Rere el verd del golf, el cor negre

Equipament social i ciutadà per fomentar iniciatives de transformació social.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Ens repetim, ho sabem. Però com ja hem explicat en anteriors ocasions, són molts els col·lectius temeraris que participen d’una manera o altra d’aquest projecte conjunt de ciutat que és Cal Temerari. I d’entre tots aquests, avui parlem d’un que ens enorgulleix especialment com és el Sindicat de Llogateres de Sant Cugat.

Uns dels fonaments de Cal Temerari és la voluntat d’esdevenir, si no ho és ja, un espai de trobada de ciutat. On totes aquelles persones, entitats i col·lectius amb voluntat de transformació social hi tinguin cabuda i creixin mútuament a través de la feina conjunta o l’intercanvi d’idees i projectes. I d’entre tots aquests, el Sindicat és sens dubte un dels que més hi contribueix. Al sindicat hi trobes un lloc de confiança, un lloc de suport i on companyes que ni coneixies estaran al teu costat per assegurar-se que no et quedis sense casa o que no et cobrin un lloguer abusiu. Perquè avui és per tu, i demà serà per mi, i perquè saben que les societats com cal es construeixen des de baix.

Recentment, a Sant Cugat hem viscut el desnonament de la vergonya. Una dona i les seves filles han sigut expulsades de casa seva, després que el Sindicat aturés el primer intent fa uns mesos i que mostrés amb una campanya impressionant la ignomínia d’aquest desnonament. Poc va importar a jutge i policia que encara hi hagi un procés judicial obert segons el qual es podria demostrar que la suposada ruïna econòmica de l’edifici, excusa de la propietat per demanar el desnonament, no és més que una mentida. Ja podeu imaginar que això no aturarà a les companyes del sindicat, sempre disposades a alçar la veu i plantar-se davant els abusos.

El propietari respon al nom de José Miguel Torres, i és ni més ni menys que el president del Golf de Sant Cugat. Una bona metàfora d’aquesta ciutat idíl·lica, verda però totalment artificial i restringida a uns pocs escollits. Mentrestant, la setmana passada Sant Cugat va viure quatre desnonaments més a part del que explicàvem. Perquè darrere del verd dels prats de golf, només hi queda el cor negre d’aquella part de la ciutat que viu d’esquena a la seva gent. Però mentre encara existeixen espais de suport com el sindicat, aquella ciutat més justa, social i cohesionada que volem continuarà existint, sense resignar-se a la desaparició que ens volen imposar.

I ja sabeu, si teniu problemes per pagar el lloguer o la hipoteca, o coneixeu algú en aquesta situació, només heu de contactar amb el Sindicat o venir a la seva assemblea. Força Sindicat!

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi