La desaparició del diner

Mestre jubilat i actor.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Darrerament estan sortint als mitjans informatius la notícia de la substitució del paper moneda. Qualsevol pagament es farà pel mòbil o per l'ordinador. Vaja, per una transacció digital.

Ho diuen d'una manera festiva, com un avançament en l'evolució del comerç.

Expliquen que serà d'aquí a uns deu anys i que no serà a tot arreu i de cop, sinó que començaran els països més avançats a fer-ho primer.

La creació de la moneda no és nova. La primera que es coneix data de fa 2.700 anys al regne de Lidia, l'actual Turquia. Posteriorment s'han anat encunyant en diferents èpoques i llocs. Totes eren aliatges de diferents metalls i el seu valor variava segons el metall i el pes.

Durant el feudalisme es va estendre el pagament en diner i no pas en espècies per una qüestió de pes. Eren més fàcil de transportar. Les delmes que pagaven els pagesos al rei, al senyor i a l'Església eren transportades pels recaptadors.

Certament, el feudalisme no deixava de ser un sistema dictatorial pur, enfarinat per la religió que en aquell temps tenia un pes enorme. Si a més, afegim els “mals usos”, els sis drets dels senyors sobre el camperol, ens donarà una situació extremadament injusta. D'aquí la lluita dels remences (1460-1486) que no deixava de ser una lluita obrera com la de la Revolució Industrial.

Què passarà si desapareix el paper moneda? Que per a la gent d'edat, els que van viure amb els rals, els cèntims i els duros, serà un enrenou, un anar perduts i no saber si els queda o no per arribar a final de mes. Si tenen o no estalvis.

I el que és més greu, el control que exercirà l'Estat i els bancs sobre nosaltres, serà total. Si ara, en el món digital en el qual vivim, ja estem tots controlats, quan no toquem els nostres diners, no tindrem cap mena d'intimitat. Dit d'una altra manera, no tocarem ni un duro.

Els nostres avis van passar gana, una guerra, una postguerra i una dictadura venjativa i sanguinària que els va amargar la existència. Però tenien un raconet d'intimitat. Alguns guardaven uns dinerons sota una rajola. Nosaltres, ni intimitat ni dinerons, ni rajola.

Per cert, de vegades penso que, aquesta por tan angoixant que ens envaeix, a que ens entrin a casa nostra a robar, no estarà promoguda per empreses de seguretat i per gent que vol que tinguem els diners en un compte corrent?

Potser és l'edat que la meva malfiança creix. Acabo amb dues expressions del meu avi. “No anem bé”, “No hi ha un pam de net”.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi