Traed madera...

Les cartes dels lectors.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La ressenya de la Viquipèdia respecte de la pel·lícula Los hermanos Marx en el Oeste, diu: ”... una altra divertidíssima comèdia dels germans Marx amb inoblidables gags entre els quals destaca la delirant escena en què es repetia la frase porteu fusta...”.

En la pel·lícula per tal de que el tren segueixi en marxa, en una esbojarrada persecució, un protagonista demana que es porti llenya per la caldera del tren, tot i que aquesta es a base de desmuntar els vagons, de destruir el tren.

Tot aplegat m’ha fet pensar en la situació actual, en tota ella, en la qual per mantenir en marxa un sistema socioeconòmic malmès, absolutament depenent de grans quantitats de recursos finits, es capaç de destruir-se a si mateix, incrementant les emissions de gasos d’efecte hivernacle (son la conseqüència del metabolisme social humà), inclús amb productes altament contaminants.

Com que l’aigua i l’energia estan arreu són els punts clau perquè els tots ecosistemes i els seus components funcionin, centraré la reflexió, en un component cabdal pel nostre desenvolupament individual i social, l’alimentació.

Així, aquests dies ens parlen de rius i rieres secs, de temperatures del mar superiors a les normals, i no ens indiquen que la combinació fa que el mar estigui més calent, tingui menys oxigen i menys nutrients, el que afecta a les especies de pesca tant en quantitat com en qualitat funcional.

Que la temperatura i la sequera ambiental, fan molt difícil, fins i tot limiten la ramaderia intensiva, la que ens proporciona una gran i bona quantitat d’aliments de bona qualitat.

D’igual manera, que la persistent sequera arreu (en Catalunya el 65% superfície agrícola es en seca i tant sols 35% en regadiu), junt amb les fredorades tardanes i les repetides ones de calor, redueixen de manera significativa la productivitat dels conreus.

És a dir el clima afecta i afectarà la sostenibilitat alimentària de Catalunya i, davant d’això, no hi ha energia que valgui, i per resoldre-ho, si més no en part, tant sols es pot fer un canvi de paradigma, on el coneixement, la sobrietat i el sentit comú, marquin les actuacions necessàries i suficients per tenir aliments sans, suficients, sempre i per tothom.

Permetre l’ús del gas, el carbó, l’energia nuclear, que recorda la frase “traed madera, más madera...” no ens solucionarà res, ens portarà cada cop més ràpid vers un despropòsit, que afectarà a tots, però als de sempre, més tard, el que els hi permetrà veure, el gran nivell d’imbecil·litat, que els ha guiat en la seves vides a costa de les dels altres.

La situació actual es com la carrera d’una gallina sense cap, rapida, sense objectius ni direcció i amb un final negatiu conegut, a més, ara no es il·legal, tant sols immoral, es penós.

Robert Savé Monserrat, veí de Mira-sol

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi