Adolescència i violència

Fundadora de Noestàsola.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Clàudia de 17 anys ha sigut l’última adolescent assassinada per violència masclista en aquest mes de febrer. Des del 2003 hi han hagut 12 menors assassinades per les seves paralles o ex-parelles, la més jove amb 13 anys.

L'adolescència és un col·lectiu especialment vulnerable que moltes vegades té dificultats per identificar conductes abusives. Les joves acostumen a pensar que la violència masclista és qüestió de dones grans, no de joves, que això és d'una altra època i que no va amb elles. De fet no volen parlar de violència masclista; prefereixen relació tòxica, problemes de parella...

Tenen una baixa percepció de les desigualtats, durant anys han rebut els inputs d'apoderament sense veure que amb els nois no s'ha fet gaire treball sobre les masculinitats. Molts d'ells continuen amb estereotips masclistes. Fa poc va sortir la polèmica d'un famós youtuber que explicava entre riures d'admiració com lligava un amic emborratxant les noies per tenir relacions sexuals. Va demanar disculpes per la pressió social però el discurs intern li sortia naturalitzat i com una admiració.

Moltes d'elles tenen un concepte de l'amor que no el permet veure possible el maltractament, perquè creuen que l'amor pot amb tot i el control i la gelosia poden ser formes d'estimació. Aquesta forma de relacionar-se no la senten identificada amb el maltracte.

Les violències sexuals a què moltes es senten sotmeses no són percebudes com a violència sexual malgrat que no se sentin còmodes ni amb desig de realitzar-les. Però amb les demandes dels models pornogràfics de les seves parelles es senten pressionades, no obstant no ho relacionen amb violència sent en l’àmbit de la parella.

Quasi 900 noies en territori espanyol tenen seguiment policial, una quantitat que no guarda relació amb la realitat doncs aquestes són les que han arribat a la denúncia per via pròpia o familiar però en el tram d'edat acostuma a haver bastant silenci.

Un silenci que no ajuda a sortir de l'espiral de violència. Moltes vegades tenen vergonya, por a que si ho expliquen les obligaran a deixar la parella, que elles controlen la situació, que ells canviaran (l'amor tot ho pot).

Estiguem presents per observar els senyals d'alarma que ens poden alertar que una noia està passant per aquesta situació:

- Alteracions del somni.

- Forma diferent de vestir.

- Aïllament dels familiars, amistats...

- Canvis d'humor.

- Interès exclusiu per la parella.

- Abandonament de les activitats que li agradaven, estudis...

- Sofriment, hipervigilància, depressió, ansietat...

Impliquem-nos per construir un món més just. L'eradicació de les violències masclistes ens afecta a totes les persones.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi