Escriurem sobre patrimoni històric i altres qüestions culturals

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Grup d’Estudis Locals (GEL) inicia amb aquest article una col·laboració amb elCugatenc que pretén ser quinzenal. El GEL des dels seus inicis, el 1991, té com a objectius potenciar i difondre els estudis d’història i altres disciplines, especialment a través de la revista Gausac, ja anem pel número 54, i promoure la defensa del patrimoni històric i natural. Tot plegat en el marc d’una preocupació per la cultura, en el seu sentit més ampli.

Som conscients que la nostra tasca no atreu una gran atenció per part de la ciutadania, ni tan sols per part de les institucions, la història i el patrimoni no són motiu de grans expectatives electorals. Les institucions necessiten d’entitats i associacions que incentivin la seva actuació en aquests dos àmbits.

No cal dir que és legítim preguntar-se per la importància de la història –així com d’altres disciplines socials, encara que aquí no hi prestem tanta atenció- i del patrimoni històric –fem la mateixa postil·la pel que fa al patrimoni natural. Per què serveix dedicar-hi esforços personals i diners públics? Es tracta només de satisfer la inquietud d’uns quants estudiosos i, a molt estirar, d’un relativament reduït nombre de persones que hi tenen interès? A nosaltres no ens ho sembla.

És sobrer recordar els patrons de creixement de la nostra ciutat, només volem incidir en el més cridaner: Sant Cugat ha més que doblat la població en trenta anys; no ho ha fet cap altre municipi català de més de 50.000 habitants. Ha estat un creixement d’al·luvió. Com sedimentar aquesta aportació demogràfica en un termini relativament curt, per tal que se senti implicada en la vida santcugatenca, no és un tema menor. Sempre que considerem, és clar, que una certa cohesió social i identificació amb el territori en el qual hom ha triat viure és important.

Sant Cugat té una gran capacitat de generar llocs de treball, en genera més dels que pot ocupar la seva població activa. A la vegada, una bona part de la seva població activa no treballa al municipi. Molts santcugatencs i santcugatenques segueixen tenint la seva feina i un seguit de referents, culturals, lúdics, gastronòmics, familiars i d’altres tipus, a Barcelona. Per tant, qualsevol iniciativa que els interpel·li localment és positiva. Els fa arrelar al municipi i, en la mesura que això sigui així, els implica cada cop més en la vida ciutadana. I hi ha motius per estar d’acord que això és positiu. I quin paper hi juga aquí la història i el patrimoni? Doncs, ajuden; potser no gaire, però ajuden.

Fa poc més de vint-i-cinc anys, exactament el 1995, el GEL va dedicar algunes hores a reflexionar i escriure sobre l’estat del nostre patrimoni. D’aquella reflexió en va sortir un document que vam intitular: Una proposta per a la catalogació, conservació, acreixement i difusió del patrimoni cultural santcugatenc. Aquí no ens hi referirem a bastament, ja que el reproduïm en el número 54 de Gausac, d’imminent publicació, juntament amb una introducció que explica el seu origen i la necessitat de la seva actualització.

En el document es parla de tres vessants del nostre patrimoni i de les institucions o instruments que n’han de tenir cura: l’immoble (Catàleg de béns immobles, en aquells moments estava pendent d’aprovació definitiva el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic), el moble (Museu, aleshores inexistent) i documental (s’acabava de signar un conveni amb la Generalitat per traslladar l’arxiu històric a l’Arxiu Nacional de Catalunya). En ell es fa una reflexió sobre el marc jurídic del patrimoni cultural i s’avancen propostes per situar-nos dins d’aquest marc. També es parla de la necessitat d’un Centre d’Estudis Locals, d’augmentar el pressupost dedicat a la cultura i de la creació d’un Organisme Autònom Municipal del Patrimoni Cultural. No es pot dir que hàgim tingut gaire èxit, especialment en la primera i tercera proposta.

No es tracta aquí de fer un seguiment de cada un dels aspectes que tocàvem en aquell document, d’explicar-ne la seva evolució, en definitiva. Aquest escrit vol ser, precisament, l’inici d’una nova reflexió sobre el nostre patrimoni, encara que no només parlarem d’aquest, els temes seran més variats, com el lector o lectora podrà anar veient.

Des del 1995 han passat suficients coses com perquè ens tornem a interrogar sobre l’estat del nostre patrimoni històric, i el cultural en general. Tenim un Museu, tenim un catàleg de béns immobles, hem canviat substancialment l’arxiu històric existent aleshores i hem anat acumulant un seguit d’edificis, alguns dels quals tenen un evident interès patrimonial; el darrer cas ha estat el de la casa forta Torre Negra, per a la qual encara no disposem d’un projecte.

Es tracta, doncs, de seguir debatent. Un debat al qual estem convidades les entitats que ens interessem pel tema, l’administració local, per descomptat, i el conjunt de la ciutadania. Nosaltres intentarem incentivar aquest debat, des d’aquestes pàgines i des d’altres instàncies. Si d’aquí un temps prudencial hem estat capaços de dibuixar un nou estat de la qüestió ens donarem per satisfets.

Jordi Casas, membre del Grup d'Estudis Locals (GEL)

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi