Jubilats ociosos

En defensa de les pensions públiques.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Quan la Caja de Pensiones y Para la Vejez y Ahorro –l'actual Caixa Bank– organitzava, fa més de cent anys, el seu Homenaje a la Vejez, l'acte feia flaire de comiat. Venia a dir: “Us agraïm tot els esforços en la vostra feina, tots els vostres estalvis acumulats durant la llarga vida i us portarem sempre en el record”. Talment com en un funeral.

Perquè llavors, jubilar-se volia dir passar a la reserva, a la inactivitat. Encara ara, en els mitjans d'informació, quan emeten una notícia relacionada amb la jubilació, posen unes imatges d'uns vells jugant a les cartes en un Centre Cívic, observant unes obres des de la tanca o jugant en un parc a la petanca. No dic que, en part, no sigui veritat. Però, voleu dir que ara no hi ha res mes?

Us heu parat a pensar la quantitat de voluntariat, de moviments veïnals –la Plataforma de Pensionistes, per exemple– d'activitats culturals, esportives, artístiques i d'altra índole que treballen a l'actualitat?

Us heu parat a pensar què passaria si avui dia, de sobte, tots els jubilats es pleguessin de mans? Jo crec que mitja societat s'aturaria, que hi hauria un daltabaix enorme.

I treballen de franc, sense cobrar la feina, percebent una pensió que sovint té més regust d'almoina que no pas de compensació d'allò acumulat durant anys.

Quan actualment es celebra la Setmana de la Gent Gran, que recorda al Homenje que es feia abans, crec que seria el moment per reconèixer el gran esforç social que estan fent. I, sobretot, no mirar-los com uns ociosos que cobren sense treballar.

Rafa Usero, membre de la Plataforma de Pensionistes

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi