L’amenaça d’Amazon

Historiador.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El 16 de juliol de 2019, la Subcomissió de Legislació Administrativa, Comercial i Antimonopoli de la Comissió de Justícia de la Cambra de Representants dels Estats Units es reuní al Capitoli per abordar el tema del pes de les plataformes en línia en el mercat. Després de més d’un any de treball, l’octubre de 2020, els representants demòcrates publicaven un informe de 449 pàgines sobre la seva investigació. En el qual, entre altres coses, deien: “Per dir-ho en poques paraules, aquelles empreses que temps enrere eren petits negocis emergents i amb pocs recursos s’han convertir en la mena de monopolis que no es veien des de l’era dels barons del petroli i els magnats del ferrocarril”. Acabaven amb un frase ben contundent: “Aquestes empreses tenen massa poder, i aquest poder s’ha de frenar i sotmetre a la supervisió i el control necessaris. Ens hi juguem la nostra economia i la nostra democràcia”. Naturalment els congressistes, que no exageraven gens ni mica, es referien a Apple, Facebook, Microsoft, Google i Amazon.

Mentre, la pandèmia de la Covid-19 s’havia estès per tot el món, impactant d’una manera extraordinària en l’economia. Als EUA s’esperava que uns 25.000 establiments minoristes tanquessin abans de finalitzar 2020. En canvi, els cinc gegants esmentats, en dos mesos havien afegit 1,7 bilions de dòlars al conjunt de la seva capitalització borsària, un creixement del 47%. En conjunt disposaven d’un total de 557.000 milions de dòlars en efectiu. I la màxima guanyadora de tot això fou Amazon.

Les accions d’Amazon en els moment més cruels de la pandèmia van pujar més del 30% i l’actiu net de Jeff Bezos, el seu fundador i president, es va incrementar en 24.000 milions de dòlars. A finals de juliol de 2020 Amazon va anunciar que els seus beneficis s’havien doblat durant el segon trimestre, amb un impressionant augment del 40% respecte a l’any anterior. Al setembre les accions s’havien apujat un 84% en un any, més del doble del creixement d’altres gegants tecnològics.

Durant 2020, més que mai, la gent va descobrir que amb només un clic podia rebre tot el que volgués a casa. A la comoditat que s’havia anat apoderant de molts humans, ara s’hi sumava la prevenció sanitària. Com va escriure un analista, la Covid-19 havia injectat una hormona del creixement a Amazon. Entre gener i octubre de 2020 l’empresa augmentà la plantilla en més de 425.000 treballadors arreu del món, la qual cosa situava el nombre de treballadors temporals de l’empresa als EUA en 80.000, del total mundial d’1,2 milions, sense incloure els 500.000 conductors que en repartien els paquets. L’empresa, a la vegada, va entrar en una espiral frenètica de lloguers i compres de locals, gairebé uns 9,5 milions de metres quadrats. Durant l’estiu de 2020 Amazon anunciava uns beneficis enormes, el mateix dia que el Departament de Comerç informava que l’economia dels EUA s’havia reduït en gairebé un 10%. El destí de la companyia i el del país seguien camins completament diferents.

Aquesta informació la trec d’una llibre extraordinari del periodista nord-americà Alec MacGillis: A l’ombra d’Amazon. Uns història del nostre futur (Edicions del Periscopi, març de 2022, 501 pàgines). Un llibre de lectura obligada per a totes aquelles persones que estiguin interessades per saber per on van les coses en aquest món en el qual ens ha tocat viure.

No cal dir que el llibre conté moltes més coses. A partir d’una descripció del naixement i expansió d’Amazon, fa una dissecció dels EUA i, en especial, de l’evolució de la seva economia durant les darreres dècades, encara que la seva recerca es remunta a finals de segle XIX en alguns casos, per tal d’entendre el que ens està explicant.

MacGillis, a partir del seguiment d’un seguit d’històries personal i de l’evolució d’algunes ciutats amb les quals aquestes estan relacionades, ens descriu la gènesi de la clivella que està marcant l’economia, la societat i la política dels EUA. Ens explica com l’emergència de les grans tecnològiques ha canviat el mapa econòmic i demogràfic. Algunes ciutats, com Nova York, Los Ángeles, Washington o Seattle, on hi ha la central d’Amazon, han guanyat la batalla. Altres, com Baltimore, El Paso, Dayton o Nelsonville, l’han perdut. Les primeres han esdevingut el lloc de treball i residència dels sectors més benestants; mentre les segones, que han patit forts processos de desindustrialització, han vist enrunar-se fàbriques i habitatges. A les primeres els preus dels habitatges s’han posat pel núvols, desallotjant barris sencers, i han esdevingut els feus del vot demòcrata. Les segones han perdut pes econòmic i demogràfic i, en gran part, han desviat el seu ressentiment cap al vot republicà, cap a Trump, en definitiva.

Aquest és el rerefons de les històries que se’ns expliquen, totes relacionades amb Amazon, el darrer refugi de molts treballadors, ja sigui perquè la indústria en la qual treballaven ha desaparegut o, fins i tot, perquè la pròpia Amazon ha arruïnat el seu negoci.

M’imagino que tots vam saber de l’aventura espacial de Jeff Bezos, de fet sempre havia dit que aquesta era la seva millor inversió, i segur que molts babaus consideraren que l’home s’ho mereixia, ja que ha estat capaç d’acumular una riquesa immensa, fins fa poc era l’home més ric del planeta. Una altra cosa és que darrera aquesta observació o el clic que cada cop fem a l’ordinador perquè Amazon ens porti alguna cosa a casa i, per tant, consolidi la nostra propensió a la comoditat, ens plantegem com Bezos ha acumulat aquesta riquesa i com Amazon ha esdevingut el que és. I, això ja és per a nota, si nosaltres hi tenim alguna responsabilitat, que és tant com dir si hi podem fer alguna cosa.

McGillis no es deixa cap aspecte per estudiar: l’impacte d’Amazon en les comunitats humanes en les quals s’implanta, les condicions laborals dels seus treballadors, la competència deslleial que fa als petits comerciants i productors, la resistència a pagar impostos, les desgravacions que exigeix per instal·lar-se en alguna ciutat, fins i tot una va proposar canviar de nom i anomenar-se Amazon si l’empresa s’hi instal·lava, el xantatge a l’administració pública, les enormes quantitats gastades perquè no es creïn sindicats en les seves empreses,...

Seria excessivament llarg fer una referència a cada una d’aquestes qüestions, McGillis aporta dades aclaparadors i inqüestionables. Suggereixo que us llegiu el llibre. Dubto que en acabar encara considereu, si aquest és el cas, que la figura de Jeff Bezos us mereix algun respecte. D’altra banda, crec que tindreu motius per replantejar-vos, si aquest també és el cas, si seguiu sent clients habituals d’Amazon.

P.D: Mentre, Elon Musk, la primera fortuna del món i propietari de Tesla, compra per 44.000 milions de dòlars Twitter; aquest és el vertader càncer del capitalisme, la concentració de poder econòmic, amb totes les seves derivades, que en són moltes.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi