Quin model de país i de ciutat estem construint?

Un col·lectiu ecologista, feminista i anticapitalista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Tot i que cada vegada hi ha un consens més ampli pel que fa a la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem, hem d’observar atònites com empreses i institucions estan plantejant macroprojectes arreu del territori que van cap a la direcció oposada a l’atenuació dels efectes del canvi climàtic.

No parlem només de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, parlem també de la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, que es justifiquen com a inversió al territori. És un insult per als habitants de les comarques pirinenques que la única manera d’invertir-hi hagi de passar per presentar una candidatura (que per tant potser ni s’arriba a concedir) per uns jocs olímpics que duraran 30 dies i perpetuaran un model socioeconòmic centrat en una neu que es fon, l’especulació, el turisme massiu i la feina temporal i precària.

Parlem també del Hard Rock Entertainment World, el macrocomplex turístic i d’oci, hereu del BCN World, que es vol construir en terreny agrícola entre Salou i Vila-seca. La Generalitat, a través de l’empresa pública Incasòl, va fer d’”immobiliària” per la Caixa facilitant la venda dels terrenys al grup Nord Americà Hard Rock. Aquest complex comptarà amb dos hotels, un casino amb 1.200 escurabutxaques i 100 taules de joc, una piscina de 6.000m2 i una zona comercial de 10.000 m2 amb 75 botigues, entre altres coses.

Un altre exemple són els macroprojectes d’energies renovables que s’instal·laran arreu del territori i que suposaran que la gestió d’aquesta energia segueixi en la opacitat de les mans de l’oligarquia mafiosa de les energètiques, com Repsol o Iberdrola entre d’altres. Aquesta situació distòpica és la que ha fet alçar la veu sota el lema “Renovables sí, però no així” a aquelles que pensem que l'energia renovable és una alternativa a partir de la qual construir un nou model energètic democratitzat, amb menys consum i al servei dels interessos de les persones i la salut ambiental. Però per això cal una bona planificació, que comenci per la instal·lació racional de plaques als terrats i teulades i vagi acompanyat d’ajuts públics.

Si posem el focus a la nostra ciutat, a Sant Cugat, la situació no és més esperançadora. Estem veient com l’Ajuntament aposta en ple context d’emergència climàtica per la urbanització de més de 60 hectàrees d’una de les últimes zones agrícoles de la ciutat: Ca n’Ametller. Es legitima el projecte dient que serà un ecobarri, un concepte buit de significat, que lluny de ser eco contribuirà a urbanitzar el poc sòl fèrtil que encara queda a les afores de la ciutat, i que destinarà un percentatge dels pisos a l’habitatge públic. Com si la única solució a la crisi habitacional de la ciutat fos la construcció d’un barri sencer, mentre segueixen havent-hi pisos buits en mans de grans tenidors i el model de ciutat segueix elititzant l’habitatge, fent pujar els preus fins a fer-los excloents per les seves veïnes. Ja ho vam viure amb la construcció de Volpelleres i Can Mates; més edificis no solucionen el problema habitacional de la ciutat.

Altre cop som testimonis del creixement insostenible de l’Àrea Metropolitana, de com el sòl agrícola es fa servir de comodí pel creixement urbanístic, sense voler fer cas a l’evidència que la pèrdua de sòl fèrtil és un procés irreversible que no ens podem permetre en termes de sobirania alimentaria.

Aquestes agressions al territori mantenen en estat d’alerta constant a aquelles que apostem per la democratització de l’energia, el decreixement del consum, la sobirania alimentària, així com la dignificació del sector primari, i l’accés i la defensa del sòl agrícola. Hi ha molts precedents de macroprojectes i urbanitzacions que han estat aturades per la organització popular, i és per això que cal organitzar-nos, cal solidaritzant-nos amb les lluites de les altres comarques, cal assenyalar allò que no ens convé i cal lluitar-ho per no deixar ni un bocí més de terra en mans dels que volen destrossar-la.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi