Desnonaments, vulnerabilitats i sanitat pública

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El FOCUS sobre sanitat pública que elCugatenc ha publicat aquesta setmana ha coincidit amb un desnonament dur. Les imatges de la brutalitat policial, amb empentes i arrossegament per terra dels manifestants així com la identificació de desenes d’ells –inclosos dos periodistes– són la mostra d’una vulnerabilitat que creix a una ciutat on cada vegada és més difícil viure. I això, també és salut.

Ho deia Mireia Moret, metgessa de família i representant de la CGT, a la taula rodona coorganitzada pel Diari de la Sanitat i elCugatenc en el marc del FOCUS. De què serveix que una metgessa de família com ella recepte antidepressius si l’origen del sofriment es troba a les condicions materials de cada persona? De què serveix la medicalització si no ataquem els problemes de fons?

Aquest és un discurs que s’ha posat sobre la taula des de ja fa uns mesos arran de la pandèmia de malestar emocional i problemes de salut mental, que són multicausals –morts i malalties d’éssers estimats, trencaments de parella, inestabilitat laboral...– però que en el fons mostren la feblesa del benestar emocional de la ciutadania. Medicalitzar el malestar és un error, ens han dit en diverses ocasions psicòlegs i professionals de la Xarxa de Salut Mental a entrevistes d’elCugatenc.

Aturar els desnonaments també és vetllar per la salut de la ciutadania. El problema és que hores d’ara, amb una llei que prima la propietat privada sobre el dret a l’habitatge, no hi ha els mecanismes legals suficients per a aconseguir-ho. Ni tan sols un decret que prohibeix els llançaments ha sigut suficient perquè durant les últimes setmanes s’hagen executat dos desnonaments a la ciutat.

Hores d’ara, a falta de mecanismes legals reals i eficients i d’una resposta més ràpida dels serveis socials davant dels casos de vulnerabilitat habitacional, els desnonaments s’aturen posant el cos, com hem vist aquest dimarts a Sant Cugat. Són les persones que veuen en l’actual marc legal un abús i una vulneració del dret a un sostre les que actuen per a suplir les mancances estructurals, exposant-se a situacions d’estrès emocional i, en casos com el d’aquesta setmana, de violència física per part de la policia.

Necessitem, per tant, que els nostres representants polítics entenguen que la salut no acaba al pressupost del Departament de Salut. La salut comença en el nostre benestar quotidià, en la garantia d’un sostre i dels àpats necessaris per a tindre una vida sana i digna. Omplir-se la boca de salut mental i seguir permetent el creixement de la vulnerabilitat no serveix absolutament de res o, en tot cas, per a posar pedaços.

Clar que els canvis no són senzills. El dret a l’habitatge existeix però no és fonamental. En canvi, el dret a la propietat privada està considerat fonamental. És el que diu la nostra Constitució. És a dir, la propietat prima sobre el dret a l’habitatge. I, si no el canvien, aquest és el tauler del joc tot i que per una altra banda la Constitució també diu allò que “tota la riquesa del país en les seues diverses formes, i siga quina siga la titularitat, resta subordinada a l’interès general” (article 128). I això fa pensar que potser hem de buscar noves interpretacions a la norma o bé, i ja seria hora, canviar-la de cap a peus.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi