Dels altres partits ja ens ho esperàvem: Carta oberta a la CUP, un partit com els altres

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En la recent entrevista en aquest diari, vam poder llegir a l’extinenta de la CUP emprar arguments exclusivament crematístics per a justificar la destrucció del Bosc de Volpelleres.

Ja ens ho esperàvem d’altres partits, però que sigui la CUP qui ens digui que la pela és la pela i és l'únic important, resulta en especial decebedor.

Darrere el mal anomenat conflicte entre l’escola i el bosc, la CUP esteu defensant els interessos comercials de les indústries gasistes que transporten productes perillosos en condicions de falta de seguretat per les vies de la Renfe del nostre municipi, a tocar de diverses escoles. El negoci d’aquestes empreses fòssils sense futur, tal i com funciona ara i és acceptable per vosaltres, anticapitalistes, passa per seguir cremant-ho tot, deixant en situació de vulnerabilitat crònica l’escola Pins del Vallès, el Leonardo, i altres equipaments que l’actual govern considereu implícitament sacrificables, al desistir de la vostra obligació de cobrir les vies.

Mai s’ha sentit a cap membre de la CUP de Sant Cugat dir una obvietat tal com que cal desmantellar les infraestructures gasistes obsoletes i perilloses del municipi i substituir-les per infraestructures d’energia renovable, a pesar que a priori hom podria pensar que esteu assabentades de l’emergència climàtica i potser fins i tot us considereu ecologistes. Però no, no sentirem a ningú de la CUP Sant Cugat dir que cal confrontar el capitalisme fòssil ni les seves lògiques expansionistes, com a mínim, a casa nostra.

Fracking sí, però no aquí. Del Sud Global ja ens val

El govern del que formeu part va avalar el paripé negacionista de Pla d’Acció Climàtica que inclou les zero emissions netes pel 2050. Deixant de banda que el 2050 és una data que us agrada als polítics per trobar-se lluny de les responsabilitats presents, però incoherent amb les dades científiques i l'evidència de que ja hem superat els pronòstics pel 2050, no arribarem a les zero emissions mentre els governs seguiu prioritzant el capitalisme fòssil per davant de la vida i les necessitats de la gent.

En repetides ocasions, l'actual alcaldessa ha expressat la seva adhesió a absurds i obsolets dogmes de fe capitalistes, com les idees del "creixement sostenible", que no sostenen cap mena d’anàlisi científic. Vosaltres, com a membres del govern, heu de trencar amb aquest discurs fonamentalista o ser còmplices del frau i de la destrucció del territori i les xarxes de sosteniment de la vida que aquests discursos tòxics comporten.

Urgeix més que mai que us desmarqueu del negacionisme de la ciència amb el que actualment tanqueu files, que les anticapitalistes us comporteu com si fóssiu anticapitalistes.

Aquesta covardia manifesta a l’hora d’exigir responsabilitats als de dalt pel recobriment de les vies i/o el desmantellament de les indústries obsoletes a la Generalitat, Renfe i l’Estat, genera noves zones de sacrifici i nous conflictes socioambientals a nivell local, així com trencar compromisos polítics amb la ciutadania de no amputar més el bosc de Volpelleres. La decisió deliberada de l’actual govern de protegir els interessos gasistes i de desviar l’atenció de l’arrel del problema, ens porta a un conflicte amarg entre bosc i escola.

Amarg perquè ningú vol sacrificar ni l’escola ni el bosc, però cal escollir sempre la opció més barata i ràpida i sacrificar el bosc, semblava l’opció més barata i ràpida.

Dins aquest paradigma economicista i d’immediatesa que seria un pecat qüestionar també en cercles anticapitalistes, cal destruir el bosc que us havíeu compromès a protegir.

En aquesta tèbia socialdemocràcia que ens gestiona el territori, el problema de les escoles públiques, que no hi ha amb l’habitatge de protecció oficial, és que no pots fer-hi un Mercadona a la planta baixa ni reservar la meitat de les aules per escoles privades, cosa que dificulta aconseguir finançament privat per a aquestes infraestructures públiques tant necessàries.

Aleshores, allò públic cutreja, per falta de diners, o de ganes de gastar-los, i es regateja amb la seguretat, la salubritat i l’impacte ambiental de les instal·lacions. Sentir-vos parlar de com estalvieu diners i esforços amb l’escola La Mirada n’és un trist exemple.

Seria una qüestió de diners recobrir la via, protegir el Pins, el Leonardo i la Mirada, i edificar l’escola al lloc òptim i consensuat amb la ciutadania. També seria una qüestió de diners adquirir una altra parcel·la per a fer l’escola respectant el bosc i el compromís amb la ciutadania. Possibilitat que descarteu perquè augmentaria els costos. Hem constatat que hi ha altres prioritats abans que les escoles públiques, o la preservació dels nostres boscos i compromisos, com per exemple comprar edificis monumentals com Torre Negra, que tot i no tenir cap funció assignada, sembla més necessària que una escola pública.

Deixant de banda discursos sobre l’impossible, allò necessari, allò òptim, allò realista, i allò patètic que és veure-us empassar gripaus a galledes, el que és evident és que la vostra estratègia d'ignorar deliberadament la ciutadania, apostar per la desinformació, la criminalització dels moviments socials, el greenwashing, i tirar pel dret amb els aclucalls posats, ha portat a la judicialització del conflicte del bosc i ha portat, com a mínim, a retardar considerablement les obres, i probablement també n’encareixi els costos econòmics.

També ha tingut un cost en “vots” difícil de mesurar abans de les pròximes eleccions

Lamentablement, la judicialització ha sigut la via òptima, per ara, per a aturar, ni que sigui temporalment, els plans no negociables del govern d’amputar més el bosc, donat que no heu volgut considerar cap de les ubicacions alternatives presentades.

Mentre es fa el judici, aquest temps en que el futur del bosc i l’escola en teoria l’estan decidint gent de llei fora de Sant Cugat, és un bon moment per a reflexionar sobre quin model de ciutat volem i si l’estem escollint o no la ciutadania. I en aquest sentit, sigui quin sigui el resultat del judici, el que ha quedat demostrat és que no funcionem ni per consensos socials ni per consells de barri, ni per assemblees ciutadanes, ni per taules del clima, sinó per equilibri de poders fàctics, amb més o menys capacitat real de organitzar-se, decidir pressupostos, interposar denúncies, ocupar espais, explicar-se i exercir desobediència contra l’absurd. I vosaltres, que haguéssiu pogut posar en pràctica idees molt simples sobre Participació Ciutadana davant d’un conflicte real, heu optat per distreure l’atenció dels debats controvertits amb organismes propagandístics sense poder real.

No heu impulsat res remotament semblant a una consulta ciutadana sobre el futur del bosc, i no ho heu fet perquè sou perfectament conscients de quin seria el resultat més probable, que les idees que defenseu la CUP (el bosc és sacrificable i els compromisos polítics amb la ciutadania també, idees compartides amb ERC i PSC, i amb JxStC i C’s, però sense el PP i Vox només perquè no hi són al Ple, que sinó també tancarien files amb vosaltres) molt probablement seria la opció que perdria en una consulta ciutadana sobre aquest tema.

I encara que després podríeu ignorar totalment el resultat de la consulta, ja que qui mana és el govern amb el suport de l’oposició, què diria això de la institució que ens representa? O del poble?

I clar, la gent, ja s’esperava dels altres partits que ens portessin renúncia sota diferents noms, però no també per part vostra, que en algun moment ens havíeu fet creure que veníeu a confrontar el capital i posar-vos inequívocament del costat de la vida, però a la pràctica dieu i demostreu que no hauríem d’esperar de vosaltres res que no esperem dels altres partits.

Suposo que en el fons no veieu la vida que hi ha al bosc, o com de fràgil és, quan vosaltres també, anticapitalistes, defenseu sense vergonya que un bosc on hi viuen senglars, teixons i guineus es pot “transplantar” si amb la jugada ens estalviem uns euros.

Aquesta renúncia mediocre del món real, ens porta de cap al descrèdit de les esquerres “transformadores”, i ho posa molt fàcil a la dreta més rància per seduir la gent amb qualsevol discurs més coherent que el vostre eco-blablabla transplantat de copia-i-enganxa.

Us aboqueu vosaltres mateixes a la paperera de la història

Suposo que en el fons, no acabeu de copsar la gravetat de l’emergència ecosocial que estem vivint, ni la fragilitat d’allò comú que malgoverneu.

No us ho ha fet entendre el sentit comú, ni les xerrades dels vostres propis científics, no us ho han fet entendre les manifestacions infantils, ni les queixes de les veïnes, ni les galledes de pintura al Ple. No us ho ha fet entendre, i això ja és més greu, l’emergència d’una pandèmia, sorgida d’una crisi ecològica, que ha obligat a tancar escoles i ajuntaments. No us ho han fet entendre els rècords de temperatura, que superem any rere any.

Ara, als inicis d’una guerra global pel control dels recursos, i la conseqüent crisi alimentària i energètica global, cada cop més accentuada per la crisis climàtica, és també una bona oportunitat per a plantejar-se quan de temps més penseu mantenir aquesta rastrera actitud de connivència i complicitat amb els plantejaments tebis del capitalisme social que ens porten a accelerar el col·lapse.

I les mateixes reflexions podríem fer sobre altres agressions al territori, com l’“ecobarri” de Ca n’Ametller, amb el qual pròximament us veurem empassar gripaus al ritme que marqui el Mercat: però el cas del Bosc de Volpalleres ha esdevingut especialment icònic perquè teniu en les vostres mans l’alternativa, tal i com heu reconegut diverses vegades, per a evitar un mal del tot innecessari i absurd.

I tot i disposar de no una, sinó múltiples alternatives a la destrucció, no rectificareu, en realitat i simplement perquè això seria reconèixer l’error inicial. I vosaltres, bon govern, no us equivoqueu. La casualitat de que potser els ecologistes locals siguin especialment maleducats, no disculpa el vostre negacionisme i demofòbia.

Podem comprovar que, igual que tots els altres partits, vosaltres també us dediqueu a elogiar la bona gestió d’uns i altres, tot fent màrqueting de la renúncia.

Dels altres partits ja ens ho esperàvem, però de vosaltres, hi havia qui encara no.

Com més temps passa, més heu invertit en l’apologia d’aquest fangar insostenible però intocable de gas de fracking, expansionisme metropolità i pintura verda que anomenem model de ciutat.

Com més invertiu en fer màrqueting de la renúncia, més indistingibles sou de tots els altres partits que intenten prendre'ns per idiotes.

La vida o el capital.

Isidre Castañé Campmany, educador ambiental

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi