Alguns apunts més sobre la Renda Bàsica Incondicional

Un espai de lectura i reflexió en clau ecologista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En l'article anterior vam parlar de la Renda Bàsica Incondicional (RBI) o Renda Bàsica Universal com a mesura econòmica que podria arribar a tenir beneficioses conseqüències ambientals. Continuant amb el tema, en aquest article veurem més avantatges i també argumentarem en contra dels desavantatges que podria provocar la seva implantació. Encara que pugui semblar tangencial a la problemàtica ambiental, les millores socials, l'increment de la llibertat personal i l'enfortiment de l'educació són fonamentals per apropar-nos a una major sostenibilitat i allunyar-nos d'eventuals eco-feixismes i l'auge del populisme negacionista que sobrevola les societats europees.

A més a més dels que vam comentar en l'anterior article, un dels principals avantatges de la RBI és l'erradicació o la reducció de la pobresa, i és que la tendència actual és que cada cop els pobres siguin més pobres i els rics més rics. Més enllà del gran benefici evident, menys pobresa comporta menys distància entre rics i pobres i això està demostrat que beneficia absolutament a tothom, tant rics com pobres. Traduint-se en major esperança i qualitat de vida, més salut física i mental, menys obesitat, mortalitat infantil i embarassos adolescents, menys abús de drogues, criminalitat i homicidis (Wilkinson i Pickett, 2009).

Un altre avantatge molt important i potent, és el conseqüent increment de la igualtat de gènere ja que la gran majoria del treball no remunerat de les cures és realitzat per dones, les quals aconseguirien més llibertat i independència econòmica en no dependre tant d'ingressos d'altri (Robeyns, 2000).

A la banda dels inconvenients o problemàtiques en implantar una RBI hi ha primerament el dubte de com es podria finançar un sistema així, veient-lo massa car o directament inviable, però des del nostre punt de vista una RBI no ha de crear més despeses públiques sinó que s'ha de finançar reduint els grans beneficis econòmics dels qui tenen moltíssim més del necessari, és a dir incrementant els impostos a les classes altes i reduint l'evasió fiscal i la comptabilitat creativa d'algunes empreses. Per més difícil o incòmode que això resulti a nivell polític, és evident que és el més just i democràtic. I enllaçant amb l'anterior contesta, una altra de les objeccions és que una major pressió fiscal portaria a la fugida d'inversions. Actualment Espanya té una pressió fiscal del 35% sobre el PIB, per sota de la mitjana europea (41%) i molt lluny de països com França, Dinamarca o Bèlgica; però no sembla que les economies d'aquests últims països vagin precisament pitjor que la nacional. A més a més, menys pobresa comporta més capacitat adquisitiva i per tant més moviment de l'economia i més atracció d'inversions, cosa que ens porta, ara sí, a un derivada perjudicial per al medi ambient degut a l'increment de l'activitat productiva i el consum energètic.

Un altra objecció que es fa a la RBI és directament un prejudici: "Molta gent no treballaria si tingués un ingrés garantit". Però una gran prova feta a la Índia rural (2011-2013) amb 6.000 persones va mostrar just el contrari. Hi havia tres vegades més probabilitats que la gent creés noves empreses. I és que segurament l'ambició i la motivació per millorar la nostra situació és un tret molt humà. Però fins i tot si alguna gent treballés menys hores a la setmana, això podria flexibilitzar el mercat de treball i reduir l'atur.

No diem que una RBI sigui la solució a tots els problemes socioeconòmics del país –de fet caldria que aquesta anés acompanyada d'altres regulacions que reduïssin la picaresca, l'augment de preus o l'economia submergida– però creiem que no passaria desapercebuda per les vides de la majoria de la població, i en conseqüència afavoriria el bé comú.

Si teniu curiositat sobre com seria la vida amb una RBI i voleu afavorir l'avanç en aquesta direcció us recordem que l'enllaç per signar la Iniciativa Ciutadana Europea que ha de permetre el debat i la legislació marc en el Parlament europeu: https://rentabasicaincondicional.eu/

El termini de recollida de signatures finalitza el proper 25 de juny.

Miquel Caballé, Laura Calvet Mir, Imma Casajoana Viladelprat, German Llerena del Castillo i Miquel Vallmitjana Soler, membres del grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi