El silenci del president

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

No són poques les vegades que preparant algun tema referent a l’EMD de Valldoreix per a elCugatenc, la resposta del president Josep Puig ha estat una no-resposta, un silenci que ressona a tancament en ell mateix de cara a la premsa. Tampoc és d’estranyar trobar-se col·legues d’altres mitjans i fins i tot representants d’algunes entitats del poble que es troben amb el mateix mur.

Això no vol dir que el president Puig tinga una deixadesa de les seues funcions sinó que no les explica més enllà dels espais on està obligat a fer-ho. Si pot fer més o millor la seua acció política és una qüestió a debatre, carregada de mirades polítiques partidistes i de fílies o fòbies personals. Però el que no és de rebut és que el màxim representant d’una institució tinga el silenci com a resposta de forma habitual.

Ja s’entén que hi ha temes que, per termini o delicadesa, s’han de deixar reposar. I també hi ha moments en què les circumstàncies personals –salut, cansament...– dificulten l’atenció als mitjans. Els periodistes tot sovint ens enfadem davant de la manca de resposta però també som capaços de discernir quan una no-resposta està justificada i quan no.

El problema del silenci del president Puig és que és constant i només es trenca als Plens. I el silenci deixa molts interrogants, com a mínim en les seues pròpies àrees. Ell és el màxim responsable de l’EMD, l’únic càrrec electe de forma directa a la institució valldoreixenca, i, per tant, hauria d’actuar en conseqüència en les seues intervencions públiques. Perquè el silenci no només suposa amagar-se en els temes polèmics que generen debat sinó també no explicar les coses bones que no tinc cap dubte que el govern de Valldoreix i ell mateix fan per la vila.

Els valldoreixencs mereixen que el seu president els parle, els explique les coses directament amb les entitats o a través dels mitjans; que no els enfronte al mur de la institució en abstracte o als tècnics municipals que no haurien de jugar a la política perquè això és cosa del president i dels vocals. En definitiva, el no-silenci, la paraula, sempre és la via.

I el president Puig ho sap fer perquè temps enrere ho feia. Necessitem que torne a ser aquell president a qui se’l criticava o se’l felicitava per les seues accions i declaracions i no pels seus silencis. Ha de tornar a ser el president Puig que va assolir les presidències. Este article pot semblar un atac cap a ell però, si es mira amb bons ulls, és una empenta a tornar a ser l’actiu polític que havia sigut, per a gust d’uns i disgust d’uns altres.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi