Afavorir el transport públic, desincentivar el cotxe

Periodista i cap de redacció d'elCugatenc.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comencem el curs amb una davallada generalitzada de les tarifes del transport públic. Aquesta bona notícia, tot i que temporal, és un intent de fomentar el transport públic darrere la crisi de preus de l’energia que tot sovint es relaciona amb la guerra d’Ucraïna però que en realitat ve de molt més lluny. Fa anys que grans experts com Antonio Turiel adverteixen del límit de consum de matèries primeres i de la dificultat d’accés així com d’un canvi climàtic irreversible. Actuar ja és una obligació i ara sembla que la malaurada guerra d’Ucraïna serveix per tindre un argument més per aplicar aquestes mesures.

Doncs bé, afavorir el transport públic ha d’anar molt més enllà de la reducció dels preus. Crear una bona xarxa és indispensable. Perquè ningú renunciarà al cotxe privat si segueix necessitant-lo de forma recurrent, ja siga per a desplaçaments curts quotidians o per a llargs viatges recurrents –encara que siguen cada certs mesos. Defugir de la lògica radial i tindre una xarxa de trens i autobusos que connecten les ciutats mitjanes i aquestes, alhora, estiguen comunicades amb els pobles més menuts. L’objectiu hauria de ser que el cotxe siga innecessari per a la majoria de desplaçaments i, en conseqüència, els que s’hagen de fer es puguen fer amb vehicles compartits de propietat cooperativa o pública.

Clar que és una mesura molt difícil, sobretot pel foment d’un urbanisme de baixa densitat i dispers que ha arrelat a algunes ciutats i comarques. No és el mateix haver de fer un esforç per a unir un poble menut històric i que juga un paper clau en la preservació del món rural que haver-ho de fer per a segones residències ubicades en espais aïllats i que no aporten cap més valor al territori que l’ús turístic més o menys puntual. Però clar, els desastres urbanístics ja estan fets i, en qualsevol cas, ens cal evitar-ne de nous. D’ací la importància de grans col·lectius ecologistes que a poc a poc aconsegueixen colar-se a l’agenda política i mediàtica nacional com SOS Costa Brava.

És cert que el canvi total del model de transport sona a utopia però no tenim més remei que fer aquests canvis de forma accelerada, no deixant-nos enganyar pels miratges tecnooptimistes de la mobilitat individual elèctrica, una substitució de cotxes de combustió per elèctrics que passa per no resoldre la problemàtica del col·lapse i per aprofundir en la lògica neocolonial extractivista ja que molts dels components d’aquests vehicles provenen d’altres països que mantenen una lògica colonial ara controlada per grans multinacionals amb la connivència dels estats occidentals.

Durant molts mesos s’ha criticat el govern municipal per haver aplicat la Zona de Baixes Emissions (ZBE) sense haver creat noves alternatives de transport. Una de les mostres més clares és que la ZBE ja s’aplica –i sanciona– però encara no s’ha redefinit la xarxa d’autobusos urbans ni iniciat la nova licitació d’aquest servei, que depèn de l’Àrea Metropolitana. Tot i això, cal posar en valor que, molt tard respecte al venciment del contracte al 2019, aquest 2022 el Ple municipal ha fet el primer pas per a poder traslladar la competència i iniciar una licitació clau per al futur de la mobilitat urbana i interurbana.

El futur menys insostenible passa per eliminar els cotxes de les ciutats i d’arreu. Segurament serà impossible fer-ho de forma generalitzada però hauria de ser obligat fer tots els esforços per a aconseguir-ho. I aquesta idea de desincentivar l’ús del vehicle privat ha de passar per un foment del transport públic que ha d’anar molt més enllà d’una rebaixa de preus més o menys puntual com la que s’aplica des d’aquest desembre.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi