Aquest Sant Jordi, rosa, llibre, polvo i feminisme!

Col·lectiu feminista i revolucionari de Sant Cugat.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Des d’Hora Bruixa fem aquest comunicat per posar sobre la taula alguns temes en relació a la festa del TinderCat que se celebrarà a la nostra ciutat el proper dia 22 d’abril. Volem obrir espais de debat per poder mirar aquest acte de manera crítica i no caure en la normalització d’allò que passa al nostre voltant.

Primer de tot, volem exposar que com a feministes defensem l’alliberament sexual. Lluitem per construir una societat en què el sexe no estigui definit per models masclistes, heteronormatius, d’opressió dels homes cap a les dones, de violència cap a les persones amb gèneres i sexualitats no normatives, lluitem perquè el sexe no estigui mercantilitzat. Volem follar lliurement amb qui vulguem, quan vulguem i com vulguem. Perquè ho desitgem, de manera consensuada, i amb seguretat.

I també valorem la necessitat de poder interactuar a les xarxes socials, lligar o parlar de sexe, i a més, poder fer-ho en català. Creiem que hem de defensar el nostre dret a viure plenament en la nostra llengua, en tots els aspectes i àmbits de la nostra vida.

Fins aquí, un acte com el Tindercat ens podria semblar positiu. Ara bé, volem aportar un seguit d’elements per construir una mirada crítica de la manera de relacionar-nos que pensem que es reprodueix des d’aquest espai:

1. La consigna publicitària inicial de l’esdeveniment era clara: “ningú sense parella per
Sant Jordi”. Des del moviment feminista portem molts anys fent visible que aquesta pressió per tenir parella, per concebre’t com una persona incompleta si no la tens, només fomenta un model de relacions d’amor romàntic que ens empenyen a aguantar de tot “per amor”: situacions de violència masclista que la nostra autoestima estigui en mans de la nostra parella, a viure les ruptures com trencaments dramàtics. En aquest sentit, pensem que aquests missatges fomenten que no siguem persones lliures relacionant-nos lliurement.

2. D’altra banda, trobem que fomenta el consum de cossos com a alternativa a aquest amor romàntic. “Volem rosa, llibre i polvo” pot ser un desig molt legítim, òbviament, però el problema és fomentar que l'objectiu de conèixer gent sigui quasi exclusivament tenir sexe, independent de tota la resta. De fet, és el que ens trobem en qualsevol espai d'oci mainstream: Ho fem massa sovint amb un alt grau d’alcoholització. Ho fem sovint sense tenir en compte el propi desig sinó la necessitat de reconeixement social de tenir sexe. Ens consumim una nit i ens en descuidem, perquè molts cops ni tan sols ho recordem. I volem que quedi clar que no estem posant en dubte que la gent pugui tenir relacions sexuals sense conèixer-se, amb una relació pactada que no exigeix responsabilitat afectiva, o de la manera que sigui. Però pensem que si mirem sincerament com ens relacionem d’aquesta manera, en aquests entorns d’oci poc sans, en una societat profundament masclista, no podem parlar en cap cas de relacions basades en la llibertat, el desig i la seguretat.

3. A banda d’això ens preocupen dues qüestions més. En primer lloc, creiem que la publicitat que s’ha fet de l’esdeveniment és, si més no, desafortunada. Dels eslògans ja hem parlat el que creiem que fomenten. Respecte el vídeo, no creiem encertat posar tres persones que han estat assenyalades públicament com a agressors masclistes, com tampoc creiem oportú posar homes que segur superen la cinquantena d’anys en un vídeo enfocat a un públic eminentment juvenil (i adolescent fins i tot) en una crida a l’esdeveniment per lligar i tenir sexe (recordem: “ningú sense parella”, “rosa, llibre i polvo”). Aquesta barreja d’homes grans i noies joves, al voltant de la sexualitat, ja ens la coneixem, i no és tampoc precisament fruit de cap alliberament sexual.

4. I en darrer lloc, per tot això, creiem que aquest esdeveniment del TinderCat no s’està construint de manera que pugui esdevenir un espai segur. Comptem que l’Ajuntament posarà, com li pertoca, tots els recursos que tingui per a fer prevenció i contenció respecte tot tipus de violències i situacions de perill per a la salut de les assistents. Però per l’experiència que hem tingut durant anys intentant construir espais de festa feministes, fent ús de l’autodefensa feminista, dotant-nos de protocols, fent tallers, formacions i campanyes de sensibilització... sabem que fins i tot quan ens dotem amb eines de prevenció, contenció i abordatge, les nostres capacitats són absolutament limitades, ja que combatem des de les nostres petites trinxeres contra una dinàmica social que ens engoleix.

Per tot això, pensem que l’esdeveniment de TinderCat no propicia en cap cas un canvi del model de relacions patriarcals i mercantilitzades de la nostra societat. Com a feministes, tenint en compte el nostre objectiu revolucionari d’abolir el capitalisme i el patriarcat, és el nostre deure assenyalar-ho.

Nosaltres també volem espais per retrobar-nos, especialment després de la pandèmia i la distància social que l’ha acompanyada. Volem espais per celebrar, per conèixer-nos, i per fer-ho en català. Nosaltres també volem gaudir del sexe en llibertat: quan vulguem, sense pressions ni imposicions i sense repressions i estigmes. I també volem gaudir l’amor, la festa, ser irreverents i trencar esquemes patriarcals. Però no a qualsevol preu. Perquè no trencarem models patriarcals fomentant-ne de nous que segueixen sent-ho. Aquest Sant Jordi potser volem rosa, llibre i polvo, però també seguim volent feminisme.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi