Els ganivets de Can Cabassa, una troballa sorprenent

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sant Cugat és una zona del Vallès que a nivell històric mai no deixa de sorprendre, tal com ens mostren les troballes arqueològiques documentades en els darrers anys en les diverses excavacions realitzades en el municipi i voltants.

Durant la campanya d’excavació de l’any 2000 a la vila romana de Can Cabassa es van documentar grans quantitats de material arqueològic, entre elles una bona col·lecció de material d’ús quotidià fet de metall, però en destaquem dues peces d’un interès especial. Es tracta de dos ganivets de ferro amb les seves fundes de bronze d’una tipologia que fins aquell moment només estava documentada en la zona del riu Duero i amb pocs exemples trobats en el registre arqueològic.

Aquests dos ganivets, amb datació en el s. V d. C, pertanyen a una tipologia anomenada Simancas, nom amb al qual fou batejat aquest tipus de material per l’arqueòleg Pere de Palol a l’investigar els aixovars documentats durant les excavacions de la necròpolis tardo-romana properes al castell de Simancas, fetes per Saturnino Rivera Manescau als anys 1936-39.

Els exemplars de la vila de Can Cabassa segueixen les formes clàssiques dels altres exemples documentats en diferents excavacions; són ganivets de ferro d’un sol fil amb la fulla de forma triangular, de 17-20 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada amb una concavitat en el naixement del seu fil i la defensa o guarda. En els dos casos hem perdut una part important de l’espiga on aniria el mànec, fet que ens fa desconèixer de quin tipus de material estaria feta la guarda, però podem imaginar-nos uns mànecs fets amb materials com os o fusta. De la funda en un dels casos només tenim una de les peces exteriors feta en bronze, en canvi en el segon exemple en tenim tota la funda en un estat de conservació excepcional: dues peces exteriors, una d’elles recta i l’altra amb forma triangular de bronze, que subjecten una placa central decorada amb petites peces rectangulars de vidre amb decoració interna en forma de flor (imatge 1).

La troballa d’aquesta peça a Sant Cugat no és un tema menor, suposa un canvi important en la percepció i investigació del món tardo-antic a nivell peninsular per a tots aquells investigadors que estudiem la antiguitat tardana, per tot el rerefons o, com es diria en l’actualitat, el background que té aquest tipus de material.

En primer lloc, els ganivets de tipologia Simancas són el que s’anomena en arqueologia un “fòssil director”, materials que daten automàticament el registre arqueològic amb poc ventall cronològic on s’han documentat, en aquest cas no van mes enllà del s. V d. C, amb antecedents trobats a l’Europa central a finals del s. IV d. C.

La seva utilitat també porta maldecaps i diferències entre els investigadors. En un primer moment foren associats a activitats venatòries, és a dir com a element per rematar i posteriorment escorxar la peça capturada. Sincerament, veient l’exemplar de Can Cabassa i d’altres afins documentats en el registre arqueològic, és molt difícil acceptar aquesta funció. Una altra seria la destinada a ús militar, però la seva forma i petita mida no el fa molt adient per ser utilitzat en combat. No seria cap bogeria donar-li una atribució social, d’estatus de rang elevat.

Les primeres troballes d’aquest tipus de material formant part d’aixovars funeraris, van sacsejar els estudis en la nova disciplina arqueològica de l’antiguitat tardana i van propiciar la construcció d’una teoria que parlava de l’assentament d’un grup de població forà de la península d’ascendència germànica, patrocinat per terratinents hispanoromans i amb funcions militars de protecció, que s’hauria establert en la zona del riu Duero per crear una frontera o limes que protegís la part nord de l’altiplà peninsular, davant la possible entrada d’altres pobles germànics amb ganes de pillatge, o per controlar les revoltes de la població hispanoromana. La identificació d’aquest nou grup de població venia recolzat per les troballes de noves necròpolis en aquesta zona, amb materials associats que no s’havien vist en el registre arqueològic peninsular anteriorment.

L’arqueòleg Pere de Palol, creador i defensor d’aquesta teoria en els anys cinquanta del segle passat, ho demostrava i justificava en base als materials de nova descoberta, sense similituds amb d’altres i no documentades fora de les zones properes al Duero. Tot i que aquesta teoria en els anys següents fou desmuntada per diversos investigadors, entre ells el mateix Palol, amb l’augment de les excavacions arqueològiques i, per tant, de troballes en diferents territoris de la península, altres investigadors han continuat defensant blanc sobre negre aquesta proposta. El problema de base rau en el poc nombre d’excavacions arqueològiques que es realitzaven en aquells anys, que feia que materials no coneguts donés peu a noves teories.

La troballa d’aquests ganivets a Sant Cugat encara sacseja més l’edifici de la tardo-antiguitat peninsular, perquè aquests materials tot i que ja estava superada la teoria d’investigació inicial, sempre havien estat relacionats en un àmbit de cultura i societat de pobles germànics o molt influenciats per ells, en canvi al trobar-los a Can Cabassa, una vila romana en un àmbit totalment romà o hispanoromà, ens obre un enorme ventall de possibilitats d’estudi i teorització.

Can Cabassa amb aquestes peces entra a formar part del grup de ganivets Simancas trobats a la zona litoral mediterrani com Platja d’Aró, Pla de Palol i Camós, Vilauba (Girona), Tirig (Castelló), Vall d’Uixó, Sant Josep (Castelló) i Barcelona, i sens dubte si continua la recerca arqueològica no deixarà de sorprendre'ns.

Beina decorada de ganivet Simancas | Web del Museu de Sant Cugat del Vallès.

Toni Juárez, membre del Grup d’Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi