Personal de Correus, gràcies

Membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Porto aproximadament uns quinze anys fent ús habitual del servei de Correus de la Rambla Can Mora. Treballar en el departament d’administració d’una empresa privada té això, que cada quinze dies com a molt has de fer peregrinació carregada com un sherpa a l’Himalaia. És fàcil veure’m i identificar-me pel carrer per les meves bosses plenes de sobres i cartes com si fos un patge dels reis d’Orient. Per tant, puc d’alguna manera tenir un criteri objectiu de com treballen i fins i tot com són, doncs he tingut la sort de veure el personal que es jubila, els que tenen néts o els que canvien de torns.

Fa temps que els hi volia dedicar una de les meves opinions. Sé que el servei de Correus d’aquesta ciutat ha estat criticat a les xarxes en ocasions puntuals, però jo he de trencar una llança en favor de tot el personal i de la seva feina que he vist progressivament al llarg dels anys.

Durant la pandèmia, tant ells com jo érem dels col·lectius essencials, així que vam haver de fer front a llargues cues al carrer i carregar-nos de una paciència obligada. He de dir que cada cop que hi anava, em trobava a un personal disposat i ben organitzat. Crec que és dels col·lectius més ignorats en els agraïments durant aquest procés pandèmic i és gràcies a ells que no només s’ha enviat la correspondència privada i empresarial sinó que van facilitar les transaccions bancàries o l’enviament i devolucions de tots els milers de paquets que ens va donar per comprar compulsivament durant el confinament i reitero, sempre en un ambient distès i professional.

Sí, soc la que porto desenes de cartes amb diferents pesos i mides, la que quan entra per la porta riem per la conya de qui dels mostradors serà el que s’enduu la mala sort d’haver d’agafar-me, soc la que acostuma a carregar-se les màquines d’etiquetes i alentir els ordinadors que treuen fum entre somriures i bon rotllo. Us volia donar les gràcies personals però crec que compartides també, als que vau ser i hi sou a darrera de les finestretes, als que porteu el carret ple pels carrers i places en dies plujosos i calorosos, els que vau picar les portes durant la pandèmia per portar certificats i missives amb la por i la incertesa dins el cos, perquè tots som humans i patim.

No sé els vostres noms però no em calen, és suficient haver compartit aquesta dècada i mitja a estones per adonar-me’n que de bona gent n’hi ha molta més de les que ens pensem i que encara que ens passem la vida criticant-ho tot, heu estat al peu del canó fent-nos la vida més senzilla en un moment en que tot era incertesa. Gràcies companys.

Ens veiem ens pocs dies...

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi