feminae@: Quan el consentiment es desdibuixa i el que comença bé acaba malament

Advocada, politòloga i activista.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de sororitat i d’humanitat, d’anàlisi jurídica, d’introspecció personal, de reconstrucció emocional, íntima i sexual, d’anàlisi de la perspectiva femenina i de gènere, de record per totes les recents víctimes de violència masclista i vicària i, concretament avui, de sincerar-nos respecte quantes vegades s’ha violentat el nostre consentiment en la nostra intimitat privada i si podem, des de la nostra resiliència, reconèixer-ho, a la llum de futuribles canvis normatius.

No m’importa admetre –i ho faig per si a alguna dona puc ajudar– que, en contextos personals i íntims, en els quañs tot ha començat molt be, després una mil·lèsima de segon ha estat prou per no sentir-me tant be, per després acabar sentint-me fatal, potser en una fase de la intimitat en que la calentor del protocol íntim ha provocat en ell tal desconnexió que ens precipita als dos, sense remei, allà on jo ja feia estona que no volia arribar.

I acabar la intimitat, per part meva, amb un final d’acte de pur tràmit, per tal de protegir-me com a dona, violentant, així el meu dret a la meva llibertat sexual.

I, evidentment, després, no tornar mai mes a voler quedar amb aquesta persona.

Perquè en el meu fur intern només un sí clar i rotund pot ser un sí, i, quan apareix un no, és de rigor aturar-se, empassar-se el desig i atendre a la persona en allò que li faci falta, o, com a mínim, respectar-la.

No puc concebre el sexe com un espai d’evasió en el qual anar a la recerca i captura d’un orgasme, o dos, sí o sí, sinó com un espai on compartir humanitat i emocions, per davant de tot.

Convençuda que començar una intimitat amb mutu consentiment no dona dret a cap dels dos a la culminació si un no vol. I que en aquest cas, estadísticament es constata que som les dones les que més sovint ens trobem en aquesta situació.

I a les dones, teòricament, ens pot semblar fàcil postular-nos per una oposició, però, en la pràctica, sota estereotips patriarcals i, sobretot, si hem generat sentiments vers la persona, sovint podem dubtar entre seguir a la cresta de l’onada perquè acabi al més aviat possible o aturar el que va començar molt bé i estar a punt d’acabar molt malament.

Posant el focus en la riquesa de la sexualitat humana, i pensant que som ànimes i no màquines, jo apunto a que tota la fluïdesa íntima entre dos persones ha d’implicar un consentiment fluid en tot moment, que no predigui un únic horitzó sinó diferents dimensions íntimes.

I diferents culminacions possibles, totes elles consentides.

Però, al meu pesar, reconec no és el que sempre m’he trobat.

Des d’un punt de vista jurídic, fa pocs dies s’ha produït, al Congrés dels Diputats, el tràmit d’aprovació, previ al tràmit del Senat, de la tramitació de la Llei de protecció integral de la llibertat sexual, la coneguda com “només sí és sí”.

Si en els tràmits que queden pendents d’aquest procediment legislatiu es manté el mateix contingut del text proposat, és possible que des de la cambra alta es modifiqui la Llei Orgànica del Codi Penal en el sentit d’eliminar la distinció entre abús i agressió sexual (el que abans es considerava delicte de violació).

Des d’aquest punt de vista, no contrapesarà sobre la dona víctima la càrrega de demostrar que es va oposar a la relació íntima o inclús d’acreditar físicament que ha patit violència, sinó que la mera falta de consentiment, en una relació íntima, implicarà automàticament una agressió sexual segons el tipus penal que tenim normativitzat a data d’avui.

Haurem de veure com podrem les dones acreditar aquesta falta de consentiment, produïda en un entorn privat, íntim, i sobretot, basat en una mínima confiança.

Aquesta llei se centra també i posa directament el focus en el consentiment íntim, entès com a lliure elecció expressada inequívocament segons la situació concreta que s’estigui tractant.

Acabarà aquesta futura llei amb la doble victimització, amb el judici paral·lel que han de suportar moltes dones quan denuncien ser víctimes d’un delicte d’aquesta naturalesa? Humanitzarà l’aplicació de la justícia formal i material en aquests casos?

Serà en definitiva delicte un no que no s’ha volgut escoltar en el fervor del moment?

O el consentiment també s’entendrà atorgat mitjançant altes expressions que no siguin nomes la paraula? Quin paper tindrà el llenguatge corporal?

Crec que seguim en un terreny no exempt de riscos.

I no volem ser, una altra vegada, les dones les que patim les incoherències, deficiències, i inexactituds del llenguatge jurídic.

Per un dret radical i efectiu a la llibertat sexual, per no ser jutjades per voler començar i no voler finalitzar i per erradicar el pensament que iniciar un relació sexual dona dret a culminar-la, sí o sí.

No és no.

Només un sí és un sí.

Per una sexualitat humana sentida i lliurament consentida.

No vull ser dolça, ni ensucrar.

Vull que salteu de la vostra cadira, us vull fer pensar.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi