Els carlins a Sant Cugat?

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Mare, mare venen carlins...

Aquest fragment de La Farandola, una dansa cantada d’origen francès que es va fer molt popular a Catalunya durant les guerres carlines, també es va cantar durant la tercera guerra carlina (1872-1875). La tornada d’aquest conegut ball continua...”Tites, tites, totes a dins”, expressió aquesta que deixa entreveure la rapacitat d’unes tropes, les carlines, gairebé sempre irregulars que es nodrien de tot allò que rapinyaven, especialment de la pobre gent del camp que patia de manera molt directa els efectes de la guerra.

 

Els carlins no s’acaban

y els soldats tampoch;

els pagesos diuen

s’ens hu menjant tot

 

L’activitat bèl·lica però no es va limitar al camp, nombroses ciutats foren objecte, sovint puntual, de l’assalt de les forces carlines. De Reus a Vic, passant per Berga, Puigcerdà, Igualada, Ripoll, Olot i la Seu d’Urgell, són només algunes de les poblacions que patiren la seva escomesa.

Als inicis de la guerra, els comandaments carlins oferien un sou important a molts desvagats, fadristerns i gent de mal viure, només pel fet d’incorporar-se a les seves files, sense massa distinció del color ideològic dels homes que passaven a formar-ne part. Altra vegada tornem al cançoner tradicional per confirmar-ne aquest extrem:

 

En Savalls ho ha dit:
Darem dues pessetes
per qui serà al partit.
Sigui blanc, sigui negre,
No us mireu el color;
qui vindrà a nostres files
mai no haurà set traïdor.

 

Un sou de dues pessetes era al·licient suficient com per apuntar-se a les files carlines, amb independència de l’interès real per a la causa que poguessin tenir molts dels nous integrants de la facció.

 

Els uns son presidiaris,

lladres i desertors.

Mireu quina noblesa

te en Savalls per minyons.

 

El problema sorgia quan el sou no arribava als soldats per manca de cabals. La fidelitat a la causa es ressentia ràpidament.

 

Si avui no ens paguen

i demà tampoc,

quan vingui la tropa

no els hi farem foc.


 

Si avui ens paguen

i demà també,

quan vingui la tropa

la farem malbé.

 

Aquesta cançó palesa l’escàs interès per part d’algunes partides carlines a combatre sinó rebien la soldada. Situació molt compromesa per als seus comandaments, conscients de la importància del manteniment econòmic d’unes tropes que bé podrien considerar-se, en moltes ocasions, mercenàries.

 

Siguin blancs, siguin negres,

no’ls mireu el color

que’l qui vindrà amb nosaltres

sera religiós.

 

La necessitat de recaptar fons amb destí a la causa carlina i poder continuar les hostilitats contra l’exercit regular feu que les partides carlines entressin en viles i ciutats que sovint no eren fidels a Carles VII, sempre amb l’objectiu de cobrar als ajuntaments impostos de guerra. Circumstància que comportava de manera habitual una hostilitat manifesta per part de la població a l’entrada dels carlins.

 

Los carlins, molt estimats,

se’n passarien cançons

i ara s’han determinat

de cobrar contribucions.

 

Una de les accions més agosarades a l’inici de la guerra i amb resultat controvertit, fou l’atac dels carlins comanats pel general Castells, a la vila de Terrassa, el 22 de juliol de 1872.

 

Per santa Magdalena

varen entrar els carlins

i els varen tocar l’esquena

 

Malgrat l’exaltació valerosa que contenen aquestes expressions de caire oficial, la realitat, sovint amagada, és sempre més amarga. La irrupció violenta del carlins comportà el pagament final d’una contribució de guerra de 600 pessetes per part de l’Ajuntament de Terrassa. El resultat humà fou galdós per als carlins que perderen set homes, mentre que els terrassencs patiren dos morts, considerats a posteriori com a màrtirs. Malgrat aquest cost humà, Terrassa no es declarà vila oberta, tal i com volien els carlins, sinó que contràriament als seus interessos es fortificà.

 

A l’arma federals

Lo fusell empunyem

I a foc i sang

Al carlí exterminem.

 

En els transcurs de la guerra, els carlins mantenien una ràpida capacitat de desplaçament, movent-se sempre en un nombre relativament petit d’homes, les anomenades partides. Millor coneixedors del territori que les columnes oficials, apareixien d’un dia per l’altre, en indrets molts diferents de la geografia del nostre país, cosa que dificultava a l’exercit regular poder reduir-les.

 

seguiren la marxa,
seguiren la marxa.
Allí en reposaren,
veïnat de (l)alou,
seguiren la marxa,
ja heu reposat prou...

 

Les comarques vallesanes i també el Baix Llobregat van patir amb duresa l’escomesa carlina i el seu afany recaptatori. Mitjançant atacs ràpids i sorprenents segrestaven persones importants de les viles, que eren retingudes en llocs segurs a l’espera de rebre el pertinent rescat, sota justificació de pagament del preceptiu impost. Rubí, Granollers, Molins de Rei, Cardedeu, Sant Celoni, Caldes de Montbui, de manera similar a Terrassa, van patir la irrupció agressiva de les tropes carlines amb la voluntat de reduir les forces liberals i forçar el pagament de severs impostos de guerra.

 

La vila de Granollers

En tindrà gran recordança

Igualada i Molins de Rei

Mai més curaran les llagues.

 

I Sant Cugat?

Gravat de La Ilustración Española | todocoleccion

Aquest conegut gravat de La Ilustración Española y Americana, coetani de la tercera guerra carlina, mostra un oficial carlí a cavall al mig del carrer de la Creu de Sant Cugat del Vallès, amb la imatge del Monestir al fons. Fou una llibertat de l’artista, o realment els carlins van irrompre a la nostra vila? Ho intentarem explicar en un altre article.

Lluís Jordà, membre del Grup d’Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi