Un altre estiu poc saludable a Sant Cugat

En defensa de la sanitat pública.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Quan el ministre Ernest Lluch va encapçalar la reforma de l’Atenció Primària, al 1984, es van posar sobre la taula conceptes fins aleshores desconeguts que van passar a formar part de l’essència de l’Atenció Primària (AP). Avui volem comentar-ne dos: la “longitudinalitat” i la idea d’aprofitar qualsevol situació per a fer “promició de la salut”, per una reflexió conjunta amb el/la pacient.

La longitudinalitat fa referència a la continuïtat assistencial, tant pel que fa a qui realitza aquesta assistència, com per la valoració global de les actuacions sanitàries. En aquest marc, prenen una importància cabdal la metgessa i la infermera de referència de cadascú de nosaltres i la història clínica compartida, que permet aquesta continuïtat quan no és possible que siguin les professionals referents les que ens visitin, o quan es tracta de diferents nivells assistencials.

El segon concepte, el d’aprofitar els moments més relaxats en aquesta relació professional/pacient, contemplava que la feina a l’AP no és uniforme, que al llarg de l’any hi ha unes temporades amb una major demanda i altres en les quals és menor, però que a aquestes darreres s’ha d’aprofitar per a fer consultes més tranquil·les en les què es reflexioni entorn a la salut de qui és a l’altra banda de la taula i es pugui contemplar alguna cosa més que la patologia aguda.

Aquests principis irrenunciables de l’AP contemplaven que les vacances, les baixes, les absències de les professionals per qualsevol motiu, fossin substituïdes. Crec que molts i moltes de vosaltres ho recordareu. Estem parlant d’unes dècades enrere. Poc a poc el paradigma va anar canviant. Les substitucions van anar reduint-se al mínim. Com a primer pas, van ser compartides, és a dir, una sola professional substituïa a un parell, després a 3, però mantenint les agendes de cadascun, amb nom i cognom. En poc temps es va passar al concepte d’”agenda única”: les professionals que treballen mentre les seves companyes fan vacances tenen una sola agenda, hi ha un sac on van a parar totes les visites sol·licitades, i es tracta d’anar produint “visites realitzades”, amb la mínima personalització a dues bandes: no és important ni la identitat de la persona malalta ni la de la professional. Es tracta d’”anonimitzar” l’acte sanitari. La qüestió és que es faci.

Aquest fet, que podria semblar anecdòtic, és el nucli de la perversió. S’ignoren aquests dos principis de l’AP amb que encapçalàvem aquest article. No es fa possible l’atenció longitudinal, el seguiment personalitzat, ni l’espai per a la reflexió i l’educació sanitària. L’atenció és sempre densa, uniforme. A les professionals no se’ls permet un respir. I és la població qui assumeix les conseqüències de la manca de visió global, contràriament al que hauria de caracteritzar aquest nivell d’assistència. És com si totes les visites fossin urgents i descontextualitzades de la salut global de la persona.

Encarem així un nou estiu a Sant Cugat. No és una excepció. Aquesta filosofia és comú a la majoria dels CAP. A la nostra ciutat, s’hi afegeix el tema dels consultoris de la Floresta i les Planes, oberts a mitges, però també les restriccions horàries als que estan oberts cada dia. Fa uns anys, haver de consultar una graella, com qui va al cine, quan falla la salut i es necessita ajuda, hagués estat inimaginable. Ara, ho trobem normal, ens hi hem acostumat.

És important tenir present que aquest desori no es limita al juliol i l’agost. Per a poder fer aquest muntatge, queden afectats els mesos del davant i del darrere, o sigui que, fàcilment, 3 o 4 mesos queden tocats... si no més. I tot això en el context d’una pandèmia, que existeix encara que no hi hagi registre de casos ni mesures preventives. La persistència de la Covid continua dificultant l’atenció sanitària a tots els nivells, quan encara estem molt lluny d’eixugar la llista d’espera generada per a les altres patologies, i estem pagant amb la nostra salut les seves conseqüències. Les treballadores sanitàries i administratives dels CAP són també les grans perjudicades per aquesta situació. Tindran sempre el nostre agraïment.

Marea Blanca Sant Cugat ve insistint des del juliol del 2020, quan es va crear, en la necessitat de comunicació entre administracions, Mútua de Terrassa i ciutadania. I se’ns nega de forma reiterada. Aquest article l’hem fet en funció del que observem, del que ens expliquen els i les santcugatenques i de les experiències prèvies. No tenim cap altra informació.

La ciutadania de Sant Cugat ha de ser espectadora atònita de la picabaralla entre les diferents formacions polítiques, fins i tot entre el conseller de salut i l’alcaldessa, a l’hora de tractar l’atenció sanitària a la nostra ciutat. Uns i altres, això sí, tenen clar que la ciutadania n’ha de quedar al marge. Coincideixen en no donar-nos veu. Esperem, però, que el nostre vot, l’única opinió que sembla interessar, sigui fruit, entre altres consideracions, de la memòria.

Assun Reyes Camps, metgessa de família i membre de la Marea Blanca Sant Cugat

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi