Els carlins a Sant Cugat (III): Una jornada particular. El dia 5 d’agost de 1874

Entitat que té com a objectiu potenciar i difondre la investigació en els camps de les ciències socials i les humanitats en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Poques dades documentals tenim, hores d’ara, de les actuacions carlines a Sant Cugat durant la primera meitat de l’any 1874. L’Arxiu Històric de Sant Cugat no conserva cap carta reclamant contribucions de guerra per part dels facciosos, a diferència de l’any anterior. No obstant, sí tenim cartes intimidatòries adreçades al Consistori per part de les noves autoritats militars després del cop d’Estat del general Pavía.

En alguna ocasió durant aquest període, Sant Cugat hauria d’haver estat blanc de l’activitat militar de les tropes de l’Exèrcit Reial (carlí), segons es desprèn d’un exhort del jutjat de Terrassa adreçat al jutge municipal:

JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA DE TARRASA

Sr. Juez Municipal de S. Cugat

Remita V. inmediatamente a este juzgado las diligencias que haya practicado relativas a haber sido derribado por “carlistas” en el dia 26 de enero ultimo, alguna fortificacion de esa villa, según se le encargó en comunicacion de ultimo de enero.

En Tarrasa a 7 de febrero de 1874

Malgrat aquesta seriosa manca documental, de la lectura de les Actes Municipals, sempre tan administratives i tan poc donades a donar informació d’altra mena, podem interpretar que alguna cosa anòmala estava passant a Sant Cugat en el transcurs del mes d’agost de 1874.

El dia 5 d’agost de l’any 1874, a les deu del matí, la reunió del Consistori de Sant Cugat que s’havia iniciat poca estona abans va acabar de manera sobtada. L’alcalde, Rafael Mas, va indicar als presents que: “...sabia confidencialmente que en el inmediato pueblo de Sardañola havia una numerosa partida carlista, y que se sospechaba vendría a esta población por lo menos a reclamar las contribuciones impuestas y no satisfechas, por lo que consideraba prudente se suspendieran por ahora las operaciones de la actual reserva extraordinaria”. De manera immediata es va aixecar la sessió i els presents van abandonar precipitadament l’Ajuntament, mostrant el seu acord unànime de suspendre tota mena d’activitat relacionada amb el sorteig de mossos de la reserva extraordinària que s’havia de produir aquell mateix dia.

El Consistori es va tornar a reunir el dia següent, 6 d’agost de 1874. Estaven presents les mateixes persones que el dia anterior, però l’acta no recull el detall del que podia haver passat el dia 5. Ara bé, deixa entendre que alguna cosa greu s’havia produït.

Transcric de manera íntegra el comentari de l’alcalde que recull el secretari a l’acta del dia 6 d’agost: “...que con arreglo a la convocatoria tenía por objecto la reunión acordar los medios para salir del mejor modo posible de la difícil situación en que se halla colocado el Ayuntamiento, viéndose obligado a suspender operaciones tan delicadas como la del Sorteo que debía haberse verificado en este día y que no ha podido llevarse a cabo por razones bien conocidas de todos, exponiendose no obstante la corporación a ser tachada de falta de cumplimiento y hasta de desleal.

El Ayuntamiento en vista de las razones expuestas por el señor presidente y en consideración á que los individuos de que se compone no se consideran con la suficiente experiencia para resolver de improviso y con acierto en los casos de apuro que de momento y con tanta frecuencia se presentan en las actuales circunstancias, y viendo por otra parte que la población lejos de cooperar á los sacrificios que las circunstancias imponen significa de una manera visible que este Cuerpo Municipal carece completamente de prestigio, se acordó por unanimidad resignar hoy mismo en manos del Excmo. Gobernador Civil la dimisión de los repectivos cargos, suplicándole atentamente que se digne admitirlos nombrandose en su lugar otra corporación compuesta de personas de más prestigio y experiència para regir los destinos de esta población”.

Recapitulem, què sabem del que passava el dia 5 d’agost quan l’alcalde Rafael Mas i Civil va tenir coneixement del pas dels carlins per Cerdanyola?

El dia 5 d’agost un fort estol carlí compost per gairebé dos mil homes, comanat per Josep Vila i Crivillers (a) Vila de Prat, juntament amb Mn. Josep Anton Galceran i altres capitostos menors, com Muixí i Plans, va arribar a les envistes del pla de Barcelona procedent d’Osona. Les estacions de tren de Mollet i Cerdanyola-Ripollet van ser incendiades, així com un tren que procedia de Terrassa. Al seu pas pel territori van exigir el cobrament de contribucions, per força o de grat, de molts dels pobles del Vallès. L’altre objectiu era impedir al màxim el sorteig extraordinari de mossos decretat pel nou govern de l’Estat.

El Governador Militar de Barcelona, Manuel Buceta, coneixedor de la gravetat de la situació, va posar en estat d’alarma les escasses forces que tenia disposades dins de la ciutat, apostant tropes i milícies veteranes a les zones més exposades de l’Eixample. Els carlins, però, no s’aproparen a la capital més enllà de la Torre del Baró. La tranquil·litat tornà a la desguarnida ciutat de Barcelona quan es va tenir coneixement que la facció, un cop va abandonar Cerdanyola, enfilava direcció a Molins de Rei pel camí de Sant Cugat i Rubí. En definitiva, les sospites de l’alcalde Rafael Mas no eren infundades: Sant Cugat era un dels objectius dels carlins de Vila de Prat.

La irrupció carlina a la població de Sant Cugat no devia comportar només el cobrament per la força de les contribucions endarrerides i les multes pertinents per impagament (contribuciones impuestas y no satisfechas), sinó també la crema del registre civil i de les llistes de mossos per impedir el seu sorteig.

Gravat de la Ilustración Española y Americana al·lusiu al cobrament de contribucions carlines

L’acta de l’Ajuntament del dia 6 d’agost reconeix la suspensió del sorteig dels mossos i de manera eufemística assumeix la incapacitat de l’Ajuntament per fer front a situacions com la patida el dia anterior. Tot i això, no esclaria quina era la circumstància anòmala que l’havia provocada i seguidament va enviar la renúncia del Consistori en ple al governador militar de la ciutat de Barcelona.

Encara mesos després i davant els silencis del consistori santcugatenc, el jutge de 1a. Instància de Terrassa exigí de manera reiterada al jutge de pau que prengués l’oportuna declaració dels fets ocorreguts el dia 5 d’agost, a la primera autoritat municipal i al capellà del poble. Aquest rector havia marxat precipitadament de Sant Cugat després de la proclamació de la 1a. República i s’havia reincorporat en el seu càrrec a principis de l’any 1874, després del cop d’Estat militar que l’havia, en la pràctica, liquidada.

JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA DE TARRASA

Sr. Juez Municipal de S. Cugat

Recuerda a V. El cumplimiento y devolución del mandamiento expedido de particular al cura parroco y alcalde de la villa para declarar en la causa sobre la quema del registro civil.

Tarrasa, 27 Octubre de 1874

Intentarem esbrinar en un proper article què va passar en realitat el dia 5 d’agost de 1874 a Sant Cugat del Vallès i també a les poblacions del seu entorn immediat.

Lluís Jordà, membre del Grup d’Estudis Locals

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi