El turisme mata

Mestre jubilat i actor.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L'escriptora nord-americana Donna Leon, que viu a Venècia des de fa més de quaranta anys, es queixa, a través dels personatges venecians de les seves novel·les, que el turisme els està canviant la ciutat que havia estat sempre. I sembla ser que no va gens desencaminada de la realitat.

De bon començament vull aclarir que hi ha diferents tipus de turisme. Per exemple el cultural, que practica gent encuriosida en saber la idiosincràsia d'un poble i l'indret on viu, el consumista, que va a comprar tot allò original que troba, o el fester, que va a passar-s'ho bé. N'hi ha d'altres, indubtablement.

En la meva joventut es parlava del “turismo de alpargata”, que eren aquells joves que, amb motxilla i poc pressupost, visitaven pobles o ciutats i gastaven el menys possible. No eren gaire apreciats per botiguers ni restauradors.

L'innegable és l'impacte que té sobre l'economia d'un país considerat turístic. Tant, que molts, en descobrir l'encís que exerceix els seus costums sobre els visitants, no dubten en accentuar la “naturalitat” dels seus encants.

És aquí quan comencen, de mica en mica, a deixar de ser naturals, a prostituir els seus costums. És aquí quan comença a morir una regió, al ser engolida pel turisme.

Un altre aspecte del turisme són els esdeveniments esportius. Les olimpíades, els jocs d'hivern a l'alta muntanya o les curses de cotxes en plena natura. L'impacte econòmic és molt gran; però i l'ambiental? No sols parlo del xoc que ocasiona aquesta mena d'esports sobre el terreny, m'estic referint també a l'aglomeració de visitants en un lloc determinat i en un temps concret.

Com deia, el turisme dona feina a molts treballadors i diners a uns pocs a canvi de perdre identitat i malmetre l'entorn.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi