El contracte agrari és una bona notícia (amb marge de millora)

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els mitjans som avorrits i polèmics perquè la majoria de la ciutadania ens percep com a plataformes que traslladen males notícies o bé mirades oficials. I, clar, se’ns exigeix de manera constant que expliquem coses bones perquè així ens llegirà més gent, suposadament. La veritat és que les xifres no donen la raó a aquestes veus però no per això no expliquem notícies positives. I d’entre aquestes, aquesta setmana a elCugatenc n’hem explicat una que hauria de ser referent: la posada en marxa del contracte agrari de Collserola (CAC).

És una línia de subvencions que pretén compensar els serveis ecosistèmics que presten el pagesos del massís amb accions com la neteja de franges, la recuperació de camps i l’afavoriment de la biodiversitat. És una tasca àrdua en un context de muntanya en què, a més, constantment tenen l’amenaça d’uns porcs senglars que fan malbé els camps, el seu sustent de vida i element bàsic per a dibuixar un mosaic agroforestal que fomente la biodiversitat i ajude a previndre incendis.

No és senzill encaixar una activitat humana necessària –cada dia necessitem la pagesia– amb un context natural que, a més, ha estat alterat per una pressió urbana asfixiant. Precisament per això el CAC és una bona notícia. Representa el reconeixement oficial i econòmic –segurament es queda curt en quant a diners– per a la pagesia local, que ha de competir amb els pagesos d’altres zones més fèrtils i amb menys condicionants que dificulten l’extensió de l’agricultura.

El CAC és l’esperança sorgida després de quatre anys de treball de la pagesia de Collserola organitzada en una associació que suma esforços per a multiplicar resultats. I no parlem només de resultats econòmics –que en això de la pagesia més bé són minsos– sinó de tot l’impacte positiu que suposa tindre iniciatives com la Rural, l’Ortiga i Can Domènech al costat de casa.

La seua acció és positiva en termes de producció: amb una aposta pel producte ecològic, respectuós amb l’entorn i que fomenta dietes amb proteïnes d’origen vegetal, reduint així l’impacte d’una indústria càrnia nociva. Però els seus avantatges van molt més enllà del producte ecològic pels productes fitosanitaris emprats. Ho és també per la reducció dels quilòmetres recorreguts per la verdura abans d’arribar a la nostra nevera, reduint així la petjada de carboni de la nostra dieta. És un gra de sorra que suma però que no ens ha de frenar a l’hora de demanar transformacions estructurals.

I, per acabar d’arrodonir-ho, la pagesia de Collserola és clau per a evitar el continu boscós –d’un bosc estressat a nivell hídric, a més–, una massa forestal que és negativa en quant a biodiversitat –tindre només bosc limita les espècies perquè a les planes i espais lliures sorgeixen animals i plantes que enriqueixen l’ecosistema– i que és una amenaça en cas d’incendi. En tot això la pagesia és clau.

Per tant, sí, el CAC és una d’aquelles bones notícies que se’ns exigeix als mitjans. Alhora és una mesura millorable amb més diners, amb altres ajuts i amb la implicació directa dels ajuntaments més enllà de subvencions puntuals. El CAC no ha de ser el final del camí, ha de ser la porta d’entrada. Perquè cada dia necessitem com a mínim un pagès que haja cultivat allò que menjarem i si aquest pagès viu a Collserola, tots hi guanyem.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi