La ruleta russa

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En els jocs anomenats d’atzar, sempre hi ha possibilitats de no perdre, tot i que es ben coneguda la frase, la banca sempre guanya.

Ara, es té la sensació que la nostra societat, sobretot la del primer món, que condiciona totes les altres, està jugant a la ruleta russa, en què si es té sort, molta, es podria jugar infinitament sense conseqüències letals, tot i que també per probabilitats això no passa mai.

La recent declaració per part de la UE, dient i legislant que l’energia nuclear i el gas són energies verdes, confirma aquesta sensació de jugador que mou les seves darreres probabilitats per guanyar, apostant-ho tot en un joc extremadament arriscat.

Els informes científics (IPCC, MedECC, TICCC,...) advertien de la feblesa energètica del nostre model socioeconòmic i també que l’ús desbocat d’aquesta generava el canvi, millor la realitat climàtica en què estem i estarem immersos per molts i molts anys.

La cobdícia, la ignorància, la mirada de curta volada, la por de perdre poltrones, la ignorància absoluta, fins i tot el menyspreu respecte que en el món ara hi som moltes i molts, que el futur té ulls, veus, cos i anima, els dels nostres i els dels altres, tots els que ens substituiran, ens ha portat fins aquest situació.

Ara com veuen, que això no es resol amb un decret, que no es poden atribuir més coses a una guerra, de les moltes que malauradament hi ha, que no hi ha alternatives reals al sistema, més enllà d’anar en contra, el que no és poc, han decidit tirar pel dret, i acollint-se al seu dret, de seguir essent qui fa, i sobretot desfà, en aquest mon.

És ben cert que les incerteses fan por, però la certesa actual, fa pànic, potser que ens hi posem.

Cal avançar vers opcions per tothom, aplicant des ara mateix el coneixement científic, amb una gran sobrietat compartida, que de ben segur farà que totes i tots siguem més pobres, però serem i permetrem que siguin.

Robert Savé, veí de Mira-sol

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi