en el tracte al nostres fills destacant molt per sobre dels coneixements sobre les matèries, és a dir, volem que els cuidin i els hi donin consol quan el necessitin, prioritzem les seves relacions amb els altres més que allò que puguin aprendre a classe. Quan comencen la primària s’equilibra la balança, encara són massa petits i per tant valorem la relació amb els mestres però ja comencem a interessar-nos per les matèries i com els nostres fills les assimilen. Quan arriben al batxillerat ja enfoquem els esforços pràcticament a resultats. Ni tot és tan blanc ni tan negre de ben segur però més o menys és així. Ara bé ja fa molts anys que els pares ens en adonem que els canvis continus de les lleis orgàniques de l’educació van dirigides a la caça de vots en el futur.

Els polítics massa acostumats a ficar cullerada de tot, es dediquen cada legislatura a fer canvis educatius que, ves per on, gairebé sempre tendeixen a menysprear les assignatures humanístiques i artístiques, especialment la filosofia i a retallar les partides destinades al personal docent o de reforç. És a dir, aquells pares que tenen un fill amb capacitats diferents o amb dificultats per assolir els currículums educatius ordinaris ja han begut oli. Sí, estimats, l’educació és una eina eficient per a crear votants, per fer dels nostres joves autòmats resignats o ignorants consentits.

Els professors i les direccions lluiten constantment per a revertir això, és aquest el motiu pel qual molts d’ells van secundar la vaga i es van manifestar a la plaça Barcelona davant del MHP de la Generalitat, perquè ja n’hi ha prou de retallades en educació, de disminuir constantment el número de docents i dels contractes precaris per hores amb els que molts d’ells sobreviuen. Ja n’hi ha prou de dilapidar la seva feina dient que “fan vaga perquè els hi redueixen les vacances”, aquesta manera barroera de deixar-los com a “interessats” davant la societat ja denota el nivell dels nostres representants polítics i la tergiversació de la realitat.

No, senyors, es manifesten perquè les aules no s’incrementin en número d’alumnes, es manifesten perquè redueixen les prestacions econòmiques anuals assignades a l’ensenyament públic, es manifesten per garantir que els nostres fills tinguin uns mínims d’educació.

Curiositats etimològiques, “minister” que és d’on deriva la nostra paraula ministre, significa el que sap menys, en canvi “magister” arrel llatina de la nostra paraula mestre, significa el contrari. Suposo que per aquestes i altres coses els ministres no volen ciutadans amb cultura, perquè és fàcil adonar-se de l’escassa vàlua que donen a l’art, la música i el pensament humà perquè són aquestes les que ens fan lliures.