La renda bàsica incondicional

Un espai de lectura i reflexió en clau ecologista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La Renda Bàsica Incondicional (RBI) o Renda Bàsica Universal és una mesura econòmica que poden implantar els governs per reduir les desigualtats econòmiques i socials, incrementant la qualitat de vida de la majoria de la ciutadania. A més, de manera sorprenent, segons com s'implanti, una RBI podria reduir notablement els impactes ambientals del país.

Simplificant, una RBI és un sou mensual a totes les ciutadanes, d'una quantitat suficient per cobrir les necessitats elementals (posem d'uns 700€). La RBI es finança a través de l'IRPF, aplicant un tipus fix a tots les persones (aprox. 49%), i tothom rep la mateixa quantitat de manera indefinida, sigui quin sigui el seu nivell d'ingressos i situació laboral, sense haver de fer res per rebre'l (és incondicional). Un dels objectius és generar una notable redistribució de la riquesa de les classes riques a les pobres i mitges, que en el cas d'Espanya seria del 20% més ric cap al 80% restant. Sembla de justícia, oi?

La Generalitat està preparant una prova pilot a Catalunya i el 2017 es va fer una petita prova a Barcelona ciutat, i és que a Catalunya i al món fa més de tres dècades que es parla del tema, especialment des de l'esquerra de l'espectre polític, però recentment també ho veuen necessari grans capitalistes com Mark Zuckerberg o Elon Musk!

Però anem al gra: com una mesura econòmica pot tenir efectes beneficiosos en el medi ambient? Doncs, principalment, degut a l'efecte de reducció de la capacitat adquisitiva que té la RBI sobre la gent més rica, que és qui, amb diferència, més contamina: més compra i més llença, més sovint i més lluny viatja, etc. Ja sabem que si reduïm el consumisme reduirem la petjada ecològica i és que, oh sorpresa, la problemàtica ambiental és majoritàriament causada pel sistema econòmic productivista que vol créixer sense parar. D'altra banda una RBI proveeix a les persones d'una seguretat econòmica que els pot permetre emprendre projectes menys relacionats amb fer diners per consumir i més relacionats amb la realització personal i la participació social/comunitària/política. La RBI pot permetre també plantejar-se una canvi d'estil o de lloc de vida, formar-se, iniciar activitats creatives o reduir l'ansietat per arribar a final de mes. Amb una mica de sort tot això pot portar a cert grau de decreixement econòmic ordenat, que està demostrat que és la única manera efectiva de reduir l'emergència climàtica i l'eventual col·lapse socioeconòmic (Meadows et al, 1972). També i no menys important, una RBI pot incrementar el nivell democràtic del país i la llibertat de la ciutadania, ja que redueix la precarietat de les persones i minora les grans acumulacions de capital que perjudiquen i debiliten la independència de l'Estat, cosa que també té fortes derivades ambientals.

Una RBI pot tenir molts més avantatges (i inconvenients) dels que parlarem en un proper article però un parell més d'exemples són que reduiria moltíssim la burocràcia relacionada amb les múltiples prestacions condicionades (pensions, aturs, beques, ingrés mínim, etc.) amb el conseqüent estalvi gegantí en gestió administrativa de l'Estat; molt probablement també provocaria una reducció en la despesa sanitària, a resultes de que molta gent tindria menys pressió econòmica i laboral.

A finals del 2020 es va posar en marxa una recollida oficial de signatures a tota Europa a través del què es coneix com a "Iniciativa Ciutadana Europea". En cas d'aconseguir un milió de firmes abans del proper 25 de juny, el Parlament europeu discutirà i aprovarà mesures encaminades a la implantació de RBI's als estats membres.

Si us sembla una mesura tant interessant i prometedora com a nosaltres, aneu a la web oficial, signeu-hi (https://rentabasicaincondicional.eu/) i no us oblideu de passar-ho a familiars, amics i coneguts, ja que l'objectiu mínim queda encara lluny.

Miquel Caballé, Miquel Vallmitjana Soler, Laura Calvet Mir, Imma Casajoana Viladelprat i German Llerena del Castillo, membres del grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi