La Torre Negra: una joia arquitectònica més per polir

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Ple municipal del 17 d’octubre de 2021 va formalitzar la compra de Torre Negra, per la qual finalment s’han pagat 2,8 milions d’euros als seus propietaris. Es va fer sense un debat previ, si més no en els òrgans de participació que tenen a veure amb la cultura i el patrimoni. Des de l’equip de govern se’ns diu que serà la nova porta d’entrada al Parc Natural de Collserola i s’han avançat algunes idees, força inconcretes, sobre el possible ús de l’edifici. Aquest article té la pretensió d’aproximar-se a l’estat de la qüestió.

Torre Negra no és una masia

L’edifici, més ben dit el seu precedent, del que, com a mínim, des de finals de segle XVIII es coneix com a Torre Negra, va tenir els seus orígens en una fortificació de caràcter defensiu (1145). L’edifici, ja com a domus o casa forta, passa a mans dels Vilanova a finals de segle XII. A principis de segle XV els Palou s’han fet amb aquesta propietat i les que l’envolten. Propietats amb les quals constitueixen la quadra de Vilanova, el nom de la qual apareix per primer cop el 1411. A finals de segle XVI o inicis de segle XVI la fortalesa es converteix en residència senyorial.

El 1592 la quadra de Vilanova passa a mans dels Erill, a causa del casament de Constança de Merlès, néta d’Hug Fiveller de Palou, amb Francesc d’Erill. A finals de segle XVII passa a mans de Francesc de Bournonville i de Perapertusa, qui el 1681 rep el títol de primer marquès de Rupit, per casament amb Manuela d’Erill-Orcau i de Ponts, besnéta de Constança de Merlès.

El Monestir, en la persona del seu paborde major, mai no acceptarà la jurisdicció dels propietaris de la quadra de Vilanova, de fet, no acceptarà que es tracti d’una quadra, i, per tant, no acceptarà que els seus propietaris, els Palou, els Erill o els marquesos de Rupit, puguin nomenar batlle. Els contenciosos seran continus. Finalment, el 1728 el Monestir decideix comprar la quadra de Vilanova, venda en la qual hi està interessat un marquès amb molts deutes, sobretot a causa del casament de la seva filla. Amb això s’acabaran els contenciosos i el Monestir disposarà d’unes terres que arrendarà a particulars, coneixem una vintena d’establiments de la dècada dels setanta del segle XVIII. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics a partir de 1835 l’edifici i les terres del seu entorn passaran a mans particulars, la família Rabadà.

Planificació versus “finestra d’oportunitat”

L’Ajuntament de Sant Cugat durant els darrers anys ha aprovat molts plans d’actuació. Els d’equipaments no ha estat una excepció. Fa una dotzena d’anys se’n va aprovar un, el qual va quedar pràcticament en una declaració d’intencions. El 2018 s’efectuà un procés participatiu per elaborar-ne un altre per als deu anys següents, encara estem esperant el retorn per part de l’Ajuntament, per tal de tancar-lo definitivament. En conclusió, no tenim un Pla d’equipaments que posi ordre a la situació existent.

La situació ve marcada per un seguit d’edificis de propietat municipal que estan esperant una destinació. Recordem-los (no ho fem per ordre cronològic): can Monmany, can Rabella, can Canyameres, els sotes de la plaça 1 d’octubre, villa Montserrat (encreuament de l’avinguda de Cerdanyola amb Torre Blanca), l’antic edifici de l’Ajuntament, el qual tot indica que està infrautilitzat. I, ara, la Torre Negra. Cap d’ells no té encara una funció concreta, encara que alguns d’ells estan en procés de definir-la.

En definitiva, en qüestió d’edificis municipals convertibles en equipaments, hem seguit l’ordre invers del que diu el sentit comú: primer els adquirim i després decidim què hi fem. Hem aprofitat les “finestres d’oportunitat” que s’han anat obrint sense tenir un pla o una idea general.

Què fem de Torre Negra?

Ningú no dubta de l’interès arquitectònic i patrimonial de Torre Negra, però, avui per avui, no sabem què hi farem exactament. Ha estat a partir de la seva compra que han començat a sorgir veus i iniciatives per intentar trobar-li una finalitat, més enllà de les imprecises propostes inicials de l’Equip de govern municipal.

Deixem per a un altre article l’anàlisi de les propostes que s’estan fent, aquí només esmentarem les aportacions i iniciatives que estan sorgint arran de la compra de Torre Negra:

– Article de l’arquitecte Joan Barba a elCugatenc: Què fem de Torre Negra i Can Monmany?, en el qual avança força idees.

Moció de Junts per Sant Cugat al Ple del 21 de febrer de 2022, en la qual proposava la creació d’una Comissió per definir el Pla d’usos de l’edifici, rebutjada per l’equip de govern, ja que considera que la prioritat és condicionar el entorn per fer-ne més accessible l’accés. La moció aportava propostes a tenir en compte per l’esmentada Comissió.

– Debat en la reunió del Consell de Ciutat del dia 7 de març de 2022 i creació d’una comissió per estudiar el tema, la qual ha fet una enquesta entre les entitats. Resultat de tot això ha estat el document Principals conclusions del procés de participació sobre possibles usos i activitats a la finca de la Torre Negra, i sobre els reptes i prioritats en el sector santcugatenc de Collserola, del 29 de maig de 2022; el document recull moltes idees i propostes.

– Debat en la Taula de Patrimoni del 16 de març de 2022.

– Jornades de portes obertes els dies 4 i 5 de juny: Obrim Torre Negra!. Amb visites guiades, jocs per a infants, concert dinar amb carmanyola. Visites guiades i comentaris els caps de setmana següents.

– Taula rodona organitzada per l’Ateneu Santcugatenc el 16 de juny, amb la participació de Joan Barba, arquitecte i moderador, Ignasi de Solà-Morales, representant de la cooperativa l’Ortiga, que explota agrícolament una part de can Monmany, i Domènec Miquel, historiador i director de Gausac; en el debat es van debatre algunes idees sobre el futur de Torre Negra i Can Monmany.

En definitiva, estem en la fase de mostrar a la ciutadania l’abast del repte que tenim que afrontar per dotar Torre Negra d’un ús potent i rendible en termes socioculturals. Avui per avui, les idees sobre el seu futur són molt diverses. Esperem que aviat podem parlar amb una mica més de concreció. Des del GEL intentarem dir la nostra.

Jordi Casas, membre del Grup d'Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi