Preus sense sostre

Membre de la Xarxa Sant Francesc - Monestir.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Cada any per aquestes dates i després de les despeses derivades de les vacances, ens donem un bany de realitat respecte a què més ens queda per pagar. Setembre sempre ha estat difícil, és el mes dels anuncis de col·leccionables de RBA, de la “tornada al cole” del Corte Inglés, de la compra de bates de les escoles i com no podia ser d’una altra manera, dels llibres de text. A aquest darrer tema vull fer un parèntesi perquè crec que hem arribat a un punt que esdevé insuportable.

Algun dia, algun any, algun moment que els senyors polítics tinguin a bé seure’s i parlar de les coses que realment importen i no de frusleries sense cap ni peus, haurem d’abordar el preu desorbitat que els pares abonem pels llibres que oscil·la entre els 200 i els 400 euros per criatura, no parlo ni de material fungible ni de llibres digitals, ni matrícules, ni excursions ni material extra (motxilles, llibretes, etc...) parlem només de llibres.

Ara us explico que es fa a d’altres comunitats; Andalusia, tots els centres públics i concertats tant de primària com de secundària o educació especial són gratuïts i només cal retornar-los a final de curs, a Madrid tenen el programa ACCEDE que com a Andalusia es finança la totalitat en préstec, València el programa Xarxa Llibres, així com programes a la Rioja, Múrcia o Navarra. Aquí amb una mica de sort pots llogar alguns llibres de segona mà mitjançant iddink, però ep! pagant un terç menys del cost dels llibres, és a dir, d’una factura de 400 euros pagues una part de nous i l’altra meitat de segona mà estalviant uns 130 euros en total. Com que els catalans estem acostumats a rebre clatellades polítiques constants ens vanagloriem de la sort que tenim de pagar 270 euros, gràcies Generalitat de Catalunya! A sobre, i aquí ve el tema, canviem cada any de contingut o editorial, d’aquesta manera ens assegurem que cap dels llibres dels germans més grans els puguin heretar els petits.

El cas és que una família amb unes rendes mitjanes, que també n’hi ha a Sant Cugat, no pot fer front als més de mil euros de despeses dels seus dos fills, si a més ha de fer un esport extraescolar agafeu-vos fort perquè entre l’equipació i matrícules de 600 euros per criatura podeu anar a la ruïna total en menys de quinze dies. Això, estimats, només passa aquí i efectivament podem parlar de la llengua, la bandera i la història però els problemes reals, a peu de carrer, estan empobrint cada vegada més les famílies que han passat de classe mitjana a vulnerable en cinc anys. Ens pugen la benzina, la llum i el gas i callem, ens inclouen dos nous impostos d’AMB o d’emissions de CO2 i tornem a callar, ens escanyen una i una altra vegada i ens quedem a casa, així som, xais al servei dels amos.

Per què no es compren els llibres i que passin d’un curs a un altre? Els nens haurien de tenir cura del material i retornar-lo, es generen menys residus i és més sostenible. Ah, amics, és que els catalans som ecològics de llautó, per unes coses sí i d’altres no. Rumiem si us plau, l’educació pública no pot exigir que famílies sense recursos o en una situació de crisi assumeixi aquests costos que desestabilitzen una economia cada vegada més precària i deficient.

Els plens dels Ajuntaments o els Parlaments poden abordar mil i unes qüestions però és necessari que es prenguin mesures que ajudin de forma efectiva a les famílies. L’educació, malmesa des de fa molts anys, reduïda a uns coneixements molt superficials amb una manca total d’empatia pel pensament, l’art i les humanitats, està creant una societat adormida i aletargada, ja els hi va bé.

Aquesta opinió no serveix de res més que com a rebequeria col·lectiva però la realitat és tossuda i inapel·lable, demanem el que és just.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi